El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Rafael Granell, Amadeo Fuenmayor i Teresa Savall, EVALPUB

El salari mínim és la quantia mínima que pot percebre un treballador per compte d’altri com a remuneració per la seva feina. Amb el pas del temps s’ha convertit en un element clau per garantir l’autosuficiència financera dels treballadors, independentment del gènere o l’edat. En el cas d’Espanya, el salari mínim interprofessional (SMI) va augmentar un 29,1% en el període 2019-2020, fins als 950 euros mensuals. Es tracta del creixement més elevat dels últims vint anys, i situa Espanya per sobre de la mitjana europea. Com que s’adreça als treballadors que es troben en una situació més precària, aquest increment té importants efectes positius sobre el benestar social. A l’hora d’abordar nous increments, tanmateix, caldrà valorar-ne els efectes sobre el mercat de treball, sobretot després de la situació provocada per la covid-19.
Punts clau
  • 1
       L’augment de l’SMI que es va aprovar a Espanya el 2019 i el 2020 és el més elevat dels últims vint anys, amb un increment conjunt de prop del 30%.
  • 2
       Gràcies a aquestes pujades, Espanya ha passat a tenir un SMI superior a la mitjana europea, tant en paritat de poder adquisitiu com en relació amb el salari mitjà.
  • 3
       L’increment beneficia 1.631.000 treballadors per compte d’altri, un 9,6% del total. L’augment salarial suposa un increment de la renda disponible de 77 euros mensuals per a aquests treballadors.
  • 4
       Els col·lectius més beneficiats en termes de salari són les persones ocupades sense estudis superiors. Per sectors, l’augment repercuteix especialment en l’agricultura, l’hostaleria i el comerç. Per perfil demogràfic, les persones estrangeres, el jovent i les dones són els més beneficiats.
  • 5
       L’augment ha reduït les bretxes salarials atribuïbles al gènere, el país d’origen o l’edat. També ha rebaixat la desigualtat salarial entre les persones ocupades i la desigualtat de renda disponible entre les llars espanyoles.
  • 6
       El nou SMI ha reduït la pobresa monetària de les llars, i ha tingut un impacte especialment important entre les persones joves. Així doncs, més de 250.000 persones, de les quals 121.000 són menors de 30 anys, han sortit de la pobresa.
Els beneficis derivats de l’augment de l’SMI són desiguals
Els beneficis derivats de l’augment de l’SMI són desiguals

Persones ocupades que es beneficien de l’augment de l’SMI, per gènere, país d’origen, edat i nivell d’estudis, 2020.

Classificació

Autors

Rafael Granell, Amadeo Fuenmayor i Teresa Savall , EVALPUB

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest estudi forma part de la col·lecció «Desigualtat i pacte social».

Continguts relacionats

Article

Participar o guanyar? Dones, homes i competitivitat

Les dones tenen menys traça a l’hora de competir? Aquest article mostra que hi ha factors, de caràcter cultural, que poden explicar una part de la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.