Un dels problemes més rellevants de la societat espa­nyola és la debilitat del mercat de treball per satisfer les necessitats que té qualsevol llar pel que fa al mitjà de vida principal. El desenvolupament social de qual­sevol país depèn, en bona mesura, de com accedeixen a l’ocupació les persones en edat de treballar, si el ti-pus d’ocupació al qual s’accedeix garanteix unes con­dicions de treball adequades i si la remuneració que es rep és suficient per satisfer les necessitats de les llars en aquest àmbit.

En aquest segon informe sobre les necessitats socials a Espanya es mesura el grau de satisfacció d’aquestes necessitats en els últims anys. Per mitjà d’un conjunt ampli d’indicadors s’analitzen les principals fonts que permeten valorar-ne la cobertura en el triple pla des­crit. Aquestes fonts són l’Enquesta de Condicions de Vida, tant els fitxers transversals com els longitudi­nals, l’Enquesta de Població Activa, l’Enquesta d’Es­tructura Salarial, totes de l’Institut Nacional d’Esta­dística, i l’Enquesta Europea sobre les Condicions de Vida a la Feina, d’Eurofound.

Per a cadascun dels tres reptes descrits –accés a l’ocu-pació, condicions de treball adequades i salari sufi­cient– s’utilitza un conjunt ampli d’indicadors que inclou tant alguns dels habitualment utilitzats per va­lorar la realitat laboral, com altres de nous que perme­ten tenir una visió més ajustada de l’evolució del mer­cat de treball des de la perspectiva de les necessitats socials. Aquests nous indicadors permeten aprofundir en dos aspectes clau: la baixa intensitat laboral o sub­ocupació d’un important nombre de persones actives i ocupades i la seva concentració en determinades llars.

A més, la utilització d’informació corresponent a di­ferents moments del temps permet valorar com els canvis de cicle econòmic –amb dades per al període de bonança anterior a la crisi, durant el desenvolupa­ment d’aquesta i en la posterior fase de recuperació– han afectat les necessitats socials relacionades amb el mercat de treball. Els diferents indicadors apunten a una mateixa direcció: pràcticament tots van empit­jorar amb la crisi, sense que els avenços assolits en l’encara breu període des de la seva finalització hagin pogut compensar aquesta deterioració.

En l’informe també es compara la situació d’Espanya amb la d’Europa mitjançant la selecció d’indicadors representatius de cadascun dels tres reptes. La infor­mació analitzada revela que la crisi va tenir efectes més importants i duradors sobre els problemes de subocu­pació, pobresa laboral i durada de la desocupació a Es­panya que en altres països europeus. A aquests proble­mes s'afegeixen els d’inadequació de coneixements al lloc exercit, més grans també que en l’entorn europeu.

Un altre bloc de l’informe para esment en la resposta de les polítiques públiques a les necessitats socials relaci­onades amb el mercat de treball. Es proposen diferents indicadors que resumeixen la cobertura d’aquestes ne­cessitats que proporciona la intervenció pública a través de diferents instruments. La informació recollida mos­tra que Espanya és un dels països de la Unió Europea que més gasta en polítiques d’ocupació en termes rela­tius. No obstant això, la intensitat protectora d’aquesta despesa és reduïda en el context comparat i hi ha im­portants problemes de cobertura de les situacions de desocupació a través de les prestacions monetàries.

El fet de resumir la informació a través d’un sistema bàsic d’indicadors, deixant que les dades parlin gaire­bé per si soles i qualificant el relat amb breus comenta­ris específics que ajudin a la interpretació, constitueix una novetat en el panorama d’estudis sobre la realitat social. Ara, al lector, li queda navegar per les pàgines de l’informe, construir el seu propi relat i confrontar el que normalment són opinions i hipòtesis amb un con­junt nou i ampli de dades objectives. 

1. Desocupació: Les taxes de desocupació i subocupació al mercat de treball espanyol estan molt per sobre de les de la gran majoria dels països de la Unió Europea, tant en les fases expansives com, sobretot, durant les recessives. El 2018, un de cada quatre joves espanyols d'entre 20 i 29 anys continua desocupat.

2. Pobresa laboral: Tant durant el cicle econòmic expansiu com en el recessiu, Espanya destaca pels seus alts nivells de pobresa laboral i inestabilitat de l’ocupació. La pobresa laboral va lligada, sobretot, a la insuficiència d’hores de treball i a la concentració de desocupació, més que no pas a salaris per hora baixos. En la fase expansiva de la nostra economia, quan el 92% dels ciutadans actius estaven ocupats, el salari per hora medià va ser més baix que en la recessió que va venir després.

3. Sobrequalificació: Gairebé un empleat de cada dos declara que la seva ocupació exigeix menys o més qualificació de la que posseeix, i la recessió ha exacerbat aquest problema. Amb la recuperació de l’economia, la sobrequalificació s’ha reduït modestament.3 de cada 4 empleats amb coneixements inadequats al lloc de treball declaren estar sobrequalificats.

