Bones pràctiques

El programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància, iniciat l’any 2007, es proposa promoure el desenvolupament socioeducatiu de nens i adolescents de famílies en situació de pobresa relativa o extrema, a fi de millorar les seves oportunitats i trencar, així, la transmissió intergeneracional de la pobresa.

Dades bàsiques

  • Àmbit geogràfic: Espanya.
  • Font: Fundació ”la Caixa”.

1. Context

El context familiar i socioeconòmic de la infància determina els resultats que obtenen els nens en el sistema educatiu. D’acord amb les dades de l’OCDE (2016), a Espanya el 40% dels estudiants de famílies desafavorides no van assolir les competències bàsiques establertes, enfront del 8% dels qui vivien en famílies no desafavorides.

2. Debat

El programa pretén desenvolupar i aplicar un model d’acció social i educativa integral que contribueixi a millorar les oportunitats de desenvolupament social i educatiu dels infants, els adolescents i les seves famílies. Es tracta, concretament, d’afavorir el desenvolupament de les competències dels nens de manera que millorin els processos d’inclusió social i la seva autonomia. Es mira de promoure el desenvolupament dels menors destinataris del programa en el context familiar, escolar i social.

CaixaProinfància planteja una intervenció integral mitjançant un procés sistemàtic d’acompanyament que dissenya, coordina i supervisa un professional que actua com a referent de cas. L’accés al programa es pot dur a terme per mitjà d’una sol·licitud directa o bé per derivació dels serveis socials o d’altres entitats de l’àmbit social. Després de verificar que el menor compleix els requisits del programa, i després d’avaluar-ne les necessitats, se li ofereix suport en un o diversos dels àmbits que inclouen els subprogrames: reforç educatiu, educació no formal i temps lliure, suport educatiu familiar, atenció psicoterapèutica personal i familiar, com també promoció de la salut.

La metodologia que es fa servir en les intervencions mira d’estimular l’empoderament i la resiliència dels menors i les seves famílies, que es constitueixen en agents del canvi. A partir de les necessitats detectades, s’elabora un pla personalitzat de treball, que s’anirà adaptant segons els canvis observats. Aquest pla es desenvolupa habitualment al llarg d’un curs, després del qual s’examinen els resultats i es decideix sobre la continuïtat en el programa.
 

3. Conclusions

El programa se sotmet a una avaluació contínua a càrrec de l’Observatori CaixaProinfància, que confirma si ha estat efectiu. Així, per exemple, l’abandonament prematur durant l’ESO es redueix fins al 6,3% en els alumnes participants, mentre que per al conjunt d’estudiants de contextos de baix nivell socioeducatiu voreja el 30%. Una altra dada que apunta en aquest mateix sentit és l’èxit escolar durant l’ESO, que és del 77% entre els alumnes participants, mentre que només arriba al 51% entre l’alumnat general dels contextos esmentats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències: Salut mental en infants, adolescents i joves: una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.