Informe
Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa
Aprenentatges de les Canàries i Catalunya
-
1Mesurar l’eficàcia escolar requereix tenir en compte el progrés de l’alumnat i la vulnerabilitat del context. Ignorar aquests factors pot portar a infravalorar centres que, malgrat les dificultats, aconsegueixen més impacte. És clau identificar de manera sistemàtica les escoles resilients i facilitar la transferència dels seus models i les seves pràctiques.
-
2A primària (Canàries), l’impacte del centre en el progrés de l’alumnat té poca correlació amb el nivell socioeconòmic. Entre les escoles més complexes, s’estima que el 38% són resilients en matemàtiques i el 44% en llengua i que entre el 40 i el 60% d’aquestes aconsegueixen un progrés significatiu.
-
3A secundària (Catalunya), la correlació entre el valor afegit dels centres i el seu nivell socioeconòmic és més alta (fins a 0,5). Així i tot, entre el 41 i el 46% dels centres són resilients, tot i que només entre l’11 i el 16% d’aquests aconsegueixen que l’alumnat contribueixi substancialment al progrés.
-
4Les escoles resilients comparteixen una cultura escolar centrada en el benestar de l’alumnat, amb detecció primerenca de necessitats, una organització clara, cura del professorat i un fort vincle amb les famílies.
-
5Per fomentar la resiliència escolar, es recomana enfortir lideratges educatius, desenvolupar un pla d’inversió viable que aposti pel personal no docent, garantir l’estabilitat i la cohesió dels equips docents i ampliar el temps i les oportunitats d’aprenentatge de l’alumnat per tal d’equilibrar les desigualtats d’origen.

