Publicador de continguts

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Aprenentatges de les Canàries i Catalunya

Lucía Cobreros Vicente i Lucas Gortazar, ESADE
Informe en col·laboració entre el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol), la Fundació ”la Caixa” i Save the Children Espanya

L’objectiu d’aquest estudi és identificar i caracteritzar els centres educatius que, en contextos d’elevada vulnerabilitat social, aconsegueixen que l’alumnat progressi per sobre del que caldria esperar en comparació amb altres escoles de l’entorn. S’examinen dos casos d’estudi —primària a les Canàries i secundària a Catalunya— mitjançant la primera anàlisi de valor afegit feta a Espanya que utilitza microdades longitudinals per mesurar la contribució real de cada centre al progrés del seu alumnat. Aquesta aproximació permet identificar amb fiabilitat les anomenades «escoles resilients». Per comprendre a fons el funcionament d’aquestes escoles, es duu a terme una anàlisi qualitativa en una mostra d’aquests centres, de la qual emergeixen cinc pilars: a) lideratges centrats en el benestar de l’alumnat, b) metodologies equilibrades entre ensenyament explícit i actiu, c) una organització coherent, d) estabilitat i acompanyament docent i e) una col·laboració estreta amb les famílies.
Punts clau
  • 1
       Mesurar l’eficàcia escolar requereix tenir en compte el progrés de l’alumnat i la vulnerabilitat del context. Ignorar aquests factors pot portar a infravalorar centres que, malgrat les dificultats, aconsegueixen més impacte. És clau identificar de manera sistemàtica les escoles resilients i facilitar la transferència dels seus models i les seves pràctiques.
  • 2
       A primària (Canàries), l’impacte del centre en el progrés de l’alumnat té poca correlació amb el nivell socioeconòmic. Entre les escoles més complexes, s’estima que el 38% són resilients en matemàtiques i el 44% en llengua i que entre el 40 i el 60% d’aquestes aconsegueixen un progrés significatiu.
  • 3
       A secundària (Catalunya), la correlació entre el valor afegit dels centres i el seu nivell socioeconòmic és més alta (fins a 0,5). Així i tot, entre el 41 i el 46% dels centres són resilients, tot i que només entre l’11 i el 16% d’aquests aconsegueixen que l’alumnat contribueixi substancialment al progrés.
  • 4
       Les escoles resilients comparteixen una cultura escolar centrada en el benestar de l’alumnat, amb detecció primerenca de necessitats, una organització clara, cura del professorat i un fort vincle amb les famílies.
  • 5
       Per fomentar la resiliència escolar, es recomana enfortir lideratges educatius, desenvolupar un pla d’inversió viable que aposti pel personal no docent, garantir l’estabilitat i la cohesió dels equips docents i ampliar el temps i les oportunitats d’aprenentatge de l’alumnat per tal d’equilibrar les desigualtats d’origen.
Escuelas+resilientes+CAT.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica

Les famílies recorren a classes privades com a suport per a reptes educatius específics. No obstant això, aquestes pràctiques podrien ampliar les desigualtats?

Article

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes

Els menors que perceben una comunicació positiva del professorat tendeixen a fer un ús més moderat de les xarxes socials i a consumir continguts digitals d’una manera més responsable.

Article

Les beques menjador milloren els resultats acadèmics en llengua catalana

Les beques de menjador afavoreixen la immersió lingüística? Segons aquest estudi, els alumnes beneficiaris passen més temps a l’escola.

Article

La formació en comunicació oral

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

També et pot interessar

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica

Informe

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica


Educació

Les famílies recorren a classes privades com a suport per a reptes educatius específics. No obstant això, aquestes pràctiques podrien ampliar les desigualtats?

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes

Article

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes


Educació

Els menors que perceben una comunicació positiva del professorat tendeixen a fer un ús més moderat de les xarxes socials i a consumir continguts digitals d’una manera més responsable.

Les beques menjador milloren els resultats acadèmics en llengua catalana

Article

Les beques menjador milloren els resultats acadèmics en llengua catalana


Educació

Les beques de menjador afavoreixen la immersió lingüística? Segons aquest estudi, els alumnes beneficiaris passen més temps a l’escola.