Aquest article recull els resultats de l’estudi Percepció, interès i motivació de les persones joves per formar una família, centrat en esbrinar com conceben els joves d’avui la unitat familiar, i les seves inquietuds i motivacions sobre aquesta qüestió. Per això, s’ha enquestat dos mil joves de 16 a 32 anys residents a Espanya. D’aquests, el 35% provenen de famílies amb tres o més germans, i al voltant del 50% només tenen un germà. Les estructures familiars predominants a les famílies d’origen són les tradicionals, és a dir, les de parelles d’home i dona amb descendència (74%), o bé famílies amb fills els progenitors dels quals estan separats o divorciats (16%).

Gairebé la meitat dels enquestats (41%) continuen vivint al domicili familiar, el 25,2% conviuen amb la parella (sense fills), el 12%, amb els fills (sols o en parella), l’11% viuen sols i un 8% comparteixen l’habitatge amb altres persones externes al nucli familiar. Els principals motius per continuar vivint al domicili familiar tenen a veure amb la manca de recursos econòmics per emancipar-se (52%), continuar estudiant (21%) o preferir viure a l’habitatge familiar a independitzar-se (13%).

La inquietud respecte del futur és gran entre la població jove. Per sexe, els homes manifesten una incertesa més gran que les dones respecte d’independitzar-se i formar la llar pròpia. Per contra, a mesura que avança l’edat, les persones joves tenen menys por d’independitzar-se del context familiar d’origen i formar la seva família.

La família continua sent, per als participants en l’estudi, el principal agent de socialització. Nou de cada deu joves consideren que la família on han crescut és molt important a la seva vida, i vuit de cada deu, que ha estat referent o ho serà a l’hora de formar la seva família.

Tot i que les diferències per sexe no són notòries, les dones es mostren lleugerament més d’acord que els homes amb la idea que la família d’origen és important. Són elles també, les que es mostren més conformes amb la idea de prendre-la com a referent a l’hora de formar la llar pròpia.

Dos de cada tres joves enquestats manifesten tenir parella estable (67%), entenent per aquesta, en l’àmbit de l’estudi dut a terme, una relació superior als sis mesos. Tot i això, només el 10% dels que tenen parella estan casats, dels quals, el 64% es van casar de manera civil, enfront del 34%, que van contraure matrimoni per ritu religiós. Els joves casats afirmen que ho van fer per proporcionar estabilitat a la relació sentimental, per una qüestió de compromís o per pensar a tenir fills.

Dos de cada tres joves solters es volen casar; d’aquests, el 48% s’estimen més el matrimoni civil, enfront del 32% que optarien pel matrimoni religiós. El 18% afirmen no haver-s’ho pensat encara. A qui els agradaria casar-se els motiva formar una família, o bé ho farien per tractar-se d’una tradició o qüestió religiosa. Els qui no desitgen casar-se manifesten rebuig al matrimoni, trobar-se bé en la situació actual o no considerar el matrimoni una qüestió important.

La mitjana d’acord amb la consideració del matrimoni com a una finalitat per a qualsevol parella se situa al voltant dels 5 punts sobre 10, sent els homes els que mostren més acord que les dones amb aquesta afirmació. 

Els joves participants en l’estudi manifesten tenir molt clar com volen que sigui la família que construirien o estan construint. Més de la meitat es veuen a si mateixos en una estructura familiar basada en el matrimoni amb fills o sense. Només el 5% opten per altres tipologies, com ser solter sense fills o progenitor solter amb un fill. La població enquestada no concep altres estructures familiars que no siguin en parella, encara que un de cada deu no té clar com li agradaria que fos la família.

 

Tan sols el 16% de la població jove d’entre 16 i 32 anys tenen fills, dels quals, el 63% només tenen un fill, el 28%, dos, i el 8%, més de dos. El 70% dels joves d’entre 16 i 25 anys i el 71% dels joves de 26 a 32 anys que encara no tenen descendència manifesten que els agradaria ser pares, i només el 14% no voldrien tenir fills.

La conciliació familiar i laboral continua pesant més entre les dones, que han estat les més afectades en l’àmbit laboral. Sis de cada deu dones manifesten haver renunciat a diversos aspectes de la seva vida professional per tenir fills, davant de tres de cada deu homes. Tot i que el 95% dels enquestats amb fills sostenen que tornarien a renunciar a diversos aspectes de la seva promoció, només un de cada dos afirma que tindria més fills. Una dada destacable és que el 9% de les mares joves han perdut la feina o la carrera professional, davant de l’1% dels homes.

La població jove espanyola manifesta no tenir fills, o més fills, principalment per manca d’ajuts, per no comptar amb recursos econòmics o per considerar-se massa joves encara.

Per formar una família, al 67% de les persones joves no els importaria viure en un habitatge similar a aquell en què van créixer. L’elecció d’on fer-ho és una qüestió important. Tenen clars els aspectes que prioritzarien si poguessin triar: viurien en zones amb accés a serveis bàsics, en habitatges de la seva propietat i a prop de familiars o amics. El 70% dels joves no consideren la possibilitat de formar una família sense viure al mateix domicili.

