Publicador de continguts

Article

El trasllat a zones més contaminades, provoca un augment de pes en els infants?

Martine Vrijheid i Sarah Warkentin, ISGlobal
Projecte seleccionat en la Social Research Call, 2021

Aquest experiment va avaluar si els canvis en l’exposició a la contaminació de l’aire arran del trasllat a un nou lloc de residència s’associaven amb canvis en l’índex de massa corporal (IMC). La mostra incloïa 46.644 infants i adolescents d’entre 2 i 17 anys que van canviar de residència en una ocasió entre el 2011 i el 2018 i estaven registrats en els serveis d’atenció sanitària primària de Catalunya. Es van calcular els nivells de contaminació atmosfèrica per partícules i diòxid de nitrogen a la zona de residència abans i després del trasllat. En els centres d’atenció primària es van controlar rutinàriament el pes i l’alçada dels menors, i es van emprar aquestes dades per calcular l’IMC abans del canvi de residència i, com a mínim, 180 dies després. Segons el contaminant, el 60%-67% dels participants es van traslladar a zones amb nivells de contaminació similars; el 15%-49%, a zones menys contaminades, i el 14%-31%, a zones amb més contaminació. Traslladar-se a zones amb més contaminació ambiental es va relacionar amb augments en l’IMC. Aquests augments es van produir amb tots els contaminants, i els efectes van ser més pronunciats en els infants en edat preescolar i escolar. En canvi, traslladar-se a zones menys contaminades no va tenir efectes significatius en l’IMC. Aquest estudi suggereix que els augments en la contaminació atmosfèrica poden provocar un augment de pes en els infants, fet que demostra la pertinència dels esforços que s’estan fent per reduir els nivells de contaminació.
Punts clau
  • 1
       L’evidència anterior mostra que l’exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit pot estar vinculada a augments de l’IMC en els infants. En aquest estudi, els augments en l’exposició a partícules i diòxid de nitrogen motivats per un canvi de residència es van associar amb augments en l’IMC en infants i adolescents.
  • 2
       Es van observar disminucions de l’IMC en infants i adolescents que es van traslladar a zones amb una contaminació de l’aire similar, però no en aquells que es van traslladar a zones menys contaminades. Les reduccions en els nivells de contaminació de l’aire semblen ser menys rellevants en els infants i adolescents que ja havien estat exposats a nivells més alts, en comparació amb els que havien estat exposats a nivells més baixos.
  • 3
       Es va observar que l’edat modificava les associacions entre el canvi en la contaminació de l’aire i l’IMC, atès que es van constatar associacions més significatives en els grups més joves (edat preescolar i escolar) que en l’adolescència.
  • 4
       Les associacions observades entre l’exposició a la contaminació de l’aire i el pes infantil són limitades, però l’impacte en la salut pública global podria ser notable. Els canvis en les conductes individuals, les estructures comunitàries, els estils de vida, els entorns construïts i l’exposició als contaminants s’associen amb el pes infantil. Per aquesta raó, les estratègies de prevenció comunitària s’haurien de centrar, precisament, en aquests canvis.
CATContaminacionPesoInfantil_1CAT.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Bones pràctiques

El programa CaixaProinfància

L’efectivitat del programa CaixaProinfància queda demostrada amb dades com aquesta: l’abandonament prematur durant l’ESO es redueix fins al 6,3 % en l’alumnat que hi participa.

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.