Publicador de continguts

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

Rafael Granell, Amadeo Fuenmayor i Teresa Savall, EVALPUB;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

El salari mínim és la quantia mínima que pot percebre un treballador per compte d’altri com a remuneració per la seva feina. Amb el pas del temps s’ha convertit en un element clau per garantir l’autosuficiència financera dels treballadors, independentment del gènere o l’edat. En el cas d’Espanya, el salari mínim interprofessional (SMI) va augmentar un 29,1% en el període 2019-2020, fins als 950 euros mensuals. Es tracta del creixement més elevat dels últims vint anys, i situa Espanya per sobre de la mitjana europea. Com que s’adreça als treballadors que es troben en una situació més precària, aquest increment té importants efectes positius sobre el benestar social. A l’hora d’abordar nous increments, tanmateix, caldrà valorar-ne els efectes sobre el mercat de treball, sobretot després de la situació provocada per la covid-19.
Punts clau
  • 1
       L’augment de l’SMI que es va aprovar a Espanya el 2019 i el 2020 és el més elevat dels últims vint anys, amb un increment conjunt de prop del 30%.
  • 2
       Gràcies a aquestes pujades, Espanya ha passat a tenir un SMI superior a la mitjana europea, tant en paritat de poder adquisitiu com en relació amb el salari mitjà.
  • 3
       L’increment beneficia 1.631.000 treballadors per compte d’altri, un 9,6% del total. L’augment salarial suposa un increment de la renda disponible de 77 euros mensuals per a aquests treballadors.
  • 4
       Els col·lectius més beneficiats en termes de salari són les persones ocupades sense estudis superiors. Per sectors, l’augment repercuteix especialment en l’agricultura, l’hostaleria i el comerç. Per perfil demogràfic, les persones estrangeres, el jovent i les dones són els més beneficiats.
  • 5
       L’augment ha reduït les bretxes salarials atribuïbles al gènere, el país d’origen o l’edat. També ha rebaixat la desigualtat salarial entre les persones ocupades i la desigualtat de renda disponible entre les llars espanyoles.
  • 6
       El nou SMI ha reduït la pobresa monetària de les llars, i ha tingut un impacte especialment important entre les persones joves. Així doncs, més de 250.000 persones, de les quals 121.000 són menors de 30 anys, han sortit de la pobresa.
Els beneficis derivats de l’augment de l’SMI són desiguals
Els beneficis derivats de l’augment de l’SMI són desiguals

Persones ocupades que es beneficien de l’augment de l’SMI, per gènere, país d’origen, edat i nivell d’estudis, 2020.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Bretxes de gènere en la valoració de les condicions laborals

Què pesa més que el sou? Flexibilitat, desplaçaments curts i un bon clima laboral…, tot i que la diferència més gran sorgeix quan entra en joc la seguretat pel que fa a l’assetjament.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.