Mudar-se a àrees més contaminades pot afavorir l’augment de pes en els
infants. Aquest estudi destaca la importància d’actuar sobre els entorns i
els hàbits comunitaris per prevenir-ho.
Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries
(primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi
més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.
La família és important per als joves i un referent a l’hora de formar-ne
una de pròpia. No obstant això, un estudi entre joves de 16 a 32 anys
residents a Espanya revela que només el 16 % té fills.
Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional
i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són
pobres.
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc
d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi
mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera
general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es
tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials
d’inclusió.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.