A Espanya, més d’un milió d’alumnes d’educació primària dinen diàriament a l’escola per un preu màxim que oscil·la, segons la comunitat autònoma, entre els 4 i els 7 euros (Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, 2023). La participació és més alta entre els infants de famílies amb més recursos, mentre que aquells en situació de vulnerabilitat en poden quedar exclosos per problemes d’assequibilitat (Giamello, 2022).

Els programes de menjador escolar poden millorar significativament el benestar infantil (Lundborg et al., 2022) perquè, a més de garantir una alimentació equilibrada, també proporcionen un espai segur que afavoreix el desenvolupament social i l’aprenentatge i, alhora, esdevenen una part essencial del currículum educatiu (Guio, 2023). Garantir un accés equitatiu a aquest servei és clau per al benestar dels infants i les seves famílies, sobretot en contextos amb una elevada pobresa infantil. 

El menjador escolar opera durant l’espai del migdia, habitualment entre les 12.30 i les 15.00 hores. A més de l’àpat, aquest temps pot incloure activitats de lleure dirigides per monitors, com ara jocs, tallers o propostes educatives dissenyades per fomentar la convivència i el respecte. 

Cada curs acadèmic, la Generalitat de Catalunya fixa un preu màxim per al servei de menjador. A l’últim any analitzat en aquesta recerca —curs 2021-2022—, aquest límit és de 6,33 euros/dia. A la Ciutat Comtal, per tal d’assegurar un accés equitatiu a aquest servei, el Consorci d’Educació de Barcelona finança ajuts individuals de menjador adreçats a famílies vulnerables. El criteri per obtenir la beca es basa principalment en els ingressos familiars, amb llindars ajustats segons la composició de la llar. Així, en el curs acadèmic 2021-2022, per exemple, el llindar d’ingressos anuals per a una família amb dos progenitors i dos infants és de 23.061,10 euros. Les famílies amb ingressos inferiors a aquest llindar reben un ajut que cobreix el 70% del cost del menjador. D’altra banda, les beques totals, que cobreixen el 100% del cost del menú diari, s’atorguen a aquelles famílies amb ingressos per sota del 60% del llindar de referència. A més a més, fins fa poc, calia obtenir una puntuació mínima de 10 punts en una avaluació duta a terme per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona en què es tenien en compte tant les circumstàncies familiars (per exemple, família nombrosa, monoparental o d’acollida) com les necessitats socials (per exemple, risc social).

El gràfic 1 mostra la distibució geogràfica de les beques menjador a Barcelona, evidenciant les diferències socioeconòmiques entre districtes.
 

En aquest estudi, s’avalua l’impacte causal de les beques menjador en el rendiment acadèmic mitjançant dues mètriques. La primera correspon als resultats de les proves de competències bàsiques, exàmens que a Catalunya fan tots els estudiants de sisè de primària. En aquestes proves, s’avaluen les competències en català, castellà, anglès, matemàtiques i ciències, amb puntuacions que oscil·len entre 0 i 100. Les dades estan disponibles per als cursos acadèmics compresos entre el 2017-2018 i el 2021-2022, tret del 2019-2020, quan els exàmens es va cancel·lar a causa de la covid-19. La segona mètrica es basa en les notes anuals de cada estudiant en aquestes matèries, expressades en una escala de l’1 al 4, a partir de dades disponibles per als cursos acadèmics del 2019-2020 al 2021-2022.

Per analitzar l’efecte de la beca parcial, es comparen dos grups d’alumnes: a) els que reben l’ajut perquè els ingressos de la seva llar es troben just per sota del llindar d’elegibilitat, i b) els que no el reben perquè els seus ingressos estan lleugerament per sobre d’aquest llindar. La hipòtesi és que aquests estudiants presenten característiques socioeconòmiques molt similars, de manera que l’única diferència rellevant entre ells és si reben la beca menjador o no la reben. Aquesta tècnica permet mesurar l’impacte causal de la beca parcial en el rendiment acadèmic. 

A més a més, per avaluar l’impacte de l’ajut del 100%, es comparen els resultats acadèmics dels alumnes beneficiaris en els cursos en què reben la beca total amb les notes obtingudes en aquells cursos en què només disposen de la beca parcial.

