Publicador de continguts

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades: ¿es pot parlar d’alimentació saludable?

Toni Mora, IRAPP, Universitat Internacional de Catalunya; Blanca Raidó Quintana, Creu Roja
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019 (LCF/PR/SR19/52540003)

Aquest estudi té per objecte conèixer i avaluar les compres d’aliments fetes per persones usuàries de Creu Roja que van rebre una targeta precarregada per utilitzar en establiments Bon Àrea durant un període de set anys (del 2016 al 2022). Només s’analitza l’aspecte nutricional dels aliments adquirits amb aquestes ajudes, i no pas el del total de l’alimentació de les llars. En concret, es disposa d’informació relativa a 18.449 targetes i a 450 establiments de tot el territori català, així com a un total de 4.742.146 productes alimentaris comprats i agregats a períodes mensuals. Per tal de poder avaluar des de diferents punts de vista tant la qualitat de l’alimentació com la de les compres fetes, s’han emprat cinc índexs complementaris. Atès que tots els índexs presenten una certa comparabilitat, s’han reescalat entre 0 i 100. Els valors pròxims a 100 impliquen compres més saludables.
Punts clau
  • 1
       El seguiment de la dieta mediterrània del conjunt de la mostra de beneficiaris de les ajudes de Creu Roja se situa per sota de l’evidència empírica per a la població espanyola: 42,4 vs. 53, i l’Índex d’Alimentació Saludable (50,5 vs. 71,3) també és inferior.
  • 2
       Pel que fa als tres índexs de referència a França (PNNS, HPI i FSA-NPS-DI), país amb una alimentació pròxima a la d’Espanya, la mostra de beneficiaris també registra valors per sota de l’evidència per a la població francesa.
  • 3
       Per característiques, no s’observen diferències en la tipologia del consum segons el sexe o l’edat del beneficiari de la targeta. En canvi, sí que s’aprecia una heterogeneïtat força important segons la nacionalitat: les compres més saludables corresponen a individus procedents del Magreb, d’Àsia i de la resta d’Àfrica, amb un 13,5%, un 12,0% i un 8,2%, respectivament, per sobre del valor dels espanyols.
  • 4
       Malgrat que les dades solament permeten analitzar les compres fetes gràcies a les ajudes, els resultats indiquen que l’adherència a un patró alimentari saludable per part d’aquesta població és inferior a la del valor global espanyol. Això suggereix que calen intervencions adreçades a millorar les pautes de compres alimentàries en els segments poblacionals més desafavorits econòmicament.
242020

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables

Com es pot motivar la compra d’aliments saludables per part de famílies amb ingressos baixos? La formació per mitjà de tallers va tenir un impacte més positiu.

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

També et pot interessar

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables

Article

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables


Inclusió social

Com es pot motivar la compra d’aliments saludables per part de famílies amb ingressos baixos? La formació per mitjà de tallers va tenir un impacte més positiu.

Seminario longevitat 2024

Informe

Seminario longevitat 2024


Inclusió social

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Aïllament social joves

Article

Aïllament social joves


Inclusió social

Les interaccions online no supleixen el valor de les relacions cara a cara per brindar suport emocional entre els joves.