Publicador de continguts

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Informe

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Fernando Bruna, Paolo Rungo i María Alló, Universidade da Coruña;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Les oportunitats de les persones depenen almenys de tres tipus de factors socials: les condicions de la seva família d’origen, la situació del mercat laboral durant la seva vida activa i les característiques del territori on s’han criat. Tot i que l’«explosió educativa» de la segona meitat del segle XX va generar noves oportunitats, a Espanya la mobilitat intergeneracional encara implica una elevada heretabilitat de l’educació. Espanya és un dels països del seu entorn on els ingressos dels progenitors condicionen més els ingressos dels descendents. A més, l’expansió educativa va ser més ràpida que la transformació de l’estructura productiva, cosa que ha fet que cada vegada més titulats universitaris estiguin ocupats en llocs de treball de baixes competències. Aquesta tendència s’ha amplificat amb les crisis del 2008-2014 i de la covid-19, que han reforçat la importància de l’origen familiar. Com a aspecte més nou, l’estudi aporta proves de com el context en què transcorre la infantesa condiciona les perspectives d’ingressos posteriors. Criar-se en municipis rurals o en municipis amb una renda més elevada i més ben distribuïda afavoreix les oportunitats posteriors del jovent.
Punts clau
  • 1
       L’explosió educativa que es va viure a partir dels anys seixanta del segle passat a Espanya ha fet que l’educació universitària sigui majoritària entre els més joves. La meitat de les persones nascudes durant la dècada del 1980 tenen educació universitària.
  • 2
       L’origen familiar continua condicionant les oportunitats educatives del jovent. Els fills de progenitors amb estudis universitaris tenen una probabilitat de gairebé el 80% d’obtenir un títol universitari, mentre que aquesta probabilitat és de menys del 35% si pares i mares només tenen educació primària.
  • 3
       Un 28% de la població d’entre 25 i 44 anys amb estudis universitaris prové de famílies amb nivells educatius més baixos, percentatge semblant al de França, Anglaterra, els Països Baixos o Dinamarca.
  • 4
       La Gran Recessió i la pandèmia van irrompre en un context laboral en què, per a les generacions més joves, gairebé la meitat dels llocs de treball de coll blanc que requerien poca qualificació ja estaven ocupats per persones amb títol universitari.
  • 5
       A Espanya, la relació entre els ingressos de descendents i progenitors és superior a la d’altres països de l’entorn, tot i que inferior a la d’alguns dels països amb més immobilitat intergeneracional, com ara el Regne Unit, Itàlia o els Estats Units.
  • 6
       El lloc on passem la infantesa condiciona les nostres oportunitats posteriors. Per exemple, haver-se criat en municipis rurals afavoreix els resultats econòmics del jovent.
  • 7
       Criar-se en municipis urbans amb una renda mitjana més elevada, més ben distribuïda, la població més jove o uns nivells educatius més baixos afavoreix les oportunitats posteriors del jovent.
  • 8
       Durant crisis com la del 2008-2014 i la de la pandèmia del 2020-2021, les condicions d’origen familiar adquireixen més importància en els sectors més vulnerables de la societat.
El nivell educatiu de cada persona encara depèn molt de la seva família d’origen
El nivell educatiu de cada persona encara depèn molt de la seva família d’origen

Probabilitat que una persona nascuda a Espanya assoleixi cada nivell educatiu, per nivell educatiu màxim del pare o de la mare.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

També et pot interessar

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions

Article

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions


Inclusió social

Quina relació hi ha entre l’addicció al joc, les apostes en videojocs i les inversions en actius financers?

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom


Inclusió social

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

Violència en les relacions de parella entre adolescents

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents


Inclusió social

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.