D’acord amb l’Enquesta de condicions de vida duta a terme per l’INE el 2018, més de la meitat de la població espanyola (50,7%) viu en ciutats. A més a més, segons dades d’Eurostat del 2023, el 65,5% dels espanyols resideixen en pisos, la qual cosa limita el seu contacte directe amb la natura. El fàcil accés a la tecnologia i l’àmplia oferta de continguts audiovisuals han fet que els adolescents cada vegada passin més temps a casa enganxats a les pantalles, la qual cosa vol dir que disposen de menys temps per anar a espais verds i que estan menys exposats a la natura.

Per espai verd urbà s’entén qualsevol àrea que estigui coberta —parcialment o totalment— de gespa, arbres, arbustos o una altra mena de vegetació, com ara parcs, jardins, prats i boscos. Aquests espais afavoreixen la socialització, el lleure i l’activitat física dels adolescents, si bé la freqüència amb què hi van i l’ús que en fan depenen de factors socioeconòmics i d’estils de vida. L’entorn en què viuen influeix en el seu desenvolupament i la seva formació d’identitat, fins al punt que en pot determinar la vulnerabilitat envers determinats efectes ambientals, com ara les temperatures extremes, la contaminació atmosfèrica o el soroll.
Factors com els ingressos familiars, el nivell educatiu dels progenitors i les característiques de l’entorn —incloent-hi la seguretat, la il·luminació o la netedat dels carrers— poden influir en l’accés als espais verds urbans i en el temps que hi passen. En aquest sentit, segons un estudi dut a terme a Califòrnia, que va incloure 2,15 milions d’adolescents, els qui tenien un nivell d’ingressos baix anaven menys sovint als parcs propers.

Per tal d’avaluar les desigualtats entre els adolescents en l’accés als espais verds i l’ús que en fan, el grup Health & Territory Research (HTR) de la Universitat de Sevilla va dissenyar l’enquesta GreenTEENS, que es va dur a terme el març del 2024 amb el suport de la consultora Netquest. Es van enquestar 1.610 adolescents (de 10 a 16 anys) residents en sis grans àrees metropolitanes d’Espanya: Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Saragossa i Bilbao. Les llars dels enquestats tenien una renda mitjana per llar de 35.171 euros anuals, xifra similar a la de la població general a Espanya (34.821 euros, INE 2023).

L’11,6% dels adolescents freqüentaven diàriament els espais verds; el 18,3%, entre tres i cinc dies a la setmana; el 37,6%, entre un i dos dies a la setmana, i el 26,2%, entre un i dos dies al mes, mentre que el 6,3% no els freqüentaven mai. El 71,6% disposaven d’un espai verd a menys de sis minuts de casa seva, i gairebé tots ells hi anaven a peu (94,6%), mentre que el 10,7% s’hi desplaçaven en bicicleta i el 9,3% ho feien en cotxe. Les activitats més habituals quan anaven a aquests espais eren: passar una estona amb els amics (58,2%), passejar o córrer (52,3%) i practicar jocs de pilota (44,8%). En canvi, quan no hi anaven, dedicaven el temps a fer els deures (66%), a usar dispositius electrònics (54,3%), a veure sèries o pel·lícules (46,5%), a practicar esports (39,6%) o a fer activitats extraescolars (39,0%). El 72,0% dels adolescents anaven als parcs amb els seus pares o germans, mentre que el 67,0% ho feien amb amics; únicament el 5,2% hi anaven sols. Pel que fa al temps que s’estaven en aquests espais, el 29,8% s’hi quedaven entre 30 i 60 minuts i el 24,7%, entre 60 i 90 minuts. Més de la meitat (52,8%) voldrien anar als parcs més sovint, sobretot, per passar una estona amb els amics (58,6%), per estar en contacte amb la natura (42,4%) i per relaxar-se (39,5%). 
 

Els adolescents també es poden relacionar amb la natura contemplant-la des de les finestres de casa seva. En aquest estudi, el 25,5% dels adolescents podien veure entre sis i deu arbres des de casa seva, mentre que el 21,6% en veia més de 25. Més de la meitat consideraven adequada la quantitat d’arbres al seu veïnat, però el 25,4% pensaven que era insuficient. Solament el 16,1% veien un espai verd (parc, jardí o bosc) des de la seva habitació, i només l’1,3% podien observar un espai blau (mar, riu o llac). 

