Les taxes de natalitat del món desenvolupat se situen molt per sota de la taxa de substitució de 2,1 fills per dona necessària per al manteniment de la població. Els governs estan preocupats pels efectes que té la disminució natural de la població en l’economia, i han aprovat incentius per animar la gent a tenir més fills. Una d’aquestes mesures va ser el «xec nadó», una ajuda de 2.500 euros aprovada pel Govern espanyol el 2007. Les dades indiquen que el nombre de naixements va augmentar un 6% al cap de nou mesos de la implementació de la mesura. No obstant això, les dinàmiques poblacionals depenen del nombre total de fills que les dones han tingut quan s’acaba el seu cicle fèrtil, l’anomenada «taxa final de fecunditat». I aquest efecte es difícil d’avaluar empíricament. Aquest estudi utilitza un model que simula la participació de les dones espanyoles en el mercat laboral i les seves decisions relatives a la fertilitat al llarg del seu cicle vital i que té en compte de manera realista els diferents costos associats a la criança a fi d’avaluar l’impacte del «xec nadó» sobre la taxa final de fecunditat. La conclusió a què arriba l’estudi és que l’augment va ser de només un 3%, una xifra molt més baixa.

Cap al 1980, la taxa de fecunditat total (TFT) als països d’ingressos elevats va caure per sota del nivell de substitució de 2,1 fills per dona. I s’ha mantingut marcadament per sota d’aquest nivell des de llavors. Espanya va viure un baby boom durant les dècades de 1960 i 1970, però posteriorment va experimentar una ràpida davallada de les taxes de natalitat. Al començament de la dècada de 1990, es va convertir en un dels primers països del món a arribar al que els demògrafs anomenen «taxa de natalitat més baixa entre les baixes», és a dir, una TFT inferior a 1,3 fills per dona (Kohler, Billari i Ortega, 2002). Altres països del sud d’Europa han experimentat tendències similars. Si no fos per la immigració, aquestes taxes de natalitat tan baixes haurien conduït, sens dubte, a una disminució de la població.


 

Els efectes negatius que poden tenir aquestes pressions demogràfiques sobre l’economia han fet que els governs implementessin polítiques per incentivar la gent a tenir més fills en països com el Canadà, Israel, Alemanya o Corea del Sud. El 3 de juliol del 2007, el Govern espanyol va anunciar l’aprovació d’un incentiu que els mitjans van batejar amb el nom de «xec nadó»: una ajuda de 2.500 euros per a les famílies pel naixement d’un fill. Aleshores, aquest import equivalia a unes cinc vegades el salari mensual brut mínim, i era el doble de la mediana del salari mensual brut de les dones. Els requisits per poder obtenir l’ajuda eren pocs, i quan es va implementar, l’accés a la prestació va ser pràcticament universal.

Nombrosos estudis sobre els efectes de diverses mesures per incentivar la natalitat han determinat que el nombre de naixements augmenta al cap de poc temps de la implementació d’aquestes. En el cas del «xec nadó» espanyol, es va veure que el nombre de naixements va augmentar al voltant d’un 6% al cap de nou mesos de l’aprovació de la mesura (González, 2013; González i Trommlerová, 2023). Aquestes xifres se situen en línia amb els resultats obtinguts en altres països. No obstant això, resulta difícil avaluar-ne empíricament els efectes a més llarg termini per dues raons: en primer lloc, sovint no és possible fer un seguiment al llarg dels seus anys fèrtils tant dels grups de dones que es beneficien de la mesura com dels que no, i, en segon lloc, les xifres de natalitat a llarg termini es poden veure afectades per molts altres factors a part de la política en qüestió. Això és un problema, perquè, en última instància, les dinàmiques poblacionals depenen de la taxa final de fecunditat, és a dir, el nombre de fills que una dona ha tingut al final dels seus anys fèrtils. Per tant, els responsables polítics haurien de tenir en compte aquesta última taxa. Aquest estudi posa en relleu que l’efecte dels incentius sobre les taxes finals de fecunditat pot ser bastant diferent de l’efecte sobre les taxes de natalitat a curt termini. Això és així perquè, mentre que l’efecte a curt termini depèn de la resposta de dones de diverses edats en el moment d’implementació de la política, l’efecte sobre la taxa final de fecunditat depèn de la resposta de les dones que podrien optar a l’incentiu al llarg de la vida.

A Espanya, com a la majoria de països desenvolupats, les enquestes sobre natalitat indiquen que les dones voldrien tenir més fills dels que acaben tenint al final dels seus anys fèrtils: de mitjana, el 2018 les dones d’entre 40 i 44 anys volien tenir 2,04 fills, però n’acabaven tenint només 1,54, segons l’Enquesta de fecunditat espanyola del 2018. Això suggereix que hi ha marge perquè les polítiques que incentiven la natalitat condueixin a un augment de la taxa de natalitat total. Un aspecte que resulta interessant és que actualment, a diferència del que passava abans, el nombre de fills desitjat i el de fills que s’acaben tenint no estan correlacionats amb el nivell educatiu ni amb els ingressos: tant dones amb estudis superiors com sense, i tant dones riques com pobres, voldrien tenir i acaben tenint un nombre de fills similar. En concret, el 2018, el nombre de fills desitjat era de 2,08 en el cas de les dones amb estudis universitaris i de 2,04 en el cas de les dones sense estudis universitaris, mentre que el nombre de fills que acabaven tenint era d’1,47 i 1,58, respectivament. 



