Publicador de continguts

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica

Informe

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica

Bruno P. Carvalho, Pedro Freitas, Susana Peralta, Francisco M. Pereira, Juan Carlos Rodríguez i Mercedes Esteban Villar, Recerca de l'Observatori Social en col·laboració amb la Fundación Europea Sociedad y Educación i la Nova School of Business and Economics;

Les classes privades, sovint anomenades «educació a l'ombra», s'han convertit en una eina clau per personalitzar l'aprenentatge i atendre les necessitats individuals dels estudiants, sobretot en contextos en què l'ensenyament tradicional no aconsegueix cobrir totes les mancances. En països com Portugal i Espanya, aquesta pràctica és comuna entre famílies que busquen ajudar els seus fills a superar dificultats d'aprenentatge o preparar-los per a exàmens importants. Per això, comprendre i mesurar aquest mercat resulta essencial per abordar les desigualtats educatives. El 2024, es van fer enquestes nacionals representatives a tots dos països: 2.400 llars a Portugal i 2.500 a Espanya. Aquestes enquestes van permetre analitzar el mercat de les classes privades des d'una perspectiva sociodemogràfica. Els resultats mostren que els estudiants amb baix rendiment acadèmic, problemes de conducta o necessitats educatives especials són significativament més propensos a rebre classes particulars. Això indica que les famílies utilitzen les classes privades com a suport davant reptes educatius específics.
Punts clau
  • 1
       Les classes privades són més comunes a Espanya (25%) que a Portugal (20,1%), i l'ús d'aquestes augmenta significativament en l'educació secundaria superior, en que aproximadament un de cada tres estudiants rep suport extern. Aquest patró reflecteix la importància que les famílies atorguen a aquesta etapa educativa, que precedeix l'entrada a la universitat, i suggereix una dependència creixent de les classes particulars com a eina per assegurar l’èxit acadèmic en moments decisius.
  • 2
       A Portugal, la classe particular més sol·licitada és matemàtiques (68,4%), seguida de la llengua materna (portuguès, 45,8%). A Espanya, el lideratge el té l’anglès (52,7%), mentre que les matemàtiques ocupen el segon lloc (40,2%). Aquesta diferència pot estar relacionada amb les prioritats educatives nacionals i amb la pressió per accedir a carreres STEM, en que les matemàtiques tenen un paper central.
  • 3
       Un historial de baix rendiment (com haver suspès una assignatura o haver repetit curs) es correlaciona amb taxes més altes de classes particulars (per exemple, 33,5% en comparació amb 19,9% entre els alumnes que no han suspès mai a Portugal; 29,6% en comparació amb 24,8% a Espanya).
  • 4
       La despesa mensual mitjana per estudiant és de 126,40 euros a Portugal i de 97 euros a Espanya, amb una diferència de gairebé 30 euros. A Portugal, la despesa esta més distribuïda entre assignatures, mentre que a Espanya les matemàtiques concentren la despesa més elevada. D'altra banda, existeix una economia informal significativa, sobretot a Portugal, on només el 58% dels serveis es facturen, cosa que representa un mercat informal de 127 milions d’euros anuals.
  • 5
       Les famílies amb més capacitat econòmica gasten un 18% més a Espanya i un 28% més a Portugal en classes privades que les que tenen uns ingressos limitats. Així i tot, moltes famílies amb dificultats econòmiques opten per invertir en classes privades, cosa que pot implicar sacrificis en altres àrees del consum familiar. Això evidencia que les classes privades poden ampliar les desigualtats educatives, ja que l'accés a aquest recurs depèn en gran mesura del nivell d'ingressos.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.

Article

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes

Els menors que perceben una comunicació positiva del professorat tendeixen a fer un ús més moderat de les xarxes socials i a consumir continguts digitals d’una manera més responsable.

Article

Les beques menjador milloren els resultats acadèmics en llengua catalana

Les beques de menjador afavoreixen la immersió lingüística? Segons aquest estudi, els alumnes beneficiaris passen més temps a l’escola.

Article

La formació en comunicació oral

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

També et pot interessar

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa


Educació

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes

Article

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes


Educació

Els menors que perceben una comunicació positiva del professorat tendeixen a fer un ús més moderat de les xarxes socials i a consumir continguts digitals d’una manera més responsable.

Les beques menjador milloren els resultats acadèmics en llengua catalana

Article

Les beques menjador milloren els resultats acadèmics en llengua catalana


Educació

Les beques de menjador afavoreixen la immersió lingüística? Segons aquest estudi, els alumnes beneficiaris passen més temps a l’escola.