Les oportunitats de les persones depenen almenys de tres tipus de factors socials: les condicions de la seva família d’origen, la situació del mercat laboral durant la seva vida activa i les característiques del territori on s’han criat. Tot i que l’«explosió educativa» de la segona meitat del segle XX va generar noves oportunitats, a Espanya la mobilitat intergeneracional encara implica una elevada heretabilitat de l’educació. Espanya és un dels països del seu entorn on els ingressos dels progenitors condicionen més els ingressos dels descendents. A més, l’expansió educativa va ser més ràpida que la transformació de l’estructura productiva, cosa que ha fet que cada vegada més titulats universitaris estiguin ocupats en llocs de treball de baixes competències. Aquesta tendència s’ha amplificat amb les crisis del 2008-2014 i de la covid-19, que han reforçat la importància de l’origen familiar. Com a aspecte més nou, l’estudi aporta proves de com el context en què transcorre la infantesa condiciona les perspectives d’ingressos posteriors. Criar-se en municipis rurals o en municipis amb una renda més elevada i més ben distribuïda afavoreix les oportunitats posteriors del jovent.