La recessió econòmica originada per la covid-19 ha situat novament la desigualtat de gènere en el punt de mira. Aquest article analitza l’impacte de la pandèmia sobre les hores efectives treballades per la població ocupada utilitzant les dades de l’Enquesta de població activa (EPA) del segon i el tercer trimestre dels anys 2019 i 2020. La contracció de l’activitat econòmica durant el confinament i la posterior recuperació parcial s’han traduït en una davallada important de la taxa d’ocupació a Espanya, tot i que aquesta caiguda ha tingut lloc amb més intensitat entre els homes. A més a més, entre els ocupats que van treballar els trimestres analitzats advertim canvis en un doble sentit respecte al nombre d’hores de feina efectives. D’una banda, el nombre de persones que van treballar menys de l’habitual s’ha incrementat en un 20%, sobretot a causa dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). D’una altra banda, el nombre de treballadors ocupats que van treballar més hores ha augmentat el 12%. Aquests canvis han implicat una davallada del nombre d’hores treballades més acusada entre els homes que no pas entre les dones, de manera que això ha provocat una disminució del 15,7% en la fractura de gènere.

Segons dades de l’EPA per a una mostra de dones i homes de 25 a 64 anys ocupats a temps complet, no afectats per cap ERTO i que vivien en llars en què tots dos membres de la parella estaven ocupats, el segon trimestre del 2020 va baixar el nombre d’hores efectives treballades. La davallada va ser més intensa entre els homes, atesa la seva presència relativa més gran en les activitats econòmiques classificades com a no essencials. Això va reduir la fractura en hores treballades entre dones i homes. En recuperar-se l’activitat el tercer trimestre del 2020, les hores treballades tant d’homes com de dones es van incrementar, però sense arribar als valors previs. En comparar el segon i el tercer trimestre del 2020 amb el mateix període del 2019 (períodes que en aquest article anomenem covid-19 i abans de la covid-19, respectivament), hi apreciem una disminució del nombre d’hores treballades (0,34 entre els homes i 0,13 entre les dones) i la reducció consegüent de la fractura de gènere en hores treballades, de 2,7 a 2,5 hores.

No obstant això, si tenim en compte les característiques de la llar, detectem algunes diferències segons si els ocupats tenen fills i de quina edat els tenen. Encara que la reducció de les hores efectives de feina és més gran en els homes, entre els ocupats amb fills petits (0-4 anys i 5-9 anys) són les dones les que van experimentar una reducció més gran en les hores treballades. D’aquesta manera, durant la covid-19 la fractura de gènere va augmentar per a aquest segment de població. I al contrari, la fractura es va reduir entre els ocupats sense fills, com també entre els ocupats amb fills de més de 10 anys. Aquest resultat suggeriria que, amb la pandèmia, s’ha accentuat el paper de les dones com a responsables principals a l’hora de tenir cura dels fills petits. 

En relació amb el tipus d’ocupació, les dones van incrementar el nombre d’hores treballades a les ocupacions d’alta qualificació durant la covid-19. Això es posa de manifest, especialment, en el cas dels treballadors de coll blau (treballadors qualificats a les activitats agrícoles, els artesans i els treballadors qualificats de la indústria i la construcció). Aquesta dada, juntament amb la lleu davallada de les hores treballades entre el col·lectiu masculí, ha fet que la fractura de gènere s’inverteixi a favor de les dones en aquestes ocupacions.

Per la tipologia de les llars, segons la presència de fills i l’edat que tenen, s’adverteix que, entre els ocupats sense fills i els ocupats amb fills de més de 15 anys, les dones amb ocupacions de coll blau i alta qualificació van treballar encara més hores que els homes durant la pandèmia. Entre els ocupats amb fills entre 10 i 15 anys, la fractura pràcticament va desaparèixer durant la pandèmia, mentre que entre els ocupats amb fills de 0 a 9 anys la fractura es va ampliar lleument.

Malgrat la reducció generalitzada del nombre d’hores de feina efectives durant la covid-19, per a les dones es van incrementar les hores treballades en les activitats recollides en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, com a essencials. Al contrari, per als homes es van reduir les hores treballades tant en les activitats essencials com en les no essencials. Aquest resultat es podria explicar per la presència més gran de dones en algunes activitats essencials com ara el sector de la salut (personal sanitari) o el comerç (supermercats, farmàcies i altres comerços qualificats d’essencials). Així, la pandèmia ha donat lloc que la fractura de gènere en hores treballades hagi baixat en les activitats econòmiques essencials i, dins d’aquestes activitats, sobretot en les ocupacions amb una baixa incidència del teletreball (treballadors dels serveis de restauració i personals, treballadors del sector agrícola, artesans, operadors i ocupacions elementals). Al contrari, dins les activitats no essencials, hi apreciem un augment –tot i que lleu– de la fractura en hores treballades en les ocupacions amb una alta incidència del teletreball.

