L’objectiu d’aquest estudi és identificar i caracteritzar els centres educatius que, en contextos d’elevada vulnerabilitat social, aconsegueixen que l’alumnat progressi per sobre del que caldria esperar en comparació amb altres escoles de l’entorn. S’examinen dos casos d’estudi —primària a les Canàries i secundària a Catalunya— mitjançant la primera anàlisi de valor afegit feta a Espanya que utilitza microdades longitudinals per mesurar la contribució real de cada centre al progrés del seu alumnat. Aquesta aproximació permet identificar amb fiabilitat les anomenades «escoles resilients». Per comprendre a fons el funcionament d’aquestes escoles, es duu a terme una anàlisi qualitativa en una mostra d’aquests centres, de la qual emergeixen cinc pilars: a) lideratges centrats en el benestar de l’alumnat, b) metodologies equilibrades entre ensenyament explícit i actiu, c) una organització coherent, d) estabilitat i acompanyament docent i e) una col·laboració estreta amb les famílies.