La situació a Espanya - Necessitats socials de la joventut
Secció
La situació a Espanya - Necessitats socials de la joventut
Les dificultats econòmiques i socials a què s’enfronten els joves d’entre 18 i 29 anys afecten les seves decisions econòmiques, socials i fins i tot polítiques, i repercuteixen en el desenvolupament social. Fins a quin punt es cobreixen avui dia les necessitats dels joves té, doncs, una rellevància especial en la configuració de la societat futura. La manca d’oportunitats professionals, l’empitjorament de les condicions laborals i els problemes en l’accés a l’habitatge poden fer que aquestes noves generacions se sentin excloses d’una societat que veuen cada vegada més injusta, cosa que contribuiria a debilitar la cohesió social. No hem d’oblidar que les dificultats d’accés a l’ocupació i l’augment de la precarietat laboral redueixen la probabilitat d’emancipació i les taxes de fecunditat en un context amb un envelliment poblacional acusat.
Entre les diverses dimensions relacionades amb les necessitats socials s’han seleccionat deu indicadors per mesurar les que afecten els joves pel que fa a benestar econòmic i material, situació en el mercat laboral, dificultats per accedir a un habitatge i nivell de salut. Els resultats mostren que a Espanya els joves es troben en una situació clarament pitjor que el conjunt de la població en tots els àmbits de les necessitats socials, excepte pel que fa a alguns indicadors de salut. Com és natural, els joves gaudeixen de més bona salut, tot i que hi ha signes que molts tenen hàbits de vida poc saludables. La seva situació en el mercat laboral és pitjor que la de la població en general (Villar, 2014), cosa que, tenint en compte el poc pes de les prestacions monetàries en la seva renda familiar, implica que el seu nivell de benestar econòmic i material també és baix. La crisi econòmica va provocar un fort augment de les necessitats socials d’aquest grup, que ha experimentat una recuperació lenta i insuficient en la majoria d’indicadors seleccionats.
1. Benestar econòmic i material i mercat laboral
La capacitat econòmica dels joves està estretament relacionada amb la seva posició en el mercat laboral, que és la seva principal font d’ingressos. Gairebé un de cada quatre adults d’entre 18 i 29 anys viu en llars que tenen dificultats per arribar a final de mes. Aquest indicador és superior al de la població en general, cosa que revela que la població jove es concentra més a les llars que pateixen pressió financera. El percentatge de joves amb dificultats per arribar a final de mes va anar creixent des de l’inici de la crisi econòmica fins a arribar al 42,2% el 2014. Durant aquests últims anys, s’observa una tendència descendent, amb una millora de deu punts percentuals el 2017 respecte a l’any anterior. Els baixos ingressos laborals dels joves i l’atur juvenil expliquen, en part, aquesta incapacitat per cobrir les necessitats bàsiques, tot i que el problema s’atenua gràcies al fet que altres membres de la llar es troben en una situació millor.
El 2009 la taxa de pobresa consistent entre els joves era inferior a la del total de la població. La crisi econòmica, tanmateix, va invertir aquest patró: el 2014, el 13,7% dels joves vivien en llars amb risc de pobresa monetària i privació material, mentre que aquesta pobresa consistent afectava l’11,6% de la població total. En part, aquest resultat és conseqüència de l’endarreriment de l’emancipació dels joves, a més de l’augment de la mida de les llars més pobres, que accepten altres membres amb dificultats econòmiques (Herrero, Soler i Villar, 2013). En l’etapa més recent, la pobresa consistent ha baixat moderadament, i el 2018 afectava més d’un de cada deu joves.
L’ocupació és, sens dubte, la dimensió que més reptes planteja per al benestar d’aquest col·lectiu. La manca d’oportunitats professionals a l’inici de la vida laboral pot perjudicar el progrés econòmic i social de les persones d’aquesta franja d’edat. A Espanya, la taxa d’atur juvenil és molt preocupant, ja que, malgrat que ja se situava en nivells elevats abans de la recessió (14,3% el 2008), va arribar a créixer fins al 41% el 2013. La recuperació econòmica ha revertit aquesta tendència, tot i que el 2018 gairebé un de cada quatre joves actius d’entre 20 i 29 anys encara estava a l’atur. El mercat laboral espanyol es caracteritza per una segmentació estructural entre els majors de 30 anys, que tenen contractes indefinits, i els joves, afectats per l’elevada temporalitat dels contractes (García-Pérez i Muñoz-Bullón, 2011). La crisi no tan sols ha fet empitjorar la taxa d’atur juvenil, sinó que també ha provocat un augment de la inestabilitat laboral d’aquest col·lectiu. El percentatge de joves que vivien en llars on tots els treballadors tenien contracte temporal es va reduir amb la recessió, ja que es va produir un efecte d’expulsió de les persones amb aquest tipus de contractes cap a l’atur. No obstant això, tot i que la recuperació ha comportat una millora de l’atur, la incorporació dels joves al món laboral s’ha produït, fonamentalment, a través de la contractació temporal. El 2018, el 54,8% dels empleats d’entre 20 i 29 anys tenien un contracte temporal, mentre que aquest percentatge baixava fins al 26,8% per a la població total. No obstant això, la millor posició laboral d’altres membres de la llar atenuava les diferències pel que fa a la temporalitat intrafamiliar.
