El percentatge de persones de més de 65 anys sobre el total de la població a Espanya és molt semblant al de la Unió Europea (19,2% i 19,8%, respectivament), si bé a Espanya el pes relatiu de l’estrat de més edat (80 anys o més) és una mica superior. Malgrat que la proporció de persones grans és molt similar, hi ha algunes diferències importants en la manera com les persones grans cobreixen les seves necessitats socials, i a Espanya, en general, els indicadors són millors que la mitjana europea.

Una de les dades més rellevants a l’hora d’elaborar aquesta anàlisi comparada és que les situacions de pobresa de les persones grans, a diferència del que passa amb el conjunt de la població, són semblants, quant a l’extensió, a la mitjana dels països de la UE. No obstant això, també cal destacar que la taxa de pobresa d’aquest grup d’edat a Espanya és més elevada que en altres països europeus amb una renda inferior. Aquesta posició relativa, a més, empitjora quan el risc de pobresa monetària es mesura sumant-hi la probabilitat que en una mateixa llar també hi hagi un problema de privació material. Les taxes de pobresa consistent entre les persones grans només són més elevades als països de l’Est i a Portugal i Grècia.

Pel que fa a la resta d’indicadors seleccionats, l’anàlisi comparada reflecteix una situació positiva per a les persones grans a Espanya. El percentatge de persones d’aquesta franja d’edat amb problemes de sobrecàrrega de l’habitatge és menys de la meitat que la mitjana de la UE, i Espanya és un dels països on l’indicador és més baix. Com en els altres dos indicadors esmentats, aquesta situació relativa és millor que la del conjunt de la població.

També en relació amb l’habitatge, les llars on viuen les persones grans tenen unes condicions i uns equipaments millors que en altres països europeus, amb un terç menys d’extensió d’aquest problema que a la mitjana de la UE. No obstant això, en termes relatius, aquesta posició és pitjor que la que correspon al conjunt de la població, que, malgrat que presenta un indicador superior al de les persones grans, és sensiblement inferior al de diversos països de la UE.

Finalment, la posició espanyola pel que fa al percentatge de persones grans amb limitacions greus també és millor que la de la majoria de països europeus. L’envelliment demogràfic suposa, a tots els països, una demanda creixent d’atenció de llarga durada, tot i que l’estat de salut de les persones grans influeix en aquesta evolució. Malgrat que la tendència observada és positiva al llarg del període recent i la reducció que s’ha experimentat a Espanya supera la que s’ha vist en l’àmbit europeu, cal recordar que aquest indicador es basa en una sola pregunta que té un cert component subjectiu, per la qual cosa aquesta millora s’ha de valorar amb prudència.

No existeix una estadística europea que permeti analitzar com evoluciona als diversos països la cobertura d’aquesta necessitat social, però l’OCDE ofereix dades comparables per a uns 18 països occidentals (OCDE, 2017). Segons aquestes dades, el percentatge de persones grans que reben atenció de llarga durada a Espanya, malgrat que va augmentar entre el 2005 i el 2015, continua sent inferior a la mitjana de l’OCDE (8,5% i 13%, respectivament). A més, una proporció més elevada de persones grans són ateses a casa seva. Aquesta dada reflecteix, en part, preferències, però també restriccions associades a la insuficiència de l’oferta de places en atenció residencial i centres de dia.