El Compromís estratègic per a la igualtat entre dones i homes 2016-2019 a Europa constitueix el marc de referència actual dins del Pacte europeu per a la igualtat de gènere 2011-2020. Aquest compromís comprèn més de trenta accions en cinc àrees prioritàries: mateixa independència econòmica per a dones i homes, salari igual per una feina igual i feina del mateix valor, igualtat en la presa de decisions, dignitat, integritat i fi de la violència de gènere i igualtat en l’acció exterior. El 2015 l’ONU també va aprovar una sèrie d’objectius en l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible, un dels quals fa referència a la igualtat entre homes i dones.

L’Informe sobre igualtat entre dones i homes a la UE del 2018 assenyala que, tot i que durant la crisi econòmica la taxa d’atur a Europa va arribar a nivells insostenibles, durant els últims anys el nombre de dones econòmicament actives ha continuat augmentant. El 2018 la taxa d’ocupació de les dones a la Unió Europea va arribar al nivell més alt registrat (67,4%). Espanya encara es troba entre els països amb taxes d’ocupació més baixes, per darrere de Grècia, Itàlia, Croàcia i Romania. D’altra banda, durant els últims anys ha augmentat la participació de les dones en la presa de decisions. Tot i que el 2015 les dones només representaven el 21% dels membres dels consells d’administració de les empreses cotitzades més importants, aquesta xifra suposava un increment de nou punts percentuals respecte a la situació de cinc anys abans. En l’àmbit empresarial, les dones continuen estant infrarepresentades, amb un 29% del total d’empresaris.

Així mateix, l’informe subratlla que l’equilibri entre homes i dones en la política també ha millorat, tot i que a un ritme més lent. En aquest sentit, Espanya destaca com un dels països amb més presència de dones en els òrgans legislatius (Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere). En educació, tal com s’ha indicat, persisteixen les desigualtats entre homes i dones en termes de preferències d’assignatures, rendiment i participació. També cal destacar que les dones dediquen de dues a deu vegades més temps que els homes a feines no remunerades, cosa que constitueix un dels principals obstacles per a la seva autonomia econòmica i política.

Per tant, en els progressos en la igualtat de gènere hi ha llums i ombres. Tot i que durant els últims anys ha augmentat la taxa d’ocupació femenina i la participació de les dones en la presa de decisions, persisteix una desigualtat acusada en les retribucions.

El Pla d’acció en matèria d’igualtat de gènere 2016-2019 de la Unió Europea té com a primer objectiu augmentar la participació de la dona en el mercat laboral i fomentar la mateixa independència econòmica de dones i homes. En línia amb aquest primer objectiu, la figura 23 mostra que el creixement de la taxa mitjana d’ocupació femenina entre el 2010 i el 2018, superior al de la masculina, permet acostar-se a l’objectiu proposat d’augmentar la participació de la dona en el mercat laboral i fomentar la mateixa independència econòmica de dones i homes. No obstant això, la diferència existent encara és molt important.

El segon objectiu del Pla d’acció és reduir les disparitats entre sexes que hi ha en les retribucions, els ingressos i les pensions per tal de combatre la pobresa entre les dones. La figura 24 recull l’evolució de la disparitat en les retribucions del mercat laboral entre homes i dones. La bretxa salarial varia molt d’un país a un altre, i l’evolució també canvia en sentit contrari segons els països. En general, es pot dir que amb prou feines s’han produït progressos pel que fa a aquest objectiu, ja que la bretxa de gènere, si bé ha disminuït en alguns països, en altres amb prou feines ha variat o fins i tot s’ha accentuat. D’altra banda, la figura 25 mostra l’enorme bretxa de gènere en les pensions, que situa les dones de 65 anys i més en una situació clarament pitjor que els homes, malgrat que s’ha constatat una certa reducció del diferencial.

Pel que fa al tercer objectiu del Compromís estratègic 2016-2019, sobre igualtat de gènere en la presa de decisions, l’evolució és positiva, tal com es desprèn de la figura 26. No obstant això, el nivell de participació de les dones en els òrgans rellevants de decisió encara és molt baix.

La Unió Europea també insta els estats a combatre la violència sexista i a protegir i ajudar les víctimes, així com a fomentar la igualtat entre dones i homes i a defensar els drets de les dones a tot el món. Per aconseguir els objectius fixats en cadascuna de les àrees prioritàries, s’ha proposat utilitzar una combinació de diversos instruments, tant legislatius com no legislatius i financers (Comissió Europea, 2016). Tot i que sovint els estats membres de la UE plantegen la igualtat de gènere a través de plans nacionals, els objectius d’aquests plans inclouen polítiques sobre la igualtat en el mercat laboral i sobre la violència de gènere, així com l’educació, la formació i la conciliació de la vida professional i familiar.

Espanya és un dels països membres de la Unió Europea amb uns plans d’acció i unes estratègies en matèria d’igualtat de gènere que inclouen tots els punts proposats per la Unió Europea.