Un dels avanços més importants en el coneixement de la realitat social ha estat el desenvolupament de bases de dades molt més sistemàtiques que les que hi havia encara no fa un parell de dècades. Actualment, la majoria de països europeus disposen d’enquestes i registres administratius que permeten elaborar amb molta més precisió un retrat més ajustat de les necessitats socials, una tasca que la Fundació Bancària ”la Caixa” es proposa d’abordar en una sèrie d’informes.

L’abundància d’informació no vol dir, però, que la disponibilitat de dades permeti fer una interpretació immediata dels progressos i retrocessos en la satisfacció d’aquestes necessitats. D’una banda, cal sistematitzar
la informació que ofereixen les diverses bases de dades en un conjunt coherent d’indicadors, que sigui prou representatiu i tingui una dimensió adequada. D’altra banda, la majoria de treballs que aborden l’estudi de les necessitats socials es limiten a l’explotació exhaustiva d’alguna de les fonts disponibles, atesos els problemes d’harmonització i posada en comú de la informació primària a les bases de dades respectives.

L’objectiu d’aquest informe, el primer d’una col·lecció sobre el mesurament de les necessitats socials a Espanya en els diferents àmbits que constitueixen el benestar, és precisament mirar de representar en un conjunt bàsic d’indicadors significatius i innovadors la incidència i les característiques de les necessitats relacionades amb el benestar econòmic i les condicions de vida de les famílies espanyoles. El que pretenem amb aquests indicadors és oferir a la societat un relat sobre el benestar material de la població a partir del conjunt de fonts disponibles, com ara l’Enquesta de condicions de vida, l’Enquesta de pressupostos familiars, l’Enquesta de població activa, totes tres de l’Institut Nacional d’Estadística, i l’Enquesta financera de les famílies, del Banc d’Espanya.

Per al seguiment de les necessitats socials materials, l’eix que fa servir l’informe és un triple repte des de la perspectiva de les necessitats individuals: disposar d’ingressos suficients i estables, mantenir un equilibri econòmic i financer que limiti els problemes de l’excés d’endeutament, i evitar la pobresa severa.

El fet de comptar amb informació comparable per a diferents moments del temps, abans i després de la crisi econòmica, ens permet donar resposta a una primera qüestió general, que és on ens trobem ara i quina ha estat l’evolució en els tres reptes esmentats. Avançant-nos al que els lectors podran trobar en les pàgines que segueixen, el retrat és prou aclaridor: pràcticament totes les condicions materials de vida han empitjorat des de la meitat de la dècada passada. A més a més, davant la idea tan estesa en bona part dels decisors i en l’opinió pública segons la qual els problemes de benestar estan determinats sobretot pel cicle econòmic, a l’etapa de recuperació posterior a la crisi els nivells en aquestes condicions continuen lluny dels que hi havia abans que comencés la recessió econòmica.

A l’informe ens comparem també amb Europa mitjançant la tria d’indicadors representatius de cadascun dels reptes. Durant l’última dècada, Espanya ha retrocedit posicions en tots els indicadors. En relacionar un cop
més la capacitat econòmica del país amb la cobertura de les necessitats socials, l’informe mostra que la posició espanyola en tots els rànquings és netament inferior a la que li correspondria segons el seu nivell mitjà de renda.

Finalment, ens demanem també quina és la resposta de les polítiques públiques a aquestes necessitats. Els lectors trobaran dades ben específiques que resumeixen algunes de les singularitats de la manera en què s’estenen les necessitats en les condicions materials. A conseqüència d’una dotació més baixa dels recursos invertits i de les llacunes en el sistema de protecció, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb menys capacitat per donar cobertura a les necessitats socials analitzades en aquest informe.

El fet de resumir la informació a través d’un sistema bàsic d’indicadors, tot donant a les dades el màxim protagonisme i qualificant el relat amb breus comentaris que ajudin a la interpretació, constitueix una novetat en el
panorama d’estudis sobre la realitat social. Ara li toca al lector navegar per les pàgines de l’informe, construir el seu propi relat i confrontar el que normalment són opinions i hipòtesis amb un conjunt ampli i innovador de dades objectives.