El primer gràfic d’aquest article presenta els resultats principals. Els estudiants que reben l’ajut parcial obtenen puntuacions més altes en totes les assignatures, en comparació amb els seus companys que no el reben, si bé només els resultats en llengua catalana són estadísticament significatius. A més a més, els estudiants que passen de rebre la beca parcial a obtenir la beca total experimenten millores en les qualificacions anuals en totes les assignatures, però, una vegada més, només els coeficients per a llengua catalana són estadísticament significatius. Tal com mostra el gràfic 2, el perfil d’infant que més es beneficia del programa de beques menjador és un nen que estudia en una escola gran, de baixa complexitat. És a dir, un centre socieconòmicament avantatjat.

En primer lloc, les beques menjador permeten que els infants beneficiaris passin més temps a l’escola. La literatura acadèmica associa jornades escolars més llargues amb millors resultats acadèmics (Lavy, 2019) i amb un millor benestar subjectiu entre els infants (Agüero et al., 2021). En efecte, els resultats obtinguts a partir de l’Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona (2021), que es mostra en el gràfic 3 i que compara la satisfacció dels nens beneficiaris amb la dels alumnes que han sol·licitat la beca però no l’han obtinguda, permeten confirmar que les beques menjador tenen un impacte positiu en el benestar subjectiu dels alumnes, sobretot pel que fa a la seva satisfacció amb la vida escolar i amb les relacions amb els seus companys de classe. Més benestar es tradueix en més aprenentatge. 

En segon lloc, tal com s’ha comprovat, l’impacte positiu és especialment notable a les escoles de baixa complexitat. Això és així perquè és precisament en aquestes escoles on el català s’utilitza habitualment, segons es mostra en el gràfic 4. Les beques, per tant, permeten que els infants beneficiaris tinguin l’oportunitat d’interactuar més temps a l’escola amb altres nens que acostumen a comunicar-se en català. I no solament això, segons els resultats obtinguts a partir de les dades de PISA, aquests companys de classe dels alumnes beneficiaris provenen d’entorns més afavorits i dominen millor la llengua catalana.  

Els resultats d’aquest estudi mostren que les beques menjador no solament ofereixen un àpat essencial en el dia a dia de molts nens vulnerables, sinó que també els donen l’oportunitat d’interactuar i comunicar-se amb infants d’entorns més afavorits amb qui reforçar les seves habilitats lingüístiques en català. Alhora, es creen vincles i lligams entre infants d’entorns socioeconòmics diferents, fet que en el futur pot tenir conseqüències positives en termes de cohesió social i educativa (Chetty et al., 2022). Malauradament, aquests resultats no s’observen a les escoles de complexitat alta, on el català es parla menys sovint i, per tant, les oportunitats d’aprenentatge de la llengua entre iguals són més limitades. En aquests centres, a més del menjador escolar, calen polítiques addicionals orientades a reduir les desigualtats educatives.

AGÜERO, J., et al. (2021): Do More School Resources Increase Learning Outcomes? Evidence from an Extended School-Day Reform, IZA DP No. 14240 , IZA Institute of Labor Economics.

CHETTY, R., et al. (2022): «Social capital II: determinants of economic connectedness», Nature, vol. 608(7921), 122-134. 

GIAMELLO, C. (coord.) (2022): El comedor escolar en España: la visión de las familias, EDUCO.

GUIO, A.-C. (2023): «Free school meals for all poor children in Europe: An important and affordable target?», Children & Society, vol. 37(5), 1627-1645.  

LAVY, V. (2019): «Expanding School Resources and Increasing Time on Task: Effects on Students’ Academic and Noncognitive Outcomes», Journal of the European Economic Association, vol. 18(1), 232-265.  

LUNDBORG, P.; D.-O. ROOTH; J. ALEX-PETERSEN (2022): «Long-Term Effects of Childhood Nutrition: Evidence from a School Lunch Reform», Review of Economic Studies, 89(2), 876-908. 

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN PROFESIONAL Y DEPORTES (2023): Las cifras de la educación en España. Curso 2021-2022.