Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Aroa Tejero, Fermín López Rodríguez i Rodolfo Gutiérrez, Universitat d'Oviedo;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

La Gran Recessió va canviar la pauta tradicional de risc de pobresa entre les persones en edat de treballar i en edat potencialment inactiva a Espanya. Durant tota l’última dècada, el primer grup ha tingut un risc de pobresa sensiblement més alt que el segon. El cicle de recuperació posterior pràcticament no va corregir aquest diferencial, i tot indica que la crisi de la pandèmia l’ha reforçat. Aquest estudi analitza la pobresa del conjunt d’individus en edat de treballar a Espanya, distingint segons la seva situació d’activitat, i mostra que el nivell i la intensitat de la pobresa s’associen, principalment, a dos factors: d’una banda, la desocupació dels individus (sobretot, l’atur) i la participació laboral incompleta de les llars, i de l’altra, l’extensió de les transferències socials i la seva compatibilitat amb les rendes del treball. Els resultats ofereixen evidències d’utilitat en el debat sobre les polítiques més adequades per reduir el risc de pobresa entre les persones en edat de treballar (en concret, sobre la pertinència de combinar rendes laborals amb diferents transferències socials), i mostren quines són les més efectives per aconseguir aquest objectiu.
Punts clau
  • 1
       El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va créixer un 20% durant la Gran Recessió, mentre que entre les persones en edat potencialment inactiva va disminuir un 35%.
  • 2
       A Espanya, el risc de pobresa entre els ocupats és moderadament alt en el context europeu (11,5% entre els assalariats i 22% entre els autoocupats).
  • 3
       Així i tot, per l’extensió de l’atur, les persones desocupades concentren més del 50% del risc de pobresa de la població en edat de treballar a Espanya.
  • 4
       Tenir feina és més que una protecció davant els riscos econòmics: redueix la bretxa de pobresa econòmica, i també redueix altres riscos materials i subjectius.
  • 5
       El risc de pobresa es concentra en llars amb participació laboral incompleta: gairebé la meitat de les llars pobres tenen una baixa participació laboral, amb una taxa del 64,3%.
  • 6
       El sistema de protecció social espanyol dificulta combinar rendes laborals i transferències a escala individual.
  • 7
       Les llars amb participació laboral incompleta es beneficien de la combinació de rendes salarials i transferències socials: tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita que les que només viuen de rendes salarials.
  • 8
       Les transferències socials redueixen el risc i la bretxa de pobresa a les llars amb baixa intensitat laboral un 26% i un 46,5%, respectivament.
  • 9
       Les llars amb intensitat laboral alta no poden reduir el risc de pobresa augmentant la participació laboral.
