Per abordar aquesta tasca, vaig ser convidat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” a coordinar el treball d’alguns dels especialistes principals en estudis sobre desigualtat i pacte social, en col·laboració amb un comitè científic format per Lídia Brun, Olga Cantó, Sara de la Rica, Víctor Lapuente, Margarita León, Jorge Onrubia i Leire Salazar. La tasca d’aquest comitè va consistir a identificar les temàtiques concretes de què havien de partir els treballs de recerca i supervisar els avenços en aquest sentit.

Es van establir cinc àrees temàtiques que van permetre definir els continguts dels treballs encarregats. Aquestes àrees es poden resumir a la manera de pregunta de recerca: Quina és la radiografia de la desigualtat a Espanya? Quines desigualtats genera el mercat i com es poden reduir? Com duu a terme aquesta tasca l’estat del benestar? Com es pot finançar l’estat del benestar per poder desenvolupar el model de redistribució desitjat? Com es podria organitzar la nostra societat per aconseguir un nou pacte social que permeti reduir la desigualtat?

Per tal de donar resposta a aquestes preguntes des de diferents perspectives es va encarregar la recerca a alguns dels estudiosos amb més experiència en el tema. Fruit d’aquesta tasca són els capítols que componen aquest volum. El lector hi podrà apreciar un format comú i un to similar, marcat per l’objectiu d’apropar l’anàlisi a un públic interessat, però no necessàriament especialitzat.

Dels diferents reptes als quals s’enfronten les societats contemporànies, un dels més urgents és l’augment de les diferències econòmiques entre la població. Aquests nivells excessius de desigualtat poden donar lloc a problemes socials importants:

• Als països que menys han aconseguit moderar aquestes diferències la cohesió social també és menor. 

• Quan la desigualtat arriba a una magnitud elevada pot erosionar la qualitat de les institucions dels països democràtics. A més, condueix a una polarització política més gran i les regles de decisió col·lectiva funcionen pitjor. 

• Les desigualtats d’avui suposen una fragmentació social futura més gran. La transmissió de la pobresa entre generacions redueix la igualtat d’oportunitats i provoca una pèrdua d’eficiència, en impedir que el talent d’un segment de la societat pugui donar els seus fruits. 

• Quan la desigualtat assoleix un nivell elevat té un efecte negatiu en el creixement econòmic: les dades més recents mostren que els països més igualitaris creixen de manera més sostinguda i estable. 

La gran varietat de conseqüències que comporta la desigualtat fa rellevant la reflexió i el debat sobre els determinants del problema.
Les desigualtats econòmiques i socials es poden estudiar des d’enfocaments molt diversos. Tot i la varietat de conceptes i dimensions, la majoria de les aproximacions coincideixen a mostrar que la desigualtat actual als països rics és diferent de la que coneixíem fins a dates relativament recents. El seu abast ha augmentat i sembla que l’ascensor social s’ha alentit. Preocupa, de manera especial, que les situacions de més vulnerabilitat social s’han tornat més cròniques i que la seva incidència és més gran en els grups d’edat més joves. Les causes d’aquest nou patró distributiu són diverses:

• La globalització de l’activitat econòmica, amb un creixement intens dels fluxos internacionals de béns i serveis i de capital i treball, ha donat lloc a canvis importants en la demanda –a la baixa– dels treballadors menys qualificats. 

• Aquest desplaçament de la demanda dels treballadors amb salaris més baixos s’ha vist reforçat pel canvi tecnològic en els processos productius i la digitalització creixent de les activitats econòmiques. 

• Els processos de desregulació –del mercat de treball, però també en altres àmbits– i la cessió a la iniciativa privada de parcel·les ocupades tradicionalment pel sector públic, como succeeix amb alguns serveis bàsics de benestar social, ha minvat la funció correctora de la intervenció pública. 

• La capacitat redistributiva del sistema d’impostos i prestacions s’ha anat reduint amb el temps. 