Un altre indici de precarietat laboral entre els joves espanyols és la insuficiència dels seus salaris. El percentatge de joves amb un salari inferior a dos terços del salari mitjà va passar del 17,6% el 2006 al 22,4% el 2014, cosa que reflecteix que el mercat laboral ofereix més feines de molt poca qualitat a les persones d’entre 20 i 29 anys que no pas a la població en conjunt. Mentre que la incidència dels salaris baixos entre el total de la població no depèn de la fase del cicle econòmic, en el cas dels joves el cicle econòmic és clau, i cal destacar l’increment sostingut, des de fa una dècada, d’empleats d’entre 20 i 29 anys amb salaris baixos. La pobresa laboral d’aquest grup d’edat era inferior a la de la població en general abans del 2012, però des de llavors fins avui el percentatge de joves amb feina que viuen en llars per sota del llindar de pobresa no ha parat de créixer, fins a arribar a un 22,2%. Aquest resultat posa de manifest que els joves es concentren en llars amb escassetat d’hores de treball i feines de poca qualitat que no els permeten sortir de la pobresa.
2. Habitatge
Un altre dels obstacles més preocupants per als joves són les dificultats per accedir a un habitatge. L’augment del preu de compra i de lloguer d’un habitatge és una de les principals barreres perquè molts joves es plantegin l’emancipació. Al voltant de la meitat dels joves d’entre 18 i 29 anys que sustenten econòmicament un habitatge hi destinen més del 30% de la renda disponible, bé en concepte de lloguer, d’amortització i interessos d’hipoteca o rebuts, entre altres. Aquest resultat duplica l’indicador per al total de la població. D’altra banda, la recessió va comportar un increment dels endarreriments en el pagament del lloguer o la hipoteca. El 2017, un 6,8% dels joves d’entre 18 i 29 anys que encapçalaven una llar declaraven que s’havien endarrerit en aquests pagaments, en comparació del 3,8% de la població total.
3. Salut i hàbits de vida
També és important estudiar els resultats i l’evolució dels indicadors de salut en els adults joves per poder identificar possibles factors de risc sanitari futur. El percentatge de joves d’entre 18 i 29 anys que pateixen obesitat és molt inferior al corresponent al total de la població, ja que els joves fan més exercici físic i, per tant, presenten un percentatge de sedentarisme més baix. No obstant això, l’indicador d’obesitat mostra una tendència a l’alça preocupant: mentre que el 2006 un 5,6% dels joves tenia un índex de massa corporal superior a 30, el 2017 aquest percentatge havia augmentat fins al 8,9%. Això pot ser causat pels dèficits d’hàbits de vida saludables d’aquest grup: al voltant d’un 43% dels joves no consumeix verdura ni cap peça de fruita diàriament.
D’altra banda, s’observa una reducció clara en el consum de tabac, amb una incidència bastant més baixa entre els joves que en la població en general. El percentatge de joves d’entre 18 i 29 anys que consumien més de 20 cigarrets diaris es va reduir a la tercera part entre el 2006 i el 2017, cosa que sembla indicar que els joves estan cada vegada més conscienciats sobre els efectes nocius del tabac per a la salut.
4. Educació
També cal destacar la importància de l’educació per al desenvolupament professional i social dels joves (per a més informació, vegeu l’Informe 5, sobre educació). La taxa d’abandonament escolar a Espanya és molt elevada: un de cada cinc joves d’entre 18 i 24 anys que no han acabat els estudis d’educació secundària superior no continuen els estudis. Si bé la recessió econòmica va reduir aquesta taxa d’abandonament a causa de la manca d’oportunitats laborals per a persones amb un nivell educatiu baix, Espanya presenta una de les taxes més elevades d’aquesta variable dins el context europeu.
Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya:
millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir
l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a
la dependència.
Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest
informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i
les necessitats energètiques.
Qualsevol llar ha d’afrontar tres reptes: disposar de prou ingressos,
mantenir un equilibri financer i evitar situacions de pobresa. Aquest
informe analitza les necessitats socials vinculades a les condicions
materials de vida.