Publicador de continguts

Article

Les reformes laborals han fet minvar la temporalitat dels treballadors joves?

Una anàlisi dels possibles efectes a curt termini a Espanya i Portugal

Alejandro Godino i Oscar Molina, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), Universitat Autònoma de Barcelona; Fátima Suleman, Instituto Universitário de Lisboa (ISCTE-IUL), Dinâmia’CET

Espanya i Portugal han experimentat alts nivells de temporalitat en les darreres dècades, una circumstància que a llarg termini té efectes negatius en la trajectòria laboral i vital de les persones. Com a resposta a aquesta problemàtica, els governs de tots dos països han aprovat reformes per a reduir la temporalitat en l’ocupació. Els resultats mostren que, arran d’aquestes reformes, veiem que baixa la temporalitat en la població jove, lleument en el cas de Portugal i de manera molt pronunciada a Espanya, sense que això causi aparentment un impacte negatiu en les taxes de desocupació o d’activitat. Encara que les reformes sembla que tenen un impacte inicial positiu en els joves, cal fer-ne un seguiment a llarg termini per avaluar si són efectives en el temps i per entendre si afecten de manera diferent els diversos grups de joves en el mercat laboral.
Punts clau
  • 1
       Les mesures de flexibilització laboral aprovades els anys vuitanta a Espanya i Portugal van desembocar en un mercat de treball altament segmentat entre treballadors fixos i temporals. Això va implicar més incertesa laboral per a certs grups socials, sobretot els joves, afectats per altes taxes de temporalitat i també fortament per l’atur durant els períodes de crisi.
  • 2
       L’objectiu de les reformes laborals recents era resoldre aquestes situacions de vulnerabilitat en el mercat de treball amb la contractació temporal, amb canvis aparentment estructurals a Espanya i d’abast més limitat a Portugal.
  • 3
       Per comparació al 2019, la reducció de la temporalitat en els joves espanyols ha estat de més del 8% poc després de l’aprovació de la reforma (2n trimestre del 2022) i de gairebé el 19% més d’un any després (2n trimestre del 2023). Aquesta reducció no arriba a l’1% a Portugal un trimestre després de l’aprovació de la reforma (2n trimestre del 2023).
  • 4
       Les dades mostren que, presumiblement, calen reformes més estructurals orientades a canviar les pràctiques empresarials sobre la temporalitat per tal d’assolir resultats substantivament beneficiosos per a la població jove.
art2_onepager_CAT.jpg

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Article

L’impacte de les noves tecnologies en la desigualtat salarial a Espanya

L’automatització i la intel·ligència artificial han ampliat la bretxa salarial a Espanya, cosa que reforça la urgència d’adaptar la formació i les polítiques laborals a la transformació digital.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Els adolescents aprofiten els espais verds urbans? Segons aquest estudi, només l’11,6 % en visita algun cada dia, i els més vulnerables socialment els visiten menys.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.