1. Més d’un de cada cinc ciutadans es troben per sota del llindar de risc de pobresa, la qual cosa implica una taxa molt per damunt de la gran majoria de països de la Unió Europea, fins i tot d’alguns amb un nivell de renda inferior al d’Espanya.
2. Quasi una de cada tres persones obté ingressos per sota del que consideren necessari per a aconseguir un equilibri amb les seves despeses. Aquest desajust financer pot alimentar situacions d’estrès i ansietat. 
3. La precarietat laboral i l’atur provoquen que moltes persones afrontin caigudes significatives de renda cada any, cosa que els causa una gran inestabilitat i inseguretat econòmica. Al mateix temps, l’escassetat i la inestabilitat dels ingressos entrebanquen considerablement els processos d’autonomia personal.
4. La crisi va implicar un ràpid empitjorament en la satisfacció de les necessitats socials més bàsiques. A això s’afegeixen les dificultats creixents per millorar les relacions socials i un percentatge creixent de persones que no poden afrontar els consums essencials. 
5. L’augment de les situacions de pobresa prolongada compromet greument els nivells futurs de benestar econòmic i material.

1. La tendència dels problemes de vulnerabilitat econòmica és especialment negativa, ja que abans de la crisi Espanya ja es trobava entre els països més malsituats dins la Unió Europea.
2. En tots els indicadors seleccionats com representatius, Espanya ha retrocedit posicions durant l’última dècada.
3. En tots els indicadors, Espanya ocupa posicions inferiors a les que li correspondrien segons el seu nivell de renda, i se situa clarament per sota d’altres països amb menys capacitat econòmica.

1. No hi ha hagut millores clares en la intensitat protectora del sistema.
2. Els recursos invertits en el sistema de prestacions monetàries són més baixos que els d’altres països.
3. Les quantitats que es paguen queden molt per sota del llindar de pobresa.
4. Espanya és un dels països en què la capacitat del conjunt de prestacions per a reduir la pobresa monetària és més baixa.

Pràcticament tots els indicadors seleccionats per mesurar l’estat de les necessitats socials en la dimensió de les condicions materials de vida han empitjorat des de la meitat de la dècada passada. Aquesta pauta de canvi reflecteix una important reducció dels nivells de benestar en la societat espanyola, i els tímids progressos registrats en el curt període de recuperació econòmica des del final de la crisi no han aconseguit revertir aquestes pèrdues.

Un dels trets que més manifesten la situació crítica quant a les dificultats per comptar amb fonts d’ingressos suficients i estables és la gran incidència que tenen les situacions de pobresa monetària a Espanya. La renda disponible de la llar per a més del 20% de la població es troba per sota del llindar de risc de pobresa, la qual cosa representa una incidència del problema molt per damunt de la gran majoria de països de la Unió Europea, fins i tot comptant-ne alguns amb un nivell de renda inferior al d’Espanya. Aquest indicador ja era notable abans de la crisi econòmica, però la intensitat i la durada que ha tingut ha fet que augmentés encara més. La crisi ha fet també que s’incrementi dràsticament el nombre de llars sense fonts regulars d’ingressos, a causa de l’exhauriment progressiu de les prestacions per l’atur.

Els problemes d’insuficiència d’ingressos es combinen, en molts casos, amb altres mancances i desavantatges. Encara que les dades més recents indiquen una certa millora, la precarietat laboral i l’atur produeixen un nombre important de situacions en què moltes persones (entre el 10 i el 15% del total) afronten caigudes significatives de renda cada any, una situació que genera una gran inestabilitat i inseguretat econòmica. Paral·lelament, els ingressos baixos i inestables dificulten considerablement els processos d’autonomia personal de més d’una quarta part de les persones majors de 25 anys a Espanya. A més a més, hi ha una acusada bretxa de gènere en els nivells d’independència econòmica, de manera que és urgent adoptar reformes que eliminin els obstacles que entrebanquen el progrés laboral de les dones.

De l’evolució de les xifres a llarg termini deduïm que la reactivació de l’economia, encara que pot fer minvar les dificultats per obtenir ingressos suficients i estables, no aconseguirà per ella mateixa el progrés cercat en aquest àmbit. Com veurem en informes posteriors, si l’augment en els nivells d’ocupació ha de comportar una reducció significativa del risc de pobresa, han de millorar els sous d’un segment ampli de treballadors, a més d’augmentar la cobertura i l’adequació de les prestacions adreçades a grups socials actualment no gaire protegits.

Un altre exponent clar de l’emergència de noves necessitats vinculades a les condicions materials de vida és el grau creixent d’insatisfacció econòmica en la societat espanyola. Gairebé una de cada tres persones obtenen ingressos per sota del que consideren necessari per aconseguir un equilibri amb les despeses que tenen. Aquest desajust financer pot alimentar situacions d’estrès i ansietat.

