A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergenera...

Informe

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Juliol 2022

Fernando Bruna, Paolo Rungo i María Alló, Universidade da Coruña;

Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Les oportunitats de les persones depenen almenys de tres tipus de factors socials: les condicions de la seva família d’origen, la situació del mercat laboral durant la seva vida activa i les característiques del territori on s’han criat. Tot i que l’«explosió educativa» de la segona meitat del segle XX va generar noves oportunitats, a Espanya la mobilitat intergeneracional encara implica una elevada heretabilitat de l’educació. Espanya és un dels països del seu entorn on els ingressos dels progenitors condicionen més els ingressos dels descendents. A més, l’expansió educativa va ser més ràpida que la transformació de l’estructura productiva, cosa que ha fet que cada vegada més titulats universitaris estiguin ocupats en llocs de treball de baixes competències. Aquesta tendència s’ha amplificat amb les crisis del 2008-2014 i de la covid-19, que han reforçat la importància de l’origen familiar. Com a aspecte més nou, l’estudi aporta proves de com el context en què transcorre la infantesa condiciona les perspectives d’ingressos posteriors. Criar-se en municipis rurals o en municipis amb una renda més elevada i més ben distribuïda afavoreix les oportunitats posteriors del jovent.

Punts clau

1
L’explosió educativa que es va viure a partir dels anys seixanta del segle passat a Espanya ha fet que l’educació universitària sigui majoritària entre els més joves. La meitat de les persones nascudes durant la dècada del 1980 tenen educació universitària.
2
L’origen familiar continua condicionant les oportunitats educatives del jovent. Els fills de progenitors amb estudis universitaris tenen una probabilitat de gairebé el 80% d’obtenir un títol universitari, mentre que aquesta probabilitat és de menys del 35% si pares i mares només tenen educació primària.
3
Un 28% de la població d’entre 25 i 44 anys amb estudis universitaris prové de famílies amb nivells educatius més baixos, percentatge semblant al de França, Anglaterra, els Països Baixos o Dinamarca.
4
La Gran Recessió i la pandèmia van irrompre en un context laboral en què, per a les generacions més joves, gairebé la meitat dels llocs de treball de coll blanc que requerien poca qualificació ja estaven ocupats per persones amb títol universitari.

5
A Espanya, la relació entre els ingressos de descendents i progenitors és superior a la d’altres països de l’entorn, tot i que inferior a la d’alguns dels països amb més immobilitat intergeneracional, com ara el Regne Unit, Itàlia o els Estats Units.
6
El lloc on passem la infantesa condiciona les nostres oportunitats posteriors. Per exemple, haver-se criat en municipis rurals afavoreix els resultats econòmics del jovent.
7
Criar-se en municipis urbans amb una renda mitjana més elevada, més ben distribuïda, la població més jove o uns nivells educatius més baixos afavoreix les oportunitats posteriors del jovent.
8
Durant crisis com la del 2008-2014 i la de la pandèmia del 2020-2021, les condicions d’origen familiar adquireixen més importància en els sectors més vulnerables de la societat.

El nivell educatiu de cada persona encara depèn molt de la seva família d’origen