Publicador de continguts

Article

Els serveis socioeducatius de tarda des de la perspectiva dels infants i adolescents i dels professionals

Carme Montserrat, Edgar Iglesias, Pere Soler, Anna Planas, Marta Garcia, Joan Llosada, Gala Lima, Martí Dolz, Alaitz Inchaustegui i Berta Francàs, Liberi, Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat, Universitat de Girona
Projecte seleccionat en la Social Research Call, 2024

Aquest estudi analitza els serveis socioeducatius de tarda, adreçats principalment a famílies en risc social, a partir de la veu dels infants i adolescents que se’n beneficien i de la seva participació activa en la recerca. L’estudi s’emmarca en el debat existent a Catalunya sobre el paper preventiu, protector, compensatori i inclusiu d’aquests serveis. Els objectius principals han estat conèixer la valoració que en fan els infants i adolescents, analitzar la seva satisfacció vital i explorar la contribució d’aquests serveis a pal·liar situacions de risc social. S’ha utilitzat una metodologia mixta en què la participació infantil ha estat clau. Cinc grups d’experts, formats per 40 infants i adolescents d’entre 9 i 17 anys, han intervingut en totes les fases del projecte: des del disseny del qüestionari fins a la interpretació i difusió dels resultats en una conferència final. S’han recollit qüestionaris de 1.249 infants i adolescents i de 465 professionals. Els resultats mostren una valoració majoritàriament positiva d’aquests serveis, considerats espais segurs i de confiança, de respecte a la diversitat i d’acompanyament socioeducatiu. En molts casos, són l’únic lloc on els infants i adolescents troben aquest suport, fet que posa en relleu la necessitat de mantenir-los. També voldrien participar en altres activitats de lleure i esport, però hi ha barreres econòmiques, socials i culturals que en dificulten l’accés i poden comportar-ne l’exclusió. Cal avançar cap a l’accés universal al lleure educatiu.
Punts clau
  • 1
       És el primer estudi que s’adreça al conjunt d’infants i adolescents d’entre 9 i 17 anys que assisteixen als serveis socioeducatius de tarda.
  • 2
       Els professionals assenyalen que aquests serveis, en què principalment participen infants i adolescents que viuen en contextos de vulnerabilitat socioeconòmica, són molt beneficiosos i proporcionen suport socioemocional i acadèmic.
  • 3
       Els infants i adolescents valoren molt positivament aquests serveis, on se senten contents, escoltats, respectats, acollits i segurs. Destaquen els vincles de confiança que estableixen amb el personal educador i, sobretot, la possibilitat de parlar-hi.
  • 4
       La satisfacció vital dels infants i adolescents que assisteixen a aquests serveis és alta i similar a la de la població de la mateixa franja d’edat. També és alta la satisfacció amb els serveis, especialment amb el personal educador.
  • 5
       Els professionals mostren una satisfacció laboral força alta (7,9 sobre 10), però caldria que tinguessin jornada completa tant per facilitar el treball amb les famílies i l’acompanyament dels infants i adolescents a les activitats extraescolars com per afavorir l’estabilitat de les plantilles.
  • 6
       Gairebé la meitat dels infants i adolescents no participen habitualment en activitats extraescolars o esportives fora del servei socioeducatiu, però voldrien fer-ho. Segons els professionals, la principal barrera és econòmica. Cal mantenir aquests serveis i facilitar l’accés a altres activitats de lleure.
Montserrat+CAT.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica

Les famílies recorren a classes privades com a suport per a reptes educatius específics. No obstant això, aquestes pràctiques podrien ampliar les desigualtats?

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.

Article

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes

Els menors que perceben una comunicació positiva del professorat tendeixen a fer un ús més moderat de les xarxes socials i a consumir continguts digitals d’una manera més responsable.

Article

Les beques menjador milloren els resultats acadèmics en llengua catalana

Les beques de menjador afavoreixen la immersió lingüística? Segons aquest estudi, els alumnes beneficiaris passen més temps a l’escola.

També et pot interessar

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica

Informe

L'educació a l'ombra a la península Ibèrica


Educació

Les famílies recorren a classes privades com a suport per a reptes educatius específics. No obstant això, aquestes pràctiques podrien ampliar les desigualtats?

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa


Educació

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes

Article

Influència del professorat en el consum digital dels alumnes


Educació

Els menors que perceben una comunicació positiva del professorat tendeixen a fer un ús més moderat de les xarxes socials i a consumir continguts digitals d’una manera més responsable.