Publicador de continguts

Article

Com millorar l’assistència domiciliària a la gent gran?

L’optimització de la planificació integrada de la cura domiciliària mitjançant un sistema de suport a la presa de decisions

Jésica de Armas, Bruno Vieira i Helena Ramalhinho, Universitat Pompeu Fabra
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2019 (LCF/PR/SR19/52540014)

En les darreres dècades s’ha registrat un increment constant de la longevitat a tot el món, i en cas que calgui tenir cura de la gent gran, se sol preferir l’assistència domiciliària. Per als proveïdors d’aquesta assistència, avui és molt difícil conjuminar l’organització de serveis sanitaris (proporcionats per professionals de la infermeria i la medicina) i de serveis socials (a cura de professionals de l’assistència i la neteja) a la llar. La complexitat de coordinar aquests serveis és un bon motiu per desenvolupar sistemes de planificació automatitzada amb els quals puguem obtenir solucions de qualitat. Aquest article proposa una eina procedent de la recerca d’operacions per a optimitzar les decisions en aquesta àrea. Per tal de desenvolupar i contrastar aquests models amb dades reals, hem comptat amb l’ajuda de cuidadors de Barcelona. Els resultats ofereixen informació sobre paràmetres i sobre l’equilibri al qual s’ha d’arribar entre indicadors diversos com ara els costos i la continuïtat del servei. A l’eina proposada s’hi pot accedir mitjançant un sistema de suport en una pàgina web que permet que els proveïdors de l’assistència domiciliària obtinguin solucions eficients d’una manera intuïtiva, completa i ràpida.
Punts clau
  • 1
       Els mètodes de recerca d’operacions ofereixen solucions per a la planificació combinada de l’atenció domiciliària sanitària i social a través d’indicadors d’eficiència com ara el temps de treball no efectiu, els serveis per assignar o la continuïtat del servei. Això implica una reducció de costos i una millora en la qualitat del servei per als usuaris de l’assistència domiciliària, els cuidadors i els proveïdors del servei.
  • 2
       L’eina que s’ha desenvolupat permet posar a prova diferents opcions i avaluar l’impacte d’algunes intervencions i decisions.
  • 3
       L’eina també permet detectar dependències entre serveis, la qual cosa hauria de millorar la qualitat del servei quan l’usuari requereix atenció domiciliària tant sanitària com social.
  • 4
       L’optimització dels serveis d’atenció domiciliària proporciona un benefici clar i directe a les persones grans i, per tant, també al conjunt de la societat.
242020
  • Temps de feina no efectiu: suma del temps de desplaçament entre les cases i del temps d’espera per a iniciar cada feina.

  • Serveis per assignar: un cop planificada l’assistència domiciliària en una àrea, alguns serveis poden no ser assignats per manca de recursos. Com que cal oferir-los, la situació implica costos addicionals (cuidadors d’altres àrees, hores extra, etc.). Com més baix sigui el nombre de serveis per assignar, millor.

  • Continuïtat del servei: quantitat mitjana de cuidadors diferents que visiten un usuari per oferir la mateixa mena de servei. Valors desitjables: entre 1 i 2.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Seminario longevitat 2024

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Article

Empatitzen millor amb gent gran després d’experimentar limitacions

Experiment en el qual els participants es van posar en la pell d'una persona gran mitjançant simulació demostra que es van millorar les habilitats empàtiques.

Article

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

També et pot interessar

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables

Article

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables


Inclusió social

Com es pot motivar la compra d’aliments saludables per part de famílies amb ingressos baixos? La formació per mitjà de tallers va tenir un impacte més positiu.

Seminario longevitat 2024

Informe

Seminario longevitat 2024


Inclusió social

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Aïllament social joves

Article

Aïllament social joves


Inclusió social

Les interaccions online no supleixen el valor de les relacions cara a cara per brindar suport emocional entre els joves.