L’envelliment implica canvis que afecten la mobilitat, les funcions sensorials i psicosocials i, en definitiva, la capacitat d’interactuar amb l’entorn. A les persones grans que viuen en residències els calen atencions a llarg termini que poden variar, segons l’evolució del procés d’envelliment, pel que fa a la quantitat i a la mena d’ajuda necessària.

L’actitud del personal que atén la gent gran i en té cura juga un paper especial i determinant en la qualitat de l’assistència, en la qual cal tenir en compte aspectes com ara l’empatia. L’empatia és cabdal per dur a terme una pràctica centrada en la persona, de manera que l’objectiu d’humanitzar el tracte a la persona gran implica analitzar-la i veure quina implicació té en el procés assistencial. És una habilitat general que permet entendre el punt de vista, els sentiments i les emocions de l’altra persona i, d’altra banda, comunicar-li aquesta comprensió. L’empatia comporta, entre altres elements, comprensió, respecte i escolta activa, habilitats que han de ser transmeses correctament a l’altre mitjançant la comunicació verbal (el contingut del que diem) i no verbal (els gestos, el contacte ocular directe, l’expressió facial, el to de veu o la distància personal, entre més). Té aspectes cognitius i emocionals. Els primers estan associats a actituds i habilitats que consideren la capacitat per posar-se en la situació d’una altra persona, de les seves circumstàncies i dels seus pensaments, mentre que els aspectes emocionals es relacionen amb les habilitats per considerar els aspectes personals mitjançant la identificació de les emocions de l’altra persona.

L’actitud i la relació empàtica del professional envers la persona gran ofereix beneficis per a totes dues parts. Els estudis previs reflecteixen que l’empatia en els professionals de la salut és un factor que influeix significativament en la satisfacció de la persona gran, ja que millora les dades clíniques i repercuteix en el seu benestar físic, social i emocional. 

Per la seva banda, en els professionals sanitaris un increment en els nivells d’empatia ha demostrat la reducció dels nivells d’ansietat, depressió o hostilitat, com també un augment en la satisfacció i una millora de l’autoconcepte de la persona gran.

Atesa la importància que té l’empatia en el tracte humanitzat, cal desenvolupar mètodes i estratègies de formació específica entre els professionals de les residències que incrementin l’autoconsciència i les actituds envers la cura de les persones grans que viuen en institucions. L’objectiu del projecte pretén analitzar l’impacte que té experimentar, mitjançant un vestit simulador de l’envelliment, les limitacions i els problemes associats a l’edat en relació amb l’empatia dels professionals envers la persona gran.

L’empatia és una habilitat inherent que es pot millorar. S’ha demostrat que si els professionals sanitaris s’hi entrenen, això es relaciona amb una millora dels resultats clínics, com ara una reducció dels nivells de depressió i ansietat i un increment en els nivells de la qualitat de vida dels usuaris.

Si bé és cert que la formació dels professionals sanitaris inclou cada vegada més sovint mètodes docents en què es té en compte l’empatia, ara per ara no hi ha protocols concrets per a entrenar-la. Entre els mètodes més habituals trobem les xerrades educatives, la pràctica d’habilitats mitjançant els jocs de rol o bé amb pacients reals, com també l’anàlisi d’enregistraments de les interaccions amb els pacients.

La simulació és un mètode que s’ha fet servir molt i ha estat prou reconegut en la formació sanitària, i que permet de reproduir un ampli ventall de situacions. Imita experiències de la vida real a través de diferents mitjans o tecnologies. En aquest sentit, el vestit simulador d’edat permet d’experimentar les limitacions de les persones grans d’una manera personal i en el propi cos. Fent-lo servir, es pot assolir un efecte que s’acosta molt a les limitacions de les capacitats sensorials i motores de la vellesa. També és possible vivenciar les dificultats a l’hora de desplaçar-se i moure’s, la qual cosa permet millorar la comprensió del comportament de les persones grans. No obstant això, no hi ha gaire evidència científica sobre l’eficàcia dels equips de simulació d’edat per augmentar la comprensió, l’actitud i l’empatia envers els adults grans (Gholamzadeh et al., 2018; Reid-Searl et al., 2020).

En aquest projecte vam fer servir el vestit simulador com a mètode per augmentar el nivell d’empatia entre els professionals d’atenció directa a les persones grans institucionalitzades. Per a això vam comptar amb la participació de professionals sanitaris de residències de gent gran de les comunitats autònomes d’Astúries i Madrid. Tots van rebre una sessió educativa sobre empatia i, posteriorment, la meitat va fer, a més a més, diverses activitats quotidianes amb el vestit de l’envelliment. Els components utilitzats en aquest vestit simulen restriccions de mobilitat, debilitat muscular, limitacions en la destresa i en la percepció sensorial, tot plegat per oferir una experiència d’envelliment «de cos sencer». Per mesurar el nivell d’empatia vam fer servir l’escala d’empatia mèdica de Jefferson (versió per a professionals sanitaris).