4. Incertesa: La insatisfacció general amb la feina es caracteritza per estar molt relacionada amb el cicle econòmic: augmenta en les fases expansives, quan l’ocupació és abundant, i es redueix en les recessives, quan l’ocupació és escassa. Un de cada deu empleats té incertesa sobre el seu horari laboral, fet que fa augmentar les dificultats per conciliar la vida laboral amb la familiar.

1. La pobresa laboral i la inestabilitat en l’ocupació dels treballadors espanyols està molt per sobre de la de la mitjana europea, tant en les fases expansives com, especialment, durant les recessives.

2. La crisi va fer augmentar la desocupació, la subocupació i la pobresa laboral. Actualment, la situació del mercat de treball espanyol és molt pitjor que la de la mitjana dels països de la UE.

3. La insatisfacció general amb la feina és similar a Espanya en fases expansives a la mitjana de la UE i, atès el seu caràcter procíclic, actualment està per sota de la dels països europeus.

1. Espanya és un dels països de la Unió Europea que més gasta en polítiques d’ocupació sobre el PIB. No obstant això, la despesa per persona aturada és inferior a la de països amb un nivell de renda més baix.

2. A mesura que va avançar la crisi, va anar reduint se la cobertura del sistema de prestacions de desocupació; la taxa actual voreja el mínim històric de les dues últimes dècades. L’efecte d’aquestes prestacions sobre la taxa de pobresa amb prou feines es va modificar, malgrat el dràstic increment de la desocupació.

3. Durant la crisi, la quantia del salari mínim en termes reals va augmentar només lleugerament entre el 2006 i el 2010 (de 606 € mensuals a 653 €, per després tornar a reduir-se el 2014 a 622 €). El seu valor real continua estant molt per sota del salari mínim vigent als països del nostre entorn.

El mercat de treball espanyol és un dels que presenten disfuncions més importants dins dels països de la UE, tant en els cicles econòmics expansius com en els contractius. Durant els cicles recessius augmenta molt la taxa general de desocupació i durant els expansius creixen els empleats amb contractes de curta durada que pateixen una inestabilitat important en l’ocupació i que registren entrades i sortides recurrents del mercat de treball. Durant l’últim cicle recessiu, Espanya va ser el país europeu on cada punt de caiguda de la producció va suposar un major augment de la taxa de desocupació. En conseqüència, pràcticament tots els indicadors estimats han empitjorat des de la recessió, sense que els avenços assolits en el curt període des del final de la crisi hagin suposat una retallada substancial de les pèrdues registrades aleshores.

La desocupació juvenil a Espanya és alta en el context europeu i, malgrat que continua sent molt preocupant que gairebé un de cada tres joves espanyols d’entre 20 i 29 anys estigui desocupat, la situació és clarament millor que fa cinc anys, quan la taxa de desocupació per a aquesta franja d’edat assolia el 41 per cent.

Tant durant el cicle econòmic expansiu com en el recessiu, Espanya ha presentat nivells alts de pobresa laboral i inestabilitat de l’ocupació. La pobresa laboral i la inestabilitat en l’ocupació dels em empleats espanyols està molt per sobre de la de la mitjana europea, tant en les fases expansives com, especialment, durant les recessives. La pobresa laboral al nostre país està lligada a dos factors clau: la subocupació per insuficiència d’hores de treball i la desocupació i la seva concentració en determinades llars.

Els salaris per hora dels empleats a Espanya estan en la mitjana dels països de la Unió Europea, però és important assenyalar que, en la fase expansiva, el 2005, per exemple, quan el 92 per cent dels actius estaven ocupats, el salari per hora medià era més baix del que ho va ser després durant la recessió. Aquesta dada indica que els períodes de bonança arrosseguen positivament en termes d’ocupació col·lectius amb salaris baixos, que en un altre entorn econòmic estarien en situació de desocupació.

L’impacte de la recessió sobre el mercat de treball espanyol ha fet augmentar la subocupació, la pobresa laboral i, sobretot, la durada dels períodes de desocupació en comparació amb la mitjana europea. El nombre de persones que viuen en llars on la meitat o més dels actius desocupats fa més d’un any que busquen feina pràcticament s’ha triplicat de 2005 a 2017, en què s’ha passat d’un 6 a un 14,6 per cent. En aquests tres aspectes, la situació del mercat de treball espanyol és molt pitjor actualment que la de la mitjana dels països de la UE.

El grau d’inadequació de coneixements al lloc exercit de les persones ocupades en el mercat de treball espanyol és alt. Gairebé la meitat dels treballadors espanyols declaren que la seva ocupació exigeix més o menys qualificació de la que posseeixen. D’aquests, tres de cada quatre diuen tenir més qualificació de la necessària per a la feina que duen a terme. És important assenyalar que la recessió ha exacerbat aquest problema, malgrat que en el període recent la sobrequalificació s’ha reduït una mica, mentre que la infraqualificació es manté.