 

En les últimes dècades, a mesura que la participació de la dona en el mercat laboral ha anat augmentant, moltes han tingut menys fills dels que haurien volgut perquè conciliar una carrera professional amb les responsabilitats familiars continua sent tot un repte. Els economistes han desenvolupat una metodologia per quantificar la penalització que suposa un fill en termes laborals, és a dir, les conseqüències negatives que s’experimenten en el mercat laboral després del naixement del primer fill. A Espanya, deu anys després del naixement d’un fill, les dones tenen un 37,5% més de possibilitats de treballar a temps parcial, amb uns ingressos, de mitjana, un 33,4% inferiors (De Quinto, Hospido i Sanz, 2021). S’observa una situació semblant als Estats Units, amb una penalització per fill una mica més baixa que al Regne Unit i Alemanya, però més alta que a Dinamarca i Suècia (Kleven, Landais, Posch, Steinhauer i Zweimüller, 2019).


 

Aquest estudi analitza els efectes dels incentius financers per augmentar la natalitat, en concret, pel que fa al «xec nadó», a través d’un model que simula la participació de les dones en el mercat laboral i les seves decisions relatives a la fertilitat al llarg del seu cicle vital. Els paràmetres del model s’han triat de manera que la resposta a curt termini al «xec nadó» es correspongui amb l’estimada empíricament. A més, en la simulació les dones tenen una participació similar en el mercat laboral abans i després de tenir fills, i les seves preferències pel que fa al nombre de fills són les detallades més amunt. Això significa que les dones de la simulació tenen un comportament similar a les dones espanyoles abans i després de la introducció del «xec nadó». El model s’utilitza per simular la resposta de dones a les quals s’ofereix un incentiu idèntic al «xec nadó» des de l’inici dels seus anys fèrtils fins al final. Els resultats indiquen que la fertilitat augmenta un 6% immediatament després de la introducció de l’incentiu, però en els 15 anys següents l’efecte positiu disminueix fins a situar-se, aproximadament, en el 3%. Això passa perquè, mentre que tant les dones joves com les més grans tenen més fills a curt termini, l’efecte a llarg termini es concentra només en les dones més joves.


 

Aquest estudi analitza els efectes a llarg termini dels incentius financers per augmentar la natalitat, en concret, del programa implementat a Espanya el 2007 conegut amb el nom de «xec nadó». Estudis empírics anteriors van determinar que l’incentiu havia conduït a un increment del 6% del nombre d’infants nascuts al cap de nou mesos d’haver estat implementat. Partint d’aquestes dades, aquest estudi proposa un model de fecunditat i participació de la dona en el mercat laboral en què les dones de la simulació es comporten igual que les dones espanyoles el 2007. El model indica que l’efecte de l’incentiu sobre la natalitat disminueix substancialment amb el temps: concretament, es redueix a la meitat. Això suggereix que només amb els incentius financers no n’hi ha prou per aconseguir increments de la taxa de natalitat significatius i sostinguts en el temps. Caldria estudiar detingudament altres polítiques encaminades a millorar la conciliació entre la vida familiar i la laboral, reduir la inestabilitat laboral i oferir suport durant tot el cicle vital de les dones.

L’estudi es basa en un model quantitatiu que simula la participació de les dones en el mercat laboral i les seves decisions relatives a la fertilitat. Per raons de complexitat computacional, es van haver de fer diverses assumpcions simplificadores, com ara donar per descomptat el matrimoni i deixar de banda el divorci o els estalvis de les llars.

Aquest estudi va comptar amb el suport financer del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats espanyol (números de subvenció PID2024-159090NB-I00 i PID2019-107614GBI00), l’Agència de Gestió d’Ajudes Universitàries i de Recerca (número de subvenció 2021SGR00678) i el programa de recerca i innovació Horizon Europe, de la Unió Europea (número de subvenció 101095175, projecte SUSTAINWELL). No obstant això, les opinions i els punts de vista expressats són exclusivament els dels autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o la UKRI. Ni la Unió Europea ni la UKRI no poden ser considerades responsables d’aquestes opinions i punts de vista.

DE QUINTO, A.; L. HOSPIDO, y C. SANZ (2021). «The child penalty: evidence from Spain». En: SERIEs, 12, 585-606.

GONZÁLEZ, L. (2013). «The Effect of a Universal Child Benefit on Conceptions, Abortions, and Early Maternal Labor Supply». En: American Economic Journal: Economic Policy, 5(3), 160-88.

GONZÁLEZ, L., i S. K. TROMMLEROVÁ (2023). «Cash Transfers and Fertility: How the Introduction and Cancellation of a Child Benefit Affected Births and Abortions». En: Journal of Human Resources, 58(3), 783-818.

KLEVEN, H.; C. LANDAIS; J. POSCH; A. STEINHAUER, i J. ZWEIMÜLLER (2019). «Child Penalties across Countries: Evidence and Explanations». En: AEA Papers and Proceedings (109), 122-26.

KOHLER, H. P.; F. BILLARI, i J. ORTEGA (2002). «The Emergence of Lowest-Low Fertility in Europe During the 1990s». En: Population and Development Review, 28, 641-680.