La cobertura de les necessitats socials dels menors d’edat a Espanya presenta algunes diferències rellevants respecte a altres estats membres de la Unió Europea. En general, aquestes diferències tenen més a veure amb les dimensions de benestar econòmic i material i la situació laboral dels adults de la llar que no pas amb les condicions de l’habitatge i la salut.
A Espanya els infants pateixen un grau de pobresa consistent més elevat que la mitjana dels infants que viuen a la Unió Europea. Gairebé un 13% dels menors espanyols viuen en llars que tenen uns ingressos per sota del llindar de pobresa i pateixen privació material. Espanya se situa a la cua dels països europeus; per darrere seu només hi ha Lituània, Grècia, Romania i Bulgària. La situació laboral dels adults que conviuen amb menors d’edat també és pitjor a Espanya que a la mitjana dels països de la UE.
Gairebé el 22% dels menors espanyols viuen en llars que pateixen pobresa laboral, mentre que la mitjana europea és del 15%. En aquest aspecte, Espanya se situa pràcticament a l’últim lloc del rànquing, només per davant de Romania, on la taxa és molt més elevada (28%).
A diferència de les dimensions anteriors, en el cas de les condicions de l’habitatge, Espanya es troba entre els vuit països de la UE on el percentatge de menors que viuen en habitatges amb problemes d’habitabilitat és més baix. A la mitjana de la UE, dos de cada deu infants viuen en una llar amb problemes d’aquest tipus, mentre que a Espanya aquesta situació només la pateixen 1,5 de cada deu infants.
Així mateix, Espanya se situa en una bona posició pel que fa a la demora d’assistència mèdica als menors que en necessiten, amb 1 de cada 10 no atesos (o atesos tard) per les llistes d’espera, xifra que es troba per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea.
Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn
educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional…
Quines eines i estratègies hem de fer servir?
L’efectivitat del programa CaixaProinfància queda demostrada amb dades com
aquesta: l’abandonament prematur durant l’ESO es redueix fins al 6,3 % en
l’alumnat que hi participa.
El col·lectiu immigrant és un dels més vulnerables i, si el comparem amb el
dels treballadors autònoms, presenta una important bretxa d’ingressos.
Analitzem en aquest informe les necessitats socials d’aquest segment de
població abans de la covid-19.
Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions
fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements
adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau
inclusiu del sistema educatiu.
La gent gran té més estabilitat econòmica i pitjors condicions de salut.
Analitzem la situació d’aquest segment de la població abans del canvi
dràstic causat per la covid-19.
Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre
recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents
tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a
l'Espanya rural.
El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context
escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de
violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.
Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en
casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no
és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al
volum de casos.