Publicador de continguts

Article

La formació en comunicació oral continua sent una assignatura pendent entre els estudiants universitaris

Emma Rodero, Universitat Pompeu Fabra
Projecte seleccionat en la convocatòria per donar suport a recerques sobre educació i societat (FS22-2B)

La comunicació oral té un paper clau en els àmbits educatiu i professional i és una competència transversal bàsica en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Diversos estudis duts a terme en diferents països han alertat sobre el baix nivell competencial dels estudiants per parlar en públic; tanmateix, a Espanya, fins ara no s’havia fet cap recerca per avaluar aquesta habilitat. Les dades d’una enquesta administrada a 2.400 estudiants universitaris confirmen que la majoria d’ells mai no han rebut formació en comunicació oral en cap de les etapes educatives, i la formació impartida a la resta solament ha estat d’unes sis hores, gairebé sempre a l’institut i com a part d’una assignatura. Atès que es tracta d’una competència cabdal per a la seva educació i el seu futur professional, els estudiants consideren que s’hauria de treballar obligatòriament. A més a més, sovint s’han quedat en blanc durant una exposició oral, presenten un grau d’ansietat mitjà, i més de la meitat afirmen que han passat per una situació vergonyosa en adreçar-se a una audiència. Curiosament, però, la majoria dels que han rebut formació en aquesta matèria asseguren que els coneixements impartits han estat suficients i consideren que tenen un nivell de competència en comunicació oral mitjà-alt.
Punts clau
  • 1
       El 77,5% dels estudiants afirmen no haver rebut cap mena de formació en comunicació oral, però consideren que aquesta competència és clau per a la seva educació i el seu futur professional.
  • 2
       El 56% dels estudiants que han tingut formació en comunicació oral afirmen que la van rebre a l’institut; el 34,5% a la universitat, i el 22% a l’escola.
  • 3
       Els estudiants consideren que el seu nivell actual de competència en comunicació oral és mitjà-alt. La majoria (gairebé el 87%) afirmen que es preparen les exposicions orals i que redacten un guió. Fan una mitjana de dues presentacions al mes, normalment sobre temes acadèmics.
  • 4
       El 75% dels estudiants s’han quedat totalment en blanc en adreçar-se a una audiència, el 52% afirmen haver passat per una situació vergonyosa, i el 20% s’han quedat afònics alguna vegada.
  • 5
       El grau d’ansietat declarat és mitjà. Els estudiants d’Art i Humanitats són els que afirmen tenir més problemes d’ansietat.
formacionEnComunicacinOralCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Actituds canvi climàtic i edat

Els joves acostumen a donar més importància al canvi climàtic que a la situació econòmica.

Article

Menors i suïcidi: abans i durant la pandèmia

Com va afectar el jovent l’aïllament social per la pandèmia? Es va registrar un fort augment de les trucades al 112 relacionades amb el suïcidi.

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.

Article

Què necessiten els joves

El jovent identifica com a factors clau la salut mental, la situació econòmica i les relacions socials.

Article

Joves amb necessitats específiques ciberassetjament

L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) mostra una especial vulnerabilitat a patir ciberassetjament.

També et pot interessar

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya


Educació

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Educació

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?