La insatisfacció general amb la feina està molt vinculada al cicle econòmic, amb augments d’insatisfacció en les fases expansives quan l’ocupació és abundant i reduccions en les recessives, quan l’ocupació és escassa. A més, un de cada deu treballadors té incertesa sobre el seu horari laboral, fet que fa augmentar les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar. En la perspectiva comparada europea, destaca el fet que, en fases expansives, la insatisfacció general amb la feina a Espanya és similar a la mitjana de la Unió Europea, encara que actualment aquesta insatisfacció està per sota de la de la mitjana dels països europeus.

Espanya és un dels països de la Unió Europea amb un percentatge més elevat de despeses en polítiques d’ocupació sobre el PIB. Aquesta caracterització s’observa tant en els períodes expansius com en els de destrucció d’ocupació i guarda relació amb el fet recurrent d’una taxa d’atur superior a la mitjana europea. Aquesta posició en el rànquing europeu no es correspon, això no obstant, amb una intensitat protectora equivalent, tal com mostren les dades de despesa per persona aturada. En el context europeu, destaca especialment la baixa despesa espanyola en polítiques actives per persona aturada, inferior fins i tot a la de països amb un nivell inferior de renda.

La cobertura de les situacions de desocupació per part del sistema de prestacions destinades específicament a cobrir aquest risc està molt condicionada per les reformes empreses durant les dues últimes dècades, que van fer més difícil l’entrada al sistema i van rebaixar tant les quanties com la durada de les prestacions. A mesura que va avançar la crisi, va anar reduint- se la cobertura que oferia el sistema, que es va mostrar desbordat quan la taxa de desocupació va assolir els seus valors màxims. En l’actualitat, la taxa de cobertura, amb prestacions per a poc més d’un de cada dos aturats, voreja el mínim històric de les dues últimes dècades. Un dels resultats més negatius d’aquesta caiguda de la cobertura és que l’efecte d’aquestes prestacions sobre la taxa de pobresa amb prou feines es va modificar, a diferència del que va succeir durant la crisi en la majoria dels països europeus, malgrat la marcada caiguda en la renda de les llars més afectades per la desocupació a Espanya.

Encara que el salari mínim afecta directament pocs treballadors, la seva evolució reflecteix la preocupació dels decisors públics per assegurar un nivell mínim de benestar a través de les remuneracions. Durant la crisi la seva quantia va disminuir en termes reals i amb prou feines va registrar canvis fins al 2017, quan es van establir pujades nominals importants. El valor real del salari mínim, tanmateix, segueix estant molt per sota del vigent als països del nostre entorn.

BÁRCENA-MARTÍN, E. i MORO-EGIDO, A.I. (2013). «Gender and Poverty Risk in Europe». Feminist Econo­mics, 19(2): 69-99.

CARD, D. (2011): «Origins of the Unemployment Rate: The Lasting Legacy of Measurement without Theory», American Economic Review: Papers & Proceedings 2011, 101:3, 552-557.

CANTÓ, O., CEBRIÁN, I. i MORENO, G. (2016 ). «Crisis y brecha de riesgo de pobreza por género».  Estudios de Economía Aplicada 34-1: «Economía de Género».

CEBRIÁN, I. i MORENO, G. (2008). La situación de las mujeres en el mercado de trabajo español: desajustes y retos. Economía industrial Nº 367: 121-137.

DEL RÍO, C. i ALONSO-VILLAR, O. (2014). «Mujeres ante el empleo (y el desempleo) en el Mercado laboral español, 1996-2013». AREAS, Revista Internacional de Ciencias Sociales, nº 33 (Desigualdades de género en España: continuidades y cambios).

EDELMAN, P.B. i HOLZER, H.J. (2013). «Connecting the Disconnected: Improving Education and Employment Outcomes among Disadvantaged Youth». Institute for research on Poverty, Discussion Paper No. 1412-13, Uni­versity of Wisconsin-Madison.

Eurofound (2017). Overview Report, 6th European Working Conditions Survey, 2017 Update.

Eurofound (2017). In-work poverty in the EU, Publica­tions Office of the European Union, Luxembourg.

GRADÍN, C., DEL RÍO, C. i CANTÓ, O. (2010). «Gender wage discrimination and poverty in the EU». Feminist Economics, vol. 16(2): 73 - 109.

MUÑOZ DE BUSTILLO, R., FERNÁNDEZ-MACÍAS, E. i ANTÓN, J.E. (2011). Measuring more than money. The Social Economics of Job Quality, Edward Elgar publi­shing.

Organització Internacional del Treball (OIT) (1982). Resolutions Concerning Economically Active Population, Employment, Unemployment and Underemployment, adoptada a la 13th International Conference of Labour Statisticians, octubre 1982, apartat 10.

Organització Internacional del Treball (OIT) (2017). World Employment Social Outlook, Flagship report, Geneva.

VAN KLEECK, M. (1931). «Charting the course of emplo­yment». In Committee of the President’s Conference on Unemployment, Business Cycle and Unemploy­ment: New York: Mc Graw-Hill.