Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

Begoña Cueto, Marta González Escalonilla i María José Pérez Villadoniga, Universitat d'Oviedo;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Aquest estudi analitza les trajectòries salarials dels joves que van entrar per primera vegada al mercat de treball entre el 2007 i el 2015. L’evolució mostra que les persones que comencen la seva vida laboral en un moment de crisi econòmica tenen salaris més baixos que les que ho fan en períodes d’expansió, i aquests efectes perduren a llarg termini. Si bé no s’observen diferències segons el gènere, el nivell educatiu provoca diferents impactes. Sembla que els més afectats a curt termini són els joves amb estudis bàsics, els salaris dels quals es van reduir substancialment durant la Gran Recessió, tot i que s’observa una millora durant la fase de recuperació. D’altra banda, hi ha diferències entre els joves segons el lloc de naixement: d’entrada, els nascuts a Espanya tenen salaris més baixos que els nascuts fora d’Espanya. No obstant això, la distància entre els uns i els altres es va reduint perquè els salaris dels treballadors autòctons experimenten un creixement més gran. Finalment, les persones que han nascut a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica són les que pateixen les pèrdues salarials més importants si s’incorporen al mercat laboral en una època de crisi econòmica.
Punts clau
  • 1
       Durant la Gran Recessió es va produir un bloqueig en l’entrada de persones joves al mercat de treball, cosa que va dificultar la incorporació laboral d’aquest col·lectiu. El nombre de joves que van entrar per primera vegada al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007.
  • 2
       Les persones que entren al mercat laboral durant una crisi econòmica tenen salaris més baixos que les que ho fan en períodes d’expansió. El 2012, el salari anual d’entrada suposava el 60% d’aquest mateix salari el 2007.
  • 3
       Les persones nascudes fora d’Espanya tenen salaris anuals d’entrada al voltant d’un 10% més alts que les nascudes a Espanya. No obstant això, al cap d’un any, amb la mateixa experiència laboral, el salari dels autòctons augmenta més que el de les persones nascudes fora d’Espanya amb la mateixa experiència. Al cap de cinc anys, la diferència és favorable als autòctons.
  • 4
       Els joves amb un nivell educatiu baix –tant autòctons com immigrants– són els que pateixen les pèrdues salarials més importants derivades d’entrar al mercat de treball durant una crisi. Aquests salaris anuals es redueixen a la meitat.
  • 5
       Les diferències en trajectòria salarial entre autòctons i immigrants són més importants entre els qui tenen un nivell educatiu més alt.
  • 6
       L’impacte de la crisi és diferent en funció de la regió d’origen. Els joves nascuts a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica són els que pateixen un efecte negatiu més important.
L’entrada de joves al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007
L’entrada de joves al mercat de treball es va reduir a la meitat el 2012 respecte al 2007

Nombre d’altes per primera vegada a la Seguretat Social segons el lloc de naixement, i percentatge que representen les altes dels nascuts fora d’Espanya sobre el total, 2007-2015.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Analitzem per què Espanya és un dels països europeus en què el lloc de naixement i els ingressos dels progenitors condicionen, en gran mesura, la renda de les persones.

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.