Secció
Resum executiu
L’informe 6, dedicat a les necessitats socials per grups de població, està dividit en cinc col·lectius: infants, joves, persones grans, dones i immigrants.
En l'informe 6.3 analitzem les necessitats socials de la gent gran:
-
Les persones grans han passat a tenir uns nivells de vulnerabilitat econòmica sensiblement més baixos que la mitjana de la població espanyola. En aquest grup, els problemes relacionats amb l’habitatge també són menys importants.
-
Espanya és el país de la Unió Europea on la diferència entre l’efecte de la xarxa de prestacions monetàries contra la pobresa per al conjunt de la població i per a les persones grans és més accentuada, amb un avantatge clar favorable a aquestes últimes.
1. Referències
AYALA, L., MARTÍNEZ, R. Y SASTRE, M. (2006): Familia, infancia y privación social, Madrid, Fundación FOESSA.
AYALA, L. Y CANTÓ, O. (2018): "The driving forces of rising inequality in Spain: Is there more to it than a deep worsening of low income households living standards?", in Inequality and Inclusive Growth in Rich Countries: Shared Challenges and Contrasting Fortunes, Brian Nolan (ed.), Oxford University Press, 2018, Capítulo 10, Oxford.
AYLLÓN, S. (2009): “Poverty and living arrangements among youth in Spain, 1980-2005”, Demographic Research, 20: 403-434.
AYLLÓN, S. (2017): Growing up in Poverty: Children and the Great Recession in Spain, in Children of Austerity. The Impact of the Great Recession on Child Poverty in Rich Countries, ed. B. Cantillon, Y. Chzhen, S. Handa and B. Nolan, UNICEF and Oxford University Press, pp. 219-242.
CANTÓ, O. (2019): “Desigualdad, Redistribución y Políticas Públicas: ¿Hay una brecha generacional?”, Cuadernos del ICE.
BÁRCENA-MARTÍN, E. Y MORO-EGIDO, A.I. (2013): “Gender and Poverty Risk in Europe”. Feminist Economics, 19(2): 69-99.
CANTÓ, O. (2013) "Los Efectos Redistributivos de las Políticas Públicas de Carácter Monetario: Un Análisis de Microsimulación con EUROMOD", capitulo 4 en 1er Informe sobre la desigualdad en España 2013, Fundación Alternativas.
CANTÓ, O. (2014): La contribución de las prestaciones sociales a la redistribución, en Capítulo 2 “Distribución de la Renta, Condiciones de Vida y Políticas Redistributivas” VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014, V. Renes (coord.), Fundación FOESSA – Cáritas, Madrid.
CANTÓ, O., AYALA, L., ADIEGO, M., LEVY, H. Y PANIAGUA, M.M. (2014): Going regional: the effectiveness of different tax-benefit policies in combating child poverty in Spain, in Dekkers, G., M. Keegan y C. O’Donoghue, (eds.), New pathways in microsimulation, Surrey, Ashgate: 183-202.
CANTÓ, O. Y AYALA, L. (2014): Políticas públicas para reducir la pobreza infantil en España: Análisis de impacto, Madrid, UNICEF.
CEBRIÁN, I. Y MORENO, G. (2008): La situación de las mujeres en el mercado de trabajo español: desajustes y retos. Economía industrial Nº 367: 121-137.
COMISIÓN EUROPEA (2016): Compromiso estratégico para la igualdad entre mujeres y hombres 2016-2019, Luxemburgo, 2016.
COMISIÓN EUROPEA (2018a): “Youth Wiki national description: Youth policies in Spain”.
COMISIÓN EUROPEA (2018b): “Youth Guarantee country by country: Spain”.
COMISIÓN EUROPEA (2018c): Report on equality between women and men in the EU, Luxembourg, 2018.
DEL RÍO, C. Y ALONSO-VILLAR, O. (2014): “Mujeres ante el empleo (y el desempleo) en el Mercado laboral español, 1996-2013”. AREAS, Revista Internacional de Ciencias Sociales, nº 33 (Desigualdades de género en España: continuidades y cambios).
UNIÓN EUROPEA (2018): Special Eurobarometer 469. Integration of immigrants in the European Union. http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm.
GARCÍA-PÉREZ, J.I. Y MUÑOZ-BULLÓN, F. (2011): “Transitions into permanent employment in Spain: an empirical analysis for young workers”, British Journal of Industrial Relations, 49, 1: 103-143.
GAUTHIER, A. (2007): The impact of family policies on fertility in industrialized countries: a review of the literature, Population Research and Policy Review, 2007, vol.26, issue 3, 323-346.
GONZÁLEZ, L. (2011): "The effects of a universal child benefit", Economics Working Papers 1281, Department of Economics and Business, Universitat Pompeu Fabra.
GRADÍN, C., DEL RÍO, C. Y CANTÓ, O. (2010): “Gender wage discrimination and poverty in the EU”. Feminist Economics, vol. 16(2): 73 - 109.
HERRERO, C., SOLER, A. Y VILLAR, A. (2013): “Desarrollo y pobreza en España y sus comunidades autónomas: el impacto de la crisis”, Papeles de Economía Española, 138: 98-113.
HUDDLESTON, T., BILGILI, O., JOKI, A., & VANKOVA, Z. D. (2015): Migrant integration policy index. Barcelona (CIDOB) & Bruselas (MPG).
LEVY, H., MATGASANIS, M. Y SUTHERLAND, H. (2013): Towards a European Union child basic income? Within and between country effects, International Journal of Microsimulation, 6, 1: 63-85.
MAGNUSON, K. Y VOTRUBA-DRZAL, E. (2009): "Enduring Influences of Childhood Poverty” en Changing Poverty, Changing Policies, eds. M. Cancian and S. Danziger (New York: Russell Sage Foundation).
SCHIRLE, T. (2015): "The effects of universal child benefit on labour supply", Canadian Journal of Economics, Volume 48(2): 437-463.
UNICEF (2018) Informe Anual 2017, Naciones Unidas.
VILLAR, A. (2014), “No es país para jóvenes”, Panorama Social, 20: 53-70.
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Continguts relacionats
Com millorar l’assistència domiciliària a la gent gran?
L’assistència domiciliària a gent gran ha de conciliar atencions sanitàries i altres de vinculades a serveis socials. Aquest estudi aporta dades positives sobre l’aplicació d’una eina per coordinar i optimitzar aquestes atencions.
Anàlisi de les necessitats socials de la població immigrant
El col·lectiu immigrant és un dels més vulnerables i, si el comparem amb el dels treballadors autònoms, presenta una important bretxa d’ingressos. Analitzem en aquest informe les necessitats socials d’aquest segment de població abans de la covid-19.
Educació
Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.
Anàlisi de les necessitats socials de las persones grans
La gent gran té més estabilitat econòmica i pitjors condicions de salut. Analitzem la situació d’aquest segment de la població abans del canvi dràstic causat per la covid-19.
Anàlisi de les necessitats socials de la joventut
La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?