Es van identificar tres perfils socioeconòmics —baix, mitjà i alt— en funció de les característiques dels progenitors (nivell educatiu, situació laboral, ingressos i règim de tinença d’habitatge) i de la rutina dels adolescents (ús de pantalles, activitats extraescolars i rendiment acadèmic). 

El 9,6% dels adolescents amb un perfil socioeconòmic baix no freqüentaven cap espai verd a la setmana, davant el 7,3% amb un perfil socioeconòmic mitjà, i al 2,8% amb un perfil socioeconòmic alt. Els motius principals per no anar-hi eren: manca de temps (51,0% en el perfil baix, 46,9% en el mitjà i 61,9% en l’alt); avorriment (32,2%, 37,3% i 25,3%, respectivament), i manca de companyia (25,7%, 18,5% i 16,8%, respectivament). A més a més, el 54,2% dels adolescents amb un perfil baix no anaven a aquests espais perquè feien activitats extraescolars, i el 65,4% perquè feien els deures, mentre que en el perfil mitjà aquestes xifres van ser del 39,5% i del 57,1%, respectivament, i en l’alt, del 82,2% i del 79,5%, respectivament. Malgrat aquestes diferències, al voltant del 50% dels adolescents de tots els perfils socioeconòmics van manifestar el desig de freqüentar els espais verds més sovint. 

El 56,6% dels adolescents vivien en barris amb algun tipus de problema, principalment, brutícia (50,8%); trànsit (44,6%); delinqüència (35,3%); inseguretat (33,3%); paisatge degradat (31,0%); edificis abandonats (30,3%), i il·luminació insuficient (24,8%). Es va trobar una correlació negativa, encara que feble, entre la quantitat de problemes al barri i la freqüència de visites als espais verds per part dels adolescents, la qual cosa indica que, com més problemes presentava el barri, menys freqüents eren les visites a aquests espais, i viceversa. En comparar tots dos grups, es va observar que els adolescents que vivien en barris on com a mínim hi havia un problema anaven menys sovint als parcs que els qui residien en barris on no n’hi havia cap.

El 48,2% dels adolescents havien presenciat insults; el 29,1% s’havien sentit desplaçats o ignorats pels seus companys; el 21,4% havien estat testimonis d’agressions físiques; el 17,9% havien presenciat amenaces, i el 13,6%, actes de racisme o xenofòbia. Entre els qui s’havien sentit desplaçats pels seus companys o havien presenciat agressions físiques, el 24,7% i el 28,5%, respectivament, freqüentaven els espais verds més de tres dies a la setmana, en comparació amb el 32,0% i el 30,3% dels qui no havien experimentat aquestes situacions. Tanmateix, aquesta diferència només va ser significativa en el cas dels adolescents que s’havien sentit desplaçats pels seus companys. Pel que fa als adolescents que havien presenciat insults, la freqüència de visites als parcs va ser semblant a la d’aquells que no n’havien presenciat.

El principal motiu pel qual els adolescents no freqüentaven els espais verds era fer els deures (66,0%), seguit de la pràctica d’esports (59,3%) i de l’ús de pantalles (54,3%). Si bé els deures poden millorar el rendiment acadèmic, quan són excessius, redueixen el temps per fer activitats a l’aire lliure o socialitzar, la qual cosa pot tenir efectes negatius. De fet, un estudi previ va assenyalar que una càrrega excessiva de deures limita la participació en activitats enriquidores, com ara anar a parcs o museus, que complementen l’aprenentatge i el desenvolupament dels adolescents.

Segons es mostra en el gràfic següent, els adolescents que van esmentar la realització d’activitats saludables o beneficioses (per ex., caminar, córrer, llegir o practicar esports) com a motiu per no freqüentar els parcs eren els qui, en realitat, hi anaven més sovint.

El 72% dels adolescents presentaven una autoestima alta; el 21,2%, una autoestima mitjana, però millorable, i el 6,8%, una autoestima baixa. Es va identificar una correlació positiva, encara que feble, entre una freqüència de visites als espais verds més alta i més autoestima. El 30,9% dels adolescents amb una autoestima alta anaven als espais verds més de tres dies a la setmana (l’11,9% diàriament i el 19% entre tres i cinc dies a la setmana). En canvi, únicament el 22,9% dels qui tenien una autoestima baixa hi anaven més de tres dies a la setmana (el 9,1% diàriament i el 13,8% entre tres i cinc dies a la setmana). 

