Article
Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult
-
1Si bé el 98,2 % d’aquests menors havien rebut algun tipus d’educació en el seu país d’origen, els nivells educatius diferien: el 30% tenien estudis primaris; el 63%, estudis secundaris; el 0,4% s’havien preparat per anar a la universitat, i el 6,6% havien seguit altres itineraris educatius.
-
2Aquests menors han de fer front a reptes importants, principalment relacionats amb la documentació: el 36,1% no tenen papers i el 35,2% es troben en procés d’obtenir-los. Només el 5,2% tenen un contracte de treball o de pràctiques, fet que evidencia les dificultats per accedir a un lloc de treball. A més a més, el 91,7% pateixen discriminació a causa del seu origen ètnic, la seva religió o el color de la pell.
-
3El 83,9% havien emigrat amb el consentiment de la seva família, impulsats, sobretot, per raons socioeconòmiques: el 98,7% per aconseguir millors condicions de vida i laborals. Malgrat les seves expectatives —molt elevades—, en arribar, el 87,9% es van trobar en una situació que era pitjor del que s’havien esperat, fet que reflecteix la dura realitat i els reptes imprevistos a què han de fer front aquests menors.
-
4Els menors entrevistats presentaven una baixa prevalença de trauma abans del procés migratori i uns nivells de resiliència moderats. No obstant això, el 89,2% no dominaven el castellà quan van arribar, fet que dificultà considerablement la seva integració i l’accés als serveis bàsics.
-
5El 95,2% consideren que la seva salut mental és excel·lent, el 4,3%, bona, i només el 0,4% la defineixen com a acceptable. El 70,9% van dir no haver tingut problemes a causa d’una malaltia crònica durant el darrer any, i el nivell mitjà de malestar psicològic oscil·lava entre lleu i moderat.
-
6Si bé els factors anteriors al procés migratori —com ara les situacions traumàtiques a la infantesa o la resiliència— no es van correlacionar d’una manera significativa amb el malestar, els factors posteriors al procés migratori —com ara la durada de l’estada a Espanya o el nivell d’estrès i de discriminació percebut— sí que van fer augmentar considerablement els nivells de malestar psicològic.