Aquesta realitat queda corroborada per altres indicadors de la pressió financera que experimenten les famílies en situacions diferents, com ara el fet que més d’una tercera part de la població tingui dificultats per arribar al final del mes o bé el percentatge semblant de població que viu en llars que desestalvien regularment. El fenomen que un segment significatiu de la població tingui problemes per aconseguir un equilibri entre el que gasta i el que ingressa no tan sols afecta la seva situació econòmica futura, sinó també el balanç financer de la societat espanyola, llastada per un endeutament excessiu. El problema s’alimenta així mateix de la dificultat que mostren les famílies espanyoles per ser conscients de la necessitat d’ajustar les despeses als seus ingressos, especialment en les fases expansives de l’economia.

A més de les mancances en els indicadors monetaris, s’adverteixen també problemes molt arrelats en l’estructura social a les altres condicions materials de vida. La crisi va representar un ràpid empitjorament en la satisfacció de les necessitats socials més elementals, i es van accentuar els problemes en els equipaments de l’habitatge i en consums bàsics com un tret característic de la societat espanyola. Presenta una importància especial el mal comportament dels indicadors relacionats amb la vida social, símptoma de les dificultats creixents d’amplis grups per mantenir la participació social, i amb el nivell de consum, atesa la gravetat de no poder afrontar les despeses bàsiques.

El retrocés en les condicions generals de vida no es pot deslligar del fet que alguns processos d’empobriment de la societat esdevinguin crònics. La prolongació de les situacions de risc de pobresa, que ha afectat de manera creixent un nombre rellevant de llars (prop del 14% de la població espanyola fa tres anys o més que es troben en situació de pobresa) constitueix un senyal d’alarma sobre els futurs nivells de benestar, ja que el fet de passar llargs períodes en aquesta situació és garantia quasi inequívoca de mancances més greus a llarg termini en quasi totes les dimensions fonamentals per a la cobertura de les necessitats socials (feina, salaris, salut o relacions socials).

El deteriorament general que mostra l’evolució dels indicadors es revela també quan les dades d’Espanya es contemplen a la llum de l’experiència de l’entorn més pròxim. En tots els indicadors seleccionats
com representatius de les diferents subdimensions analitzades, Espanya va retrocedir posicions durant l’última dècada. La tendència dels problemes de vulnerabilitat econòmica és especialment negativa, ja que abans de la crisi Espanya ja es trobava entre els països amb els valors més alts. Hem de destacar també que en tots els indicadors la situació d’Espanya en el rànquing és clarament pitjor que la que hauria de tenir segons el seu nivell mitjà de renda, ja que en tots els casos ocupa posicions inferiors a les de molts països que tenen menys capacitat econòmica.

Un dels motius principals d’aquest retrat tan desfavorable és la feblesa del sistema de prestacions monetàries. Els recursos invertits són més baixos que en altres països; no hi ha hagut millores en la intensitat protectora del sistema, a diferència del que ha passat en l’entorn més pròxim, i les quantitats que es paguen queden molt per sota del llindar de pobresa. No és estrany que Espanya sigui un dels països amb pitjors resultats pel que fa a la capacitat del conjunt de prestacions per reduir la incidència de la pobresa monetària.

Atkinson, T, Cantillon, B, Marlier, E i Nolan, B (2002). Social Indicators: The EU and Social Inclusion, Oxford University Press, Oxford.

Guio, A. C., Gordon, D. i Marlier, E. (2012). Measuring material deprivation in the EU: Indicators for the whole population and child-specific indicators. Eurostat Methodologies and Working Papers, Publications Office of the European Union, Luxembourg.

Guio, A.C., Gordon, D., Nájera, H. i Pomati, M. (2017). Revising the EU material deprivation variables. Eurostat Methodologies and Working Papers, Publications, Office of the European Union, Luxembourg.

Hacker, J., Huber, G., Rehm, P. Schlesinger, M. i Valletta, R. (2010). Economic security at risk: Findings from the Economic Security Index, Rockefeller Foundation, Yale University.

Hacker, J., Huber, G., Nichols, A., Rehm, P., Schlesinger, M., Valletta, R. i Craig, S. (2014). The economic security index: a new measure for research and policy analysis, The Review of Income and Wealth, series 60 (supplement issue), S5-S32.

Hick, R. (2014). On ‘consistent’ poverty. Social indicators research, 118(3), 1087-1102.

Méndez, J.M. i Vega, P. (2011). Linking data from administrative records and the Living Conditions Survey. INE Working Papers 01/2011.

Social Protection Committee Indicators Sub-Group (2015). Portfolio of EU social indicators for the monitoring of progress towards the EU objectives for social protection and social inclusion. Luxembourg: Publications Office of the European Commission.

Stiglitz, J.E., Sen, A. i Fitoussi, J. P. (2009). Informe de la Comisión sobre la Medición del Desarrollo Económico y del Progreso Social. www.stiglitz-sen-fitoussi.fr