Els aspectes menys rellevants tenen a veure amb la localització, tot i que els joves enquestats optarien per viure en una zona rural abans que en una urbanització o al centre d’un municipi.

Les relacions familiars, el repartiment de tasques i l’educació dels fills són aspectes essencials a l’hora de decidir formar una família amb una altra persona. La població jove espanyola afirma que transmetran els valors que els van inculcar les seves famílies. A més, els joves estan molt d’acord amb afirmacions com que els dos progenitors han de compartir la cura i l’educació dels fills, o que els homes han de cuidar i atendre les obligacions familiars.

També hi ha un alt grau d’acord davant la idea que, dins de la família, cadascú ha de prendre les seves pròpies decisions. El nivell d’acord cau gairebé nou punts davant l’afirmació que hi ha responsabilitats de cura i atenció de la llar que han de recaure sobre les dones. Tot i això, la mitjana se situa per sobre de 5 punts sobre 10 enfront de l’afirmació que la mare sempre hauria de poder gaudir de més temps de baixa per cuidar el fill que el pare, i al voltant de 5 punts sobre 10 davant la idea que la responsabilitat de la cura hauria de recaure en qui tingui una jornada laboral més curta.

Pel que fa a les relacions de parella, el 47% afirmen que consensuarien amb la parella poder mantenir relacions sexuals amb altres persones. Tot i això, la població jove es manifesta fidel i no perdonaria una infidelitat; la major part es mostren totalment en desacord quan se’ls pregunta si mantindrien relacions sexuals fora de la seva relació de parella –sense consensuar prèviament– i si perdonarien que la seva parella els fos infidel.

El grau d’acord entre els joves enquestats se situa per sobre de 8 punts sobre 10 en afirmar que transmetran als fills els valors que van aprendre de la família en la infantesa. Es mostren obertament en desacord davant la idea que «una bufetada a temps és necessària», i gairebé de manera unànime afirmen que no s’han de permetre els xantatges, les coaccions o les amenaces en una família. D’altra banda, gairebé tots manifesten que acceptarien que el seu fill tingués una orientació sexual diferent de la pròpia i que cal parlar més de sexe en família.

Pel que fa a la cura de la gent gran, prop de la meitat dels enquestats (el 49%) afirmen que, si els seus pares arribessin a ser dependents, es farien responsables de la seva cura vivint amb ells. El 37% manifesten que contractarien serveis a la llar, i tan sols un 6%, que triarien per a ells traslladar-los a una residència o un centre especialitzat.

L’estudi en què es basa aquest article ha posat de manifest la importància de la família per als joves espanyols. Així, la gran majoria consideren la família d’origen referent per formar-ne la pròpia.

Pel que fa a aspectes relacionats amb l’estil de vida o l’orientació sexual, la joventut actual es manifesta molt més oberta que no pas generacions anteriors. Tot i això, les dades revelen que més de la meitat dels joves opten per formalitzar la seva relació de parella a través d’estructures o models tradicionals, com el matrimoni, majoritàriament civil, com a pas previ a conformar la seva família. Només un petit percentatge dels joves enquestats té fills, fet que evidencia la baixa taxa de maternitat i paternitat en aquest sector de la població. Això és degut, en gran part, a la manca de conciliació familiar i a la poca estabilitat laboral i econòmica a l’hora d’independitzar-se, tal com manifesten els mateixos enquestats.

D’altra banda, la joventut s’estima més viure a zones on també resideixin amics i familiars, i en un entorn envoltat de natura i serveis bàsics.
A més, cal concloure que, almenys a curt termini, persistiria l’expectativa de transmetre als fills els valors fonamentals de la institució familiar de procedència, i perduraria la sobrecàrrega per a les dones en les cures familiars.

Conèixer què pensen i com volen els joves que siguin les famílies del futur, aspectes que recull l’estudi Percepció, interès i motivació de les persones joves per formar una família, és un indicador valuós en el plantejament de polítiques públiques vinculades a la protecció i la cura familiar, de polítiques laborals que afectin la conciliació i fins i tot de polítiques urbanístiques.

AYUSO, L. (2019): «Nuevas imágenes del cambio familiar en España», Revista Española de Sociología, 28(2).

BERNAL, T., et al. (2020): «La influencia de la familia y la educación en la autonomía de los jóvenes: una revisión sistemática», Bordón. Revista de Pedagogía, 72(2). 

CASTRO-MARTÍN, T., i SEIZ, M. (2014): «La transformación de las familias en España desde una perspectiva sociodemográfica». Documento de trabajo 1.1. En: Fundación FOESSA (2014): VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España. Madrid.

FUNDACIÓN ADECCO (2016): V Informe de la monoparentalidad y empleo. Madrid.

SANTIBÁNEZ, R., FLORES, N., i MARTÍN, A. (2018): «Familia monomarental y riesgo de exclusión social», iQUAL. Revista de Género e Igualdad, 1.