Article
Cistella de la compra i ajudes no condicionades: ¿es pot parlar d’alimentació saludable?
-
1El seguiment de la dieta mediterrània del conjunt de la mostra de beneficiaris de les ajudes de Creu Roja se situa per sota de l’evidència empírica per a la població espanyola: 42,4 vs. 53, i l’Índex d’Alimentació Saludable (50,5 vs. 71,3) també és inferior.
-
2Pel que fa als tres índexs de referència a França (PNNS, HPI i FSA-NPS-DI), país amb una alimentació pròxima a la d’Espanya, la mostra de beneficiaris també registra valors per sota de l’evidència per a la població francesa.
-
3Per característiques, no s’observen diferències en la tipologia del consum segons el sexe o l’edat del beneficiari de la targeta. En canvi, sí que s’aprecia una heterogeneïtat força important segons la nacionalitat: les compres més saludables corresponen a individus procedents del Magreb, d’Àsia i de la resta d’Àfrica, amb un 13,5%, un 12,0% i un 8,2%, respectivament, per sobre del valor dels espanyols.
-
4Malgrat que les dades solament permeten analitzar les compres fetes gràcies a les ajudes, els resultats indiquen que l’adherència a un patró alimentari saludable per part d’aquesta població és inferior a la del valor global espanyol. Això suggereix que calen intervencions adreçades a millorar les pautes de compres alimentàries en els segments poblacionals més desafavorits econòmicament.
