Les famílies recorren a classes privades com a suport per a reptes educatius específics. No obstant això, aquestes pràctiques podrien ampliar les desigualtats? N’analitzem les dades amb una perspectiva sociodemogràfica a Espanya i Portugal.

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social. Per mitjà de dades i treball de camp, identifiquem les escoles resilients: centres que combinen excel·lència acadèmica amb estratègies per reduir desigualtats.

Els menors que perceben una comunicació positiva del professorat tendeixen a fer un ús més moderat de les xarxes socials i a consumir continguts digitals d’una manera més responsable. En aquest sentit, a més de l’entorn familiar i social, el centre educatiu es configura com un espai clau per fomentar hàbits de consum digital saludables.

Les beques de menjador afavoreixen la immersió lingüística? Segons aquest estudi, els alumnes beneficiaris passen més temps a l’escola i això contribueix a la socialització i interacció amb companys que habitualment parlen català.

La comunicació oral és una eina fonamental tant en l’àmbit acadèmic com en el personal i professional. No obstant això, el 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

El programa Work4Progress de la Fundació ”la Caixa” pretén anar més enllà del suport a projectes aïllats promovent plataformes d’innovació social per a l’experimentació i el canvi sistèmic.

Quin impacte té l’educació en l’accés del jovent al mercat laboral?, i en les oportunitats de participació social, cultural i esportiva? Analitzem l’evolució del recorregut formatiu a Portugal i Espanya.

La Formació Professional Dual afavoreix la inserció laboral dels joves? Segons aquest estudi, els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més en comparació als graduats d'FP Presencial.

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?