En resum, sembla que l’accés i exposició als espais verds influeix positivament en l’autoestima, però la relació és bidireccional; és a dir, una autoestima elevada també podria afavorir l’ús freqüent d’aquests espais. Tenint en compte els beneficis que els espais verds aporten, seria recomanable que tant els centres educatius com les famílies fomentessin anar-hi sovint. 

L’estudi GreenTEENS ofereix una radiografia de les percepcions, actituds i comportaments dels adolescents amb relació a l’accés i exposició als espais verds en àrees metropolitanes d’Espanya, a més d’identificar els factors que influeixen en la freqüència amb què hi van. Els resultats revelen desigualtats en l’accés i exposició a la natura, de manera que els adolescents amb un nivell socioeconòmic baix i aquells que viuen en barris amb problemes són els qui freqüenten els espais verds menys sovint i els qui veuen menys arbres des de casa. 

Si bé molts adolescents tenien un espai verd a prop de casa, no hi anaven gaire sovint, raó per la qual el temps que hi passaven era insuficient per obtenir beneficis en el seu benestar emocional. No obstant això, els adolescents que sí que hi anaven van assenyalar diversos avantatges, com ara socialitzar amb els amics, connectar amb la natura o relaxar-se. Més de la meitat d’ells van manifestar el desig d’anar-hi més sovint. 

Els adolescents que freqüentaven els espais verds més sovint presentaven uns nivells d’autoestima més elevats. En canvi, els qui s’havien sentit desplaçats o ignorats pels seus companys, o els qui havien presenciat amenaces o agressions físiques, hi anaven menys sovint.

Els principals obstacles a l’hora de freqüentar aquests espais eren la càrrega acadèmica i l’ús de pantalles. D’altra banda, els qui hi anaven més sovint ho feien, principalment, per caminar, córrer, practicar esports o llegir. 

Atès el seu impacte positiu en el benestar dels adolescents, és cabdal promoure l’ús d’espais verds des de les escoles, les famílies i els professionals de la salut, que fins i tot podrien prescriure-ho per a la millora del benestar emocional i social d’aquest grup poblacional. 

L’enquesta GreenTEENS es va centrar en adolescents residents en grans àrees metropolitanes d’Espanya, les quals reflecteixen una realitat predominantment urbana, sense incloure aquells en zones rurals, la qual cosa limita la generalització dels resultats al conjunt del país. Si bé la recopilació de dades mitjançant una enquesta en línia i un panell de participants comporta diversos avantatges, també podria haver introduït alguns biaixos en els resultats. A més a més, els adolescents van contestar l’enquesta en presència d’un dels seus progenitors, fet que podria haver influït en les seves respostes. La taxa d’atur en els progenitors de la mostra seleccionada era lleugerament inferior a la de la població general a Espanya, la qual cosa es podria explicar pel fet que és una població que resideix en àrees metropolitanes. Finalment, en tractar-se d’un estudi transversal, dut a terme en un moment concret, no és possible establir relacions causa-efecte, però sí que es poden identificar associacions entre variables. 

LEE, A.; H. JORDAN; J. HORSLEY (2015): «Value of urban green spaces in promoting healthy living and wellbeing: prospects for planning», Risk Management and Healthcare Policy, 27(8): 131-137.  

DE HAAS, W.; J. HASSINK; M. STUIVER (2021): «The Role of Urban Green Space in Promoting Inclusion: Experiences From the Netherlands», Frontiers in Environmental Science, 9, 618198.  

DEPEAU, S. (2021): «Urban Identities and Social Interaction: A cross-cultural analysis of young people’s spatial mobility in Paris, France, and Frankston, Australia», Local Environment, 6(1): 81-86.

BABEY, S. H. et al. (2013): Physical activity, park access and park use among California adolescents, Policy Brief UCLA Center for Health Policy Research. PB2013-2: 1-8. PMID: 23599982. 

MÄKINEN, K.; L. TYRVÄINEN (2008): «Teenage experiences of public green spaces in suburban Helsinki», Urban Forestry & Urban Greening, 7(4): 277-289.