Després de fer servir el vestit de simulació de l’envelliment, l’empatia general envers les persones grans va augmentar de manera significativa, per comparació al grup que només va rebre la formació teòrica.

A més a més, es va observar un increment addicional en les dimensions que avaluen els aspectes cognitius i emocionals. Pel que fa als primers, es valora la capacitat per posar-se en la situació d’una altra persona, de les seves circumstàncies, dels seus pensaments (per exemple: «Els pacients se senten millor quan el professional comprèn els seus sentiments»), mentre que els aspectes emocionals es relacionen amb les habilitats del professional per identificar les emocions de l’altra persona, durant l’atenció a la persona gran (per exemple: «Parar atenció a les experiències personals dels pacients no influeix en els resultats del tractament»).

És important remarcar que els nivells d’empatia previs van mostrar habilitats empàtiques adequades en els professionals sociosanitaris que desenvolupen intervencions assistencials amb les persones grans. Aquests resultats han estat observats amb anterioritat i coincideixen amb els publicats en estudis anteriors (Yu i Chen, 2012).

En aquest estudi hem identificat una millora significativa dels nivells d’empatia després d’experimentar, mitjançant un vestit d’envelliment, l’impacte de l’augment d’edat. En línia amb els nostres resultats, la literatura actual (Bowden et al., 2020) ha observat que l’ús de vestits de simulació es relaciona amb una millora en l’actitud, els coneixements sobre l’envelliment, la confiança i la disposició a atendre les persones grans. A més a més, la seva naturalesa experimental i la versatilitat faciliten que el professional s’impliqui en l’aprenentatge actiu i mostri resultats més positius que no pas els participants que reben només formació didàctica teòrica (Saleh et al., 2017). No obstant això, tot i que observem millores en les dimensions cognitives, emocionals i en l’empatia general, no es van identificar diferències estadísticament significatives en la dimensió que avalua comportaments empàtics associats a posar-se en el lloc de l’altre. Aquesta dimensió implica habilitats associades a la possibilitat de mantenir una distància emocional i personal envers la persona, per evitar que això interfereixi en el tracte professional. Aquests resultats es poden explicar perquè la gran majoria de professionals fan la seva feina assistencial amb les mateixes persones de manera prolongada, per la qual cosa el tracte i l’atenció pròxima poden dificultar el fet de mantenir una actitud empàtica.

En aquest projecte, l’experimentació de l’envelliment va permetre d’observar canvis significatius en les mesures d’empatia cognitiva i empatia emocional en els professionals. L’ús d’una metodologia de simulació com és el vestit simulador de l’envelliment pot ajudar a desenvolupar millors habilitats empàtiques en els professionals sociosanitaris que treballen en centres d’atenció de persones grans. Seria convenient que es fessin altres estudis adreçats a identificar les habilitats empàtiques en els professionals d’altres àmbits assistencials. Els resultats animen a continuar explorant la utilització de metodologies interactives i vivencials per millorar el tracte i l’actitud dels professionals sociosanitaris en diferents poblacions. 

Bowden, A., H.R. Chang, V. Wilson i V. Traynor (2021): «The impact of ageing simulation education on healthcare professionals to promote person-centred care towards older people: A literature review», Nurse Education in Practice, 53 [doi: 10.1016/j.nepr.2021.103077].

Gholamzadeh, S., M. Khastavaneh, Z. Khademian i S. Ghadakpour (2018): «The effects of empathy skills training on nursing students’ empathy and attitudes toward elderly people», BMC Medical Education, 18(1) [doi: 10.1186/s12909-018-1297-9].

Reid-Searl, K., T. Levett-Jones, S. Lapkin, S. Jakimowicz, J. Hunter i K. Rawlings-Anderson (2020): «Evaluation of the ‘Empathic care of a vulnerable older person’ e-simulation», Nurse Education Today, 88 [doi: 10.1016/j.nedt.2020.104375].

Saleh, N., E. Meawad, H. Abd El-Aziz i A. El-Gilany (2017): «Effect of simulated aging game versus traditional lecture on nursing students’ knowledge and attitude towards elderly», Alexandria Scientific Nursing Journal, 19(1) [doi: 10.21608/asalexu.2017.208346].

Yu, C.Y., i K.M. Chen (2012): «Experiencing simulated aging improves knowledge of and attitudes toward aging», Journal of the American Geriatrics Society, 60(5) [doi: 10.1111/j.1532-5415.2012.03950.x].