Els mitjans de comunicació i les xarxes socials, que es podrien definir com a «universos de consum mediàtic» (UCM), mediatitzen la vida quotidiana i configuren la infraestructura simbòlica sobre la qual es construeixen els valors i les relacions de col·lectius com el dels adolescents de 10 a 15 anys. Aquests UCM es concreten en videojocs, continguts audiovisuals i productes derivats que exploten la projecció dels joves cap a mons o personatges de ficció. Així mateix, a mesura que els menors creixen, els consums mediàtics es tendeixen a individualitzar i a traslladar a l’àmbit privat de la seva habitació, amb dispositius propis. 

Els UCM presenten un caràcter ambivalent: si bé permeten explorar la identitat pròpia, integrar-se en una comunitat i formar part d’una cultura compartida, sovint no han estat concebuts per a un públic infantil o adolescent, raó per la qual poden fomentar violència, odi, desinformació, aïllament o conductes autolesives. A causa de la influència dels UCM en aquest col·lectiu, cal reforçar l’alfabetització mediàtica; és a dir, la capacitat d’interpretar continguts mediàtics i les intencions que amaguen, per tal de fomentar un consum responsable, atent als hàbits de recepció i apropiació, i orientat a promoure el benestar individual, col·lectiu i ambiental. La família, els companys i companyes de classe i el professorat són agents clau en aquest procés. 

Aquest article examina la comunicació pedagògica entre els docents i el seu alumnat; en concret, la manera com aquesta comunicació influeix en el consum de continguts mediàtics en els menors d’entre 10 i 15 anys residents a Espanya. Per a la realització d’aquest projecte, els investigadors es van posar en contacte amb 309 centres escolars distribuïts en deu comunitats autònomes d’Espanya: Andalusia, Balears, Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia i Comunitat de Madrid. En coordinació amb la Direcció i l’Associació de Mares i Pares de cada centre, es van obtenir els consentiments informats dels progenitors o tutors legals corresponents i dels menors participants en l’estudi. L’objectiu era dur a terme una enquesta d’àmbit nacional (NoSUID). En total, es van enquestar 804 menors d’entre 10 i 15 anys: el 58,5% (n = 470) es trobaven a l’adolescència inicial (10-12 anys) i el 41,5% (n = 334), a l’adolescència intermèdia (13-15 anys).
 

En preguntar-los sobre la interacció que tenen amb el professorat, el 77% dels enquestats van declarar que aquesta interacció és satisfactòria o força satisfactòria, i que valoren, sobretot, que els parlin de la importància d’estudiar o d’aprendre, cosa que el 70% dels menors van afirmar que passa amb freqüència o amb molta freqüència.

En examinar el consum audiovisual dels menors en funció de la interacció positiva que tenen amb el professorat, es van observar dues tendències. D’una banda, en molts casos s’inclinen per continguts amb missatges positius, segons es pot observar si se sumen els consums freqüents i molt freqüents: gairebé la meitat (48,8%) miren programes que promouen donar suport als altres; el 35,3% prefereixen sèries o pel·lícules de temes culturals o educatius, i el 33,5% trien continguts que parlen del sentit de la vida. Ara bé, el consum de continguts violents també és elevat: el 41,5% juguen amb freqüència a videojocs amb escenes explícites de violència; el 35,2% miren sèries o pel·lícules d’acció violentes, i el 19,6% asseguren consumir notícies sobre morts violentes. 



En analitzar la relació entre el consum mediàtic i la qualitat de la comunicació amb el professorat, s’identifiquen dos patrons clars. D’una banda, els menors que consideren tenir una millor comunicació amb el professorat tendeixen a consumir més continguts mediàtics responsables. En concret, el 10% miren, amb freqüència o amb molta freqüència, programes que promouen el suport social; el 7,3% consumeixen continguts que aborden el sentit de la vida, i un altre 7,3% prefereixen sèries amb un enfocament cultural o educatiu. Aquestes xifres són més elevades que les registrades entre els qui consideren tenir una pitjor comunicació amb el professorat: el 8,5%, el 5,6% i el 5,6%, respectivament. D’altra banda, els qui consideren tenir una comunicació deficient amb el professorat presenten un consum més elevat de continguts de risc. En concret, l’11,9% juguen amb més freqüència a videojocs amb contingut violent, en comparació amb el 6,2% dels qui asseguren tenir una comunicació més positiva. D’una manera similar, el 9,7% miren sèries o pel·lícules d’acció amb violència, i el 6,2% reconeixen mirar amb freqüència escenes de morts violentes, en comparació amb el 4,6% i el 3%, respectivament, dels qui afirmen tenir una millor comunicació amb el professorat.  

Els menors participants en l’estudi utilitzen les xarxes socials principalment de manera passiva: el 64,2% es limiten a consumir continguts i el 51,8% a fer clic a «M’agrada». En canvi, els usos actius són molt menys habituals: solament el 17% publiquen fotos sobre la seva vida i únicament el 14,2% interactuen en línia amb persones que no coneixen a la vida real.

