A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Fernando Bruna, Paolo Rungo i María Alló, Universidade da Coruña

Les oportunitats de les persones depenen almenys de tres tipus de factors socials: les condicions de la seva família d’origen, la situació del mercat laboral durant la seva vida activa i les característiques del territori on s’han criat. Tot i que l’«explosió educativa» de la segona meitat del segle XX va generar noves oportunitats, a Espanya la mobilitat intergeneracional encara implica una elevada heretabilitat de l’educació. Espanya és un dels països del seu entorn on els ingressos dels progenitors condicionen més els ingressos dels descendents. A més, l’expansió educativa va ser més ràpida que la transformació de l’estructura productiva, cosa que ha fet que cada vegada més titulats universitaris estiguin ocupats en llocs de treball de baixes competències. Aquesta tendència s’ha amplificat amb les crisis del 2008-2014 i de la covid-19, que han reforçat la importància de l’origen familiar. Com a aspecte més nou, l’estudi aporta proves de com el context en què transcorre la infantesa condiciona les perspectives d’ingressos posteriors. Criar-se en municipis rurals o en municipis amb una renda més elevada i més ben distribuïda afavoreix les oportunitats posteriors del jovent.
Punts clau
  • 1
       L’explosió educativa que es va viure a partir dels anys seixanta del segle passat a Espanya ha fet que l’educació universitària sigui majoritària entre els més joves. La meitat de les persones nascudes durant la dècada del 1980 tenen educació universitària.
  • 2
       L’origen familiar continua condicionant les oportunitats educatives del jovent. Els fills de progenitors amb estudis universitaris tenen una probabilitat de gairebé el 80% d’obtenir un títol universitari, mentre que aquesta probabilitat és de menys del 35% si pares i mares només tenen educació primària.
  • 3
       Un 28% de la població d’entre 25 i 44 anys amb estudis universitaris prové de famílies amb nivells educatius més baixos, percentatge semblant al de França, Anglaterra, els Països Baixos o Dinamarca.
  • 4
       La Gran Recessió i la pandèmia van irrompre en un context laboral en què, per a les generacions més joves, gairebé la meitat dels llocs de treball de coll blanc que requerien poca qualificació ja estaven ocupats per persones amb títol universitari.
  • 5
       A Espanya, la relació entre els ingressos de descendents i progenitors és superior a la d’altres països de l’entorn, tot i que inferior a la d’alguns dels països amb més immobilitat intergeneracional, com ara el Regne Unit, Itàlia o els Estats Units.
  • 6
       El lloc on passem la infantesa condiciona les nostres oportunitats posteriors. Per exemple, haver-se criat en municipis rurals afavoreix els resultats econòmics del jovent.
  • 7
       Criar-se en municipis urbans amb una renda mitjana més elevada, més ben distribuïda, la població més jove o uns nivells educatius més baixos afavoreix les oportunitats posteriors del jovent.
  • 8
       Durant crisis com la del 2008-2014 i la de la pandèmia del 2020-2021, les condicions d’origen familiar adquireixen més importància en els sectors més vulnerables de la societat.
El nivell educatiu de cada persona encara depèn molt de la seva família d’origen
El nivell educatiu de cada persona encara depèn molt de la seva família d’origen

Probabilitat que una persona nascuda a Espanya assoleixi cada nivell educatiu, per nivell educatiu màxim del pare o de la mare.

Classificació

Autors

Fernando Bruna, Paolo Rungo i María Alló , Universidade da Coruña

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest estudi forma part de la col·lecció «Desigualtat i pacte social».

Continguts relacionats

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.