Si centrem l’atenció en els ocupats amb fills petits, observem un augment de la fractura de gènere en les hores treballades durant la covid-19 entre els que treballaven en activitats no essencials, encara que la bretxa amb prou feines varia per als ocupats que treballaven en activitats essencials.

En l’estudi dut a terme, per als ocupats de 25 a 64 anys no afectats per cap ERTO que treballaven a temps complet i vivien en llars on tots dos membres de la parella estaven ocupats, l’anàlisi descriptiva anterior es va complementar amb una anàlisi economètrica. Aquesta anàlisi es va centrar en dues submostres de treballadors amb característiques personals i laborals semblants: una submostra per al període anterior a la covid-19 i una altra durant la covid-19. Aquestes submostres es van prendre a fi de contrastar si, un cop tingudes en compte les característiques específiques dels individus, la irrupció de la pandèmia ha tingut algun efecte sobre les hores efectives treballades i si s’han produït comportaments diferencials segons les característiques de la llar. Els resultats d’aquesta anàlisi més detallada corroboren que la davallada del nombre d’hores treballades provocada per la pandèmia ha estat més gran entre els homes que no pas entre les dones. Així, la fractura de gènere ha baixat el 15,7%, en passar des del 5,3% en el segon i el tercer trimestre del 2019 al 4,4% en el mateix període del 2020.

La reducció de la fractura de gènere en hores treballades després de l’inici de la pandèmia ha estat generalitzada, però molt més intensa entre els ocupats sense fills. No obstant això, entre els ocupats amb fills petits (0-4 anys) la fractura no tan sols continuaria sent la més elevada, sinó que, a més, no s’hauria reduït durant la covid-19, a causa que, en aquestes llars, les dones van disminuir el nombre d’hores efectives de feina en una mesura més gran que no els homes. D’altra banda, en considerar l’activitat econòmica de l’ocupació, apreciem que la presència de fills petits tendeix a accentuar la fractura de gènere, amb l’excepció de les activitats econòmiques essencials.

L’únic cas per al qual la bretxa de gènere s’ha invertit arran de la pandèmia ha estat en les ocupacions de coll blau qualificades. Un cop més, però, si tenen fills petits, la diferència en hores treballades entre dones i homes en aquestes ocupacions supera les tres hores a favor dels homes.

En definitiva, els resultats apunten a una reducció general de la fractura de gènere en hores treballades a conseqüència de la pandèmia, excepte entre els ocupats amb fills petits, per als quals aquesta reducció no és significativa. Entre les causes que han originat aquest resultat, podria haver-hi la càrrega més gran per les tasques de tenir cura dels fills petits entre el col·lectiu femení arran del confinament. Tanmateix, l’absència d’informació sobre el repartiment de tasques dins la llar en l’Enquesta de població activa impedeix d’emetre una conclusió ferma en aquest sentit.

Els efectes a mitjà termini de la pandèmia sobre les hores efectives treballades de les dones encara són desconeguts. Si aquests resultats preliminars es mantenen en els pròxims trimestres, però, augmentaria la deterioració de la posició de les dones amb fills petits en el mercat laboral a conseqüència de la pandèmia.

La limitació principal de l’estudi en què es basa aquest article és que l’Enquesta de població activa no recull informació sobre com es reparteixen les feines de casa entre membres de la llar. Encara que els resultats obtinguts reflecteixin un comportament diferencial de la fractura de gènere en hores treballades entre els ocupats amb fills petits durant la pandèmia, les dades recollides no permeten concloure que aquest comportament sigui una conseqüència d’una dedicació més gran d’hores a les tasques de tenir cura dels fills per part de les dones arran de la covid-19. Així mateix, la possibilitat de disposar de dades longitudinals permetria millorar l’anàlisi.

ADAMS-PRASSL, A., T. BONEVA, M. GOLIN i C. RAUH (2020): «Inequality in the impact of the coronavirus shock: Evidence from real time surveys», Journal of Public Economics, 189, 104245.

COLLINS, C., L.C. LANDIVAR, L. RUPPANNER i W.J. SCARBOROUGH (2020): «COVID-19 and the gender gap in work hours», Gender, Work & Organization, 28 (S1): 101-112. 

DEL BOCA, D., N. OGGERO, P. PROFETA i M. ROSSI (2020): «Women’s and men’s work, housework and childcare, before and during COVID-19», Review of Economics of the Household, 18, 1001-1017.

FARRÉ, L., Y. FAWAZ, L. GONZÁLEZ i J. GrRAVES (2020): “How the COVID-19 lockdown affected gender inequality in paid and unpaid work in Spain”, IZA Discussion Paper Series, 13434.

HUPKAU, C., i C. VICTORIA (2020): Covid-19 y desigualdad de género en España, ESADE Center for Economic Policy, EsadeEcPol, Policy insight.