Publicador de continguts

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Juan Manuel Moreno, UNED; Ángel Martínez, ESADE
Investigació per encàrrec

El mercat de classes particulars a Espanya satisfà demandes ben diferents que canvien entre etapes educatives i llars, segons la seva capacitat econòmica. A mesura que els alumnes avancen en les diverses etapes del sistema educatiu, és més probable que assisteixin a més classes particulars i que, d’altra banda, la composició d’aquestes classes vagi canviant. Concretament, el pes de les classes particulars en matèries curriculars centrals sobre el total es duplica entre infantil (20%) i el batxillerat (44%), alhora que el pes de les classes d’idiomes augmenta a mesura que ho fa també la capacitat econòmica de la llar. Al seu torn, trobem que els alumnes de famílies amb més recursos són els que reben més d’una mena de classes particulars i en un volum més gran, la qual cosa expressa la intensitat més alta de la despesa d’aquestes llars per aquest concepte.
Punts clau
  • 1
       L’Enquesta de la despesa de les llars en educació (EDLE) ofereix la imatge més realista possible de les dimensions del mercat de les classes particulars a Espanya. El 47% dels alumnes hi assisteix i les seves famílies van gastar-hi prop de 1.700 milions d’euros el curs 2019/2020.
  • 2
       L’etapa educativa dels alumnes és determinant en la despesa que fan les famílies en classes particulars. La despesa mitjana per alumne al segon cicle d’infantil és de 117 euros, mentre que al batxillerat puja a més de 400 euros. Això s’explica tant per un augment del percentatge d’alumnes usuaris com per un augment de la quantitat i el volum de classes rebudes per cada alumne.
  • 3
       La capacitat econòmica de la llar influeix en la demanda de classes particulars. Només el 22% de la despesa de les llars amb més recursos es destina a matèries curriculars centrals, mentre que entre les llars més pobres aquest percentatge puja al 56%. Les famílies més riques dediquen més recursos a l’ensenyament d’idiomes i, en una mesura més limitada, als ensenyaments artístics.
  • 4
       Les diferències de renda són menys importants quan parlem del percentatge d’alumnes que assisteixen a classes particulars. El 33% dels alumnes més vulnerables hi van, en contrast amb el 57% dels alumnes amb més ingressos. No obstant això, mentre que amb prou feines el 5% dels alumnes més pobres van a més d’un tipus de classes particulars, aquest percentatge puja a l’11% entre els alumnes amb més ingressos.
  • 5
       Les diferències de participació en classes particulars segons la capacitat econòmica són més grans a l’ESO que en les primeres etapes educatives (segon cicle d’Infantil i Primària).
clasesParticularesCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

També et pot interessar

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?


El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya


El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?


Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.