Tant l’abast de la bretxa de gènere com la posició relativa d’Espanya en el context comparat europeu es poden valorar seleccionant algun dels indicadors més representatius de cada subdimensió del benestar per als quals hi ha informació comparable per a homes i dones als països de la Unió Europea.

Les diferències entre homes i dones que viuen en llars en situació de vulnerabilitat econòmica són molt similars a totes les llars europees, on el percentatge de dones que viuen en llars en situació de vulnerabilitat econòmica sempre és superior al d’homes. No obstant això, en termes comparats, la posició de les dones espanyoles en el rànquing de països ordenats segons la vulnerabilitat econòmica (23) és una mica millor que la dels homes (26), sempre tenint en compte que Espanya és, en termes generals, un dels països on la incidència dels problemes de vulnerabilitat econòmica és més gran.

Aquesta anàlisi del benestar econòmic es completa comparant la necessitat de tenir un salari suficient als diversos països de la UE. Per fer-ho, s’ha seleccionat com a indicador el percentatge de treballadors amb un salari per hora situat per sota de dos terços del salari mitjà, que depèn de la distribució salarial de cada país. Com es pot observar a la figura 22, tant a Espanya com a Europa el percentatge de dones amb salaris que se situen per sota del llindar relatiu és superior al d’homes, si bé la bretxa salarial de gènere és molt més gran a Espanya –on el percentatge de dones amb salaris baixos duplica el d’homes– que no pas al conjunt d’Europa.

Les diferències exposades entre homes i dones en l’anàlisi de les necessitats socials vinculades a l’habitatge, tant pel que fa a la sobrecàrrega de despeses com a les condicions de l’habitatge, no són exclusives d’Espanya. Malgrat la dificultat per identificar les diferències i les similituds amb altres països, pel fet que les maneres d’accedir a l’habitatge a cada país i les característiques de les polítiques difereixen considerablement, l’indicador seleccionat per a la comparació, la sobrecàrrega de despeses, mostra una bretxa de gènere molt similar a Espanya i al conjunt d’Europa. S’observa que la sobrecàrrega de despeses en habitatge es concentra més en les persones que viuen en llars encapçalades per dones que no pas en les que viuen en llars encapçalades per homes, tant a Espanya com a la mitjana de països de la Unió Europea. No obstant això, si comparem les persones que viuen en llars encapçalades per homes a Espanya amb les que hi viuen al conjunt d’Europa, la posició dels homes espanyols en el rànquing és lleugerament pitjor que la de les dones.

Pel que fa a la salut segons el gènere, les tendències a Espanya són similars a les del conjunt d’Europa. La depressió, que és el principal problema de salut mental, es diagnostica més en dones que en homes, però la bretxa de gènere a Espanya gairebé duplica la del conjunt d’Europa. Això situa les dones espanyoles en una posició del rànquing molt pitjor respecte a les dones europees que no pas els homes.

Pel que fa a la dimensió de l’educació, l’indicador d’abandonament escolar després de l’educació obligatòria situa Espanya en la pitjor posició dins del context europeu, tant pel que fa als nois com pel que fa a les noies (última i penúltima posicions, respectivament). Tant a Europa en conjunt com a Espanya en particular, el percentatge de nois que abandonen els estudis després de l’educació obligatòria és molt superior al de noies. Aquesta bretxa de gènere és molt més marcada a Espanya que al conjunt d’Europa (més del doble que la mitjana europea).