En el cas espanyol, a tots aquests processos presents a la majoria dels països de renda alta s’afegeixen algunes singularitats pròpies. Entre els factors que expliquen el nivell més alt de la desigualtat a Espanya i la seva persistència en el temps hi ha les característiques de l’estructura productiva, amb un pes més gran de les activitats que requereixen costos laborals baixos per poder competir, el doble problema de desocupació i subocupació al mercat de treball i la debilitat de les polítiques redistributives.

La suma dels diferents capítols és un retrat ajustat de l’abast de la desigualtat a Espanya, els seus factors determinants, les polítiques que podrien reduir-la i les possibilitats i els límits per assolir acords socials que permetin avançar en la moderació d’aquesta desigualtat. La combinació de les diverses peces ofereix una de les aproximacions més completes al problema de la desigualtat a Espanya de manera sintètica i intuïtiva, que sens dubte serà una referència bàsica en el debat social i acadèmic. Tot i que els capítols es poden llegir de manera independent, un gran avantatge respecte d’altres estudis és que ofereixen un relat conjunt.

El volum comença amb la radiografia de mig segle de desigualtat a Espanya, un treball de Luis Ayala i Olga Cantó. En aquest primer capítol, s’analitzen les dades que expliquen per què Espanya ha estat en les darreres dècades un dels països europeus amb més desigualtat. Com exposen els autors, la seva evolució està molt marcada per les fases del cicle econòmic, amb creixements ràpids quan l’economia està en recessió i reduccions lentes quan s’expandeix. Observen també que una de les raons principals de l’augment de la desigualtat és la capacitat redistributiva menor del sistema d’impostos i prestacions socials.

Els tres capítols següents s’ocupen d’analitzar les desigualtats que genera el mercat i quines podrien ser les estratègies per reduir-les. El treball de Sara de la Rica, Lucía Gorjón i Gonzalo Romero analitza les desigualtats relacionades amb la feina. En centrar l’atenció en la relació entre el mercat laboral i la desigualtat d’ingressos, amb un accent important en la perspectiva intergeneracional, comproven que la feina a temps parcial i la desocupació són fonamentals per entendre la desigualtat d’ingressos i que aquesta afecta de manera especial a dones, joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Al tercer capítol, Manuel Hidalgo s’ocupa dels efectes que el canvi tecnològic i l’estructura productiva i salarial tenen en la desigualtat a Espanya. L’augment de la desigualtat salarial als anys de la Gran Recessió va situar Espanya entre els països amb nivells més alts, pel que fa a aquest tipus de desigualtat, d’Europa. Entre altres raons, destaca l’augment dels contractes temporals i parcials, determinat per les particularitats de l’estructura productiva. L’autor també adverteix de l’augment de la polarització salarial per l’efecte del canvi tecnològic, que podria ser parcialment contrarestat amb una política de formació adequada orientada a les noves necessitats del mercat.

Juan Antonio Módenes analitza, al quart capítol, la inestabilitat i els problemes d’accés a l’habitatge, dificultats que també es van accentuar amb la Gran Recessió del 2008. Espanya és un dels països europeus on els joves tenen més problemes relacionats amb aquesta dimensió del benestar, principalment en l’accés a l’habitatge. Tanmateix, la novetat principal és que en els últims anys els canvis en els sistemes residencials també han afectat l’estabilitat de l’habitatge en edats més avançades.

Al següent bloc de capítols s’aborda. Així, al capítol cinquè, Miguel Requena i Leire Salazar se centren en l’estudi de les desigualtats educatives, obrint una finestra a com pot reduir el nostre estat del benestar les desigualtats derivades del mercat. Tot i que l’expansió del sistema educatiu espanyol va fer augmentar el nivell formatiu de les generacions més joves, especialment en el cas de les dones, persisteixen algunes desigualtats educatives. Els autors troben una relació clara entre les condicions socioeconòmiques de les llars i diverses variables educatives, com la probabilitat d’escolarització primerenca, l’abandonament escolar o l’oportunitat de cursar estudis terciaris.

El tercer bloc de capítols es dedica a estudiar el paper del sistema tributari en la reducció de la desigualtat. Al capítol sisé, José María Durán i Alejandro Esteller analitzen la demanda de redistribució de la renda a Espanya i com s’hi adapta el sistema fiscal. Els autors mostren com la combinació d’una pressió fiscal més baixa i un sistema fiscal poc progressiu fa que la desigualtat després d’impostos i prestacions sigui de les més grans de la UE. Aquesta realitat contrasta amb les preferències dels ciutadans espanyols, més favorables que en altres països europeus al fet que el Govern adopti mesures per reduir la desigualtat.

Al seté capítol, Julio López Laborda, Jorge Onrubia i María del Carmen Rodado analitzen la progressivitat i la redistribució de la imposició a Espanya. En el context europeu, Espanya se situa en una posició endarrerida, que s’explica per la dimensió més reduïda del sistema fiscal. Adverteixen també que la regressivitat dels impostos indirectes augmenta la desigualtat i redueix l’efecte redistributiu conjunt de les cotitzacions i dels impostos directes, tot i que les conseqüències són menors respecte d’altres països pel pes recaptatori més baix de la imposició indirecta.

Al capítol vuité, Sara Torregrosa examina la naturalesa i els efectes sobre la desigualtat del frau fiscal, centrant-se en l’IRPF. Les estimacions que en fa la porten a concloure que el frau contribueix notablement a la desigualtat, en ser més gran en les fonts de renda més importants per als contribuents amb més ingressos. Com adverteix l’autora, l’extensió del frau suscita un rebuig creixent en l’opinió pública i pot provocar minves en la confiança institucional, tan necessària per aconseguir pactes socials.

A l’últim bloc del llibre s’examinen les condicions per assolir un nou pacte social que permeti reduir la desigualtat. En el nové capítol, Inés Calzada, Eloísa del Pino i Antonio Manuel Jaime-Castillo estudien les actituds envers la desigualtat i la redistribució. Revelen que el suport social a la redistribució és molt ampli i que la majoria de la població creu en la necessitat dels impostos, tot i que desconfia de la justícia del sistema fiscal. La població també mostra el seu suport a les polítiques de sanitat, pensions, educació i desocupació. No s’observen fractures entre grups socials sobre la necessitat de les polítiques socials i fiscals, però sí diferències quant al suport a mesures específiques, fet que es converteix en un obstacle per a la reducció de la desigualtat.

Margarita León, Manuel Alvariño i Llorenç Soler aborden, al penúltim capítol, l’estudi dels condicionants polítics d’un possible pacte social contra la desigualtat. A Espanya, els acords en àmbits com són els dels impostos, l’atur, les pensions o les rendes mínimes han estat amplis. No obstant això, els eixos de la divisió política són múltiples i la polarització al voltant de temes morals empeny en sentit oposat i dificulta arribar a consensos en matèria d’igualtat. Adverteixen, a més, que una opinió pública dividida i un disseny institucional que facilita governar en solitari i sense acords també desincentiven el pacte.

Al capítol que tanca el llibre, Pablo Simón analitza la importància de la cultura i la qualitat institucional per tal d’assolir acords socials. Les mancances en aquests àmbits poden dificultar que les demandes de redistribució es tradueixin en un pacte social efectiu. La revisió de les dades permet a l’autor comprovar que la satisfacció dels espanyols amb el funcionament de la democràcia és baixa, però alhora s’atorga una gran importància a la justícia social. Respecte de la qualitat institucional, l’autor destaca el marge de millora de l’eficiència de l’Estat, un legislatiu amb poca incidència en les polítiques públiques, una justícia percebuda com a polititzada i un estat de les autonomies que requereix ajustos en l’àrea de govern compartit.

Aquest llibre ha estat possible gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa”. No podem deixar d’agrair a la Fundació l’esforç realitzat, a través del seu Observatori Social, per portar al primer pla la discussió sobre la desigualtat des d’unes bases sòlides de coneixement.