Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Horacio Levy, OCDE

Els sistemes europeus de protecció social difereixen considerablement d’un país a l’altre pel que fa a envergadura, estructura i impacte en la desigualtat d’ingressos. El sistema espanyol és més petit, se centra més en les prestacions econòmiques contributives i és menys redistributiu que els d’altres membres de la UE. Dur a terme reformes estructurals posant al centre els grups més vulnerables (incloent-hi les llars amb infants, joves i dones) podria contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya –actualment una de les més elevades de l’Europa occidental. La crisi originada arran de la covid-19 ha fet augmentar la precarietat laboral i amenaça d’incrementar la taxa d’atur. A la majoria de països europeus, entre ells Espanya, s’han adoptat mesures sense precedents per ampliar l’accés a uns programes socials ara molt més quantiosos a fi de reduir la desigualtat econòmica a curt termini. Però és possible que els efectes regressius de la crisi en el mercat laboral perdurin a llarg termini si no s’adopten altres mesures adequades.
Punts clau
  • 1
       A Espanya la despesa social pública representa el 23 % del PIB, un dels nivells més baixos de l’Europa occidental. A més, està més centrada en prestacions econòmiques contributives (per exemple, pensions i prestacions d’atur), que constitueixen el 64 % de la despesa total, mentre que a la UE-27 aquesta proporció és del 52 %.
  • 2
       En comparació amb la majoria de membres de la UE, a Espanya una proporció més gran de prestacions socials en efectiu va a parar a llars amb rendes elevades, en detriment de les llars amb rendes més baixes. Mentre que a la UE-27 la distribució de prestacions entre els diferents grups de renda és bastant uniforme, a Espanya les llars del quintil amb uns ingressos més alts reben 1,6 vegades més que les del quintil amb menys ingressos.
  • 3
       Espanya és un dels països de l’Europa occidental on les desigualtats són més accentuades: s’observen grans diferències en els ingressos procedents del mercat, mentre que la redistribució fiscal i de prestacions és insuficient. Per exemple, en proporció a la renda mitjana disponible, les prestacions econòmiques que reben infants, joves i dones a Espanya són significativament inferiors a la mitjana europea.
  • 4
       Així mateix, caldria emprendre reformes estructurals per reduir la desigualtat, ja que els petits canvis en les polítiques actuals no seran suficients per incrementar de manera considerable la redistribució d’ingressos a Espanya.
  • 5
       Les polítiques per mitigar les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la covid-19 han estat eficaces per lluitar contra la desigualtat econòmica a curt termini. Però és possible que els efectes regressius de la crisi en el mercat laboral perdurin a llarg termini si no s’adopten altres mesures adequades.
Percentatge de prestacions socials en efectiu que reben les llars, per quintils de renda disponible (2018)
Percentatge de prestacions socials en efectiu que reben les llars, per quintils de renda disponible (2018)

A Espanya les prestacions socials en efectiu afavoreixen les llars amb rendes més elevades.

Classificació

Autor

Horacio Levy , OCDE

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.