Des dels primers resultats de l’estudi, es va identificar una tendència clara: els menors que consideren tenir una comunicació més positiva amb el professorat tendeixen a consumir amb més freqüència continguts mediàtics de tipus prosocial. En canvi, els qui experimenten una comunicació menys positiva tendeixen a consumir més continguts violents. Quan s’analitzen específicament els usos de les xarxes socials, s’obté un panorama diferent. Els consums freqüents o molt freqüents, estadísticament significatius, es concentren en contextos amb una comunicació pedagògica més deficient. El 15,7% dels menors que afirmen consumir amb regularitat continguts a les xarxes socials ho fan en entorns en què la comunicació amb el professorat és menys positiva, en comparació amb el 9% dels qui tenen una comunicació més positiva. Aquesta diferència s’accentua en determinades conductes de risc. El 6% dels menors que assenyalen haver conegut persones en línia que mai no han vist en persona (amb les quals han establert algun vincle) provenen de contextos amb una comunicació pedagògica menys positiva, en comparació amb únicament l’1,9% dels qui tenen una comunicació amb el professorat més positiva. També hi ha una clara diferència en la interacció virtual amb persones desconegudes: aquesta pràctica és quatre vegades més habitual entre els qui tenen una comunicació menys positiva amb el professorat (6%), en comparació amb els qui consideren tenir una comunicació més positiva a l’aula (1,5%).

El consum responsable de continguts mediàtics i de les xarxes socials està influït per diversos factors, com ara l’edat, el nivell de formació o el fet de pertànyer a grups vulnerables. En el cas dels menors, a més de l’entorn familiar i social, el centre educatiu pot ser decisiu a l’hora de fomentar una relació més crítica i conscient amb els continguts mediàtics. En aquesta recerca s’indica que la figura del professorat és clau. Quan hi ha una comunicació pedagògica més positiva entre els docents i els alumnes, és més freqüent que els menors consumeixin continguts amb un enfocament prosocial. En canvi, quan la comunicació és menys positiva, s’observa un consum de continguts violents més elevat, així com més pràctiques de risc a les xarxes socials. Des d’aquesta perspectiva, la influència dels professors transcendeix l’aula, atès que poden proporcionar eines emocionals i cognitives que ajudin a interpretar allò que es veu, es llegeix i es comparteix. Per aquesta raó, són actors indispensables en qualsevol estratègia d’alfabetització mediàtica que tingui per objecte fomentar un consum mediàtic més segur, equilibrat i responsable des de la infància i l’adolescència primerenca.

Si bé aquest estudi ofereix resultats significatius sobre la relació entre la comunicació pedagògica i el consum
mediàtic a l’adolescència, cal tenir en compte que es basa exclusivament en dades obtingudes mitjançant una enquesta. Com qualsevol eina quantitativa, aquest enfocament permet observar patrons generals, però no sempre és capaç de captar la complexitat de les experiències individuals. En aquest sentit, la incorporació de metodologies qualitatives en fases futures del projecte permetria aprofundir en alguns matisos rellevants que s’han observat en l’anàlisi. Així mateix, és important ressaltar que, per poder narrar els resultats d’aquest article, s’ha prescindit de les respostes neutres, la interpretació de les quals és difícil de determinar, atès que són percepcions que depenen d’altres factors contextuals. No obstant això, aquestes dades estan disponibles com a resultat de la recerca i s’exploraran en publicacions futures.

Aquest article recull part dels resultats del projecte «La relació entre la ideació suïcida en nens i nenes a Espanya i el seu consum i exposició als mitjans de comunicació i les xarxes socials», finançat en el marc de la convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre infància i vulnerabilitat (FS23-1B) de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” de l’any 2023.

CHAMBERS, D. (2016): Changing Media, Homes and Households: Cultures, technologies and meanings, Routledge.

GARCÉS-PRETTEL, M.; Y. SANTOYA-MONTES; J. JIMÉNEZ-OSORIO (2020): «Influencia de la comunicación familiar y pedagógica en la violencia escolar», Comunicar, 28(63), 77-86.    

HAMIDEH HOSSEINI, S.; N. NOSRATY; S. TOMRAEE (2025): «Children, Healthy Lifestyle and Media Literacy», Journal of Cyberspace Studies, 9(1), 1-23.  

ROTH-EBNER, C. (2024). «“You just have to join in” - A mixed-methods study on children’s media consumption worlds and parental mediation», Communications, 49(1), 27-50. 

BARREDO IBÁÑEZ, DANIEL; MERCHÁN, ANA; VEGA, SILVIA; ARROYAVE, JESÚS; CARO, LUCÍA; GARCÉS, MIGUEL; SANTOYA, YANIN (2026). «Cybervictimization, suicidal ideation, and positive pedagogical communication: a survey with children in Spain», BMC Psychology. 
 
BARREDO IBÁÑEZ, DANIEL; CARO, LUCÍA; GARCÉS, MIGUEL; ARROYAVE, JESÚS; MERCHÁN, ANA; VEGA, SILVIA; SANTOYA, YANIN (2026). «Predictive models of suicidal ideation in Spanish children: the impact of online media usage (lurkers, sharers, and interactors)», Media International Australia.
 
BARREDO IBÁÑEZ, DANIEL; GARCÉS, MIGUEL; CARO, LUCÍA; VEGA, SILVIA; MERCHÁN, ANA; SANTOYA, YANIN; ARROYAVE, JESÚS (2026). «Patterns of media and social media consumption associated with suicidal ideation in Spanish children», Humanities & Social Sciences Communications.

* Actualment, aquest autor forma part del professorat de la Universidad de Sevilla.