-
1A Espanya, la despesa pública social representa el 23% del PIB, un dels nivells més baixos de l’Europa occidental. A més, està més centrada en les prestacions econòmiques contributives (per exemple, pensions i prestacions d’atur), que constitueixen el 64% de la despesa total, mentre que a la UE- 27 aquesta proporció és del 52%.
-
2A diferència del que passa a la majoria de països membres de la UE, a Espanya una proporció més gran de prestacions socials en efectiu va a parar a llars amb rendes més elevades en detriment de les llars amb rendes més baixes. Mentre que a la UE la distribució de prestacions entre els diferents grups de renda és bastant uniforme, a Espanya les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 vegades més que les del quintil amb menys ingressos.
-
3Espanya és un dels països més desiguals de l’Europa occidental: la distribució dels ingressos procedents del mercat és desigual, i la redistribució fiscal i de prestacions és més aviat feble.
-
4Caldria emprendre reformes estructurals per aconseguir una reducció real de la desigualtat, ja que els petits increments en les polítiques d’impostos i prestacions només tindrien un efecte limitat en la redistribució d’ingressos.
-
5En relació amb la renda disponible, la despesa social a Espanya és inferior a les ràtios mitjanes de la UE per als infants (un 38%), els joves (un 45%) i les dones (un 16%).
-
6Les polítiques aplicades per mitigar les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la covid-19 han estat eficaces per lluitar contra la desigualtat econòmica a curt termini. Però és possible que els efectes regressius de la crisi en el mercat laboral perdurin a llarg termini si posteriorment no s’adopten mesures adequades.

A Espanya, les prestacions socials en efectiu afavoreixen les llars amb rendes més elevades. A Europa, la distribució és més uniforme, ja que les prestacions contributives estan menys esbiaixades i es complementen amb prestacions subjectes a condicions de recursos i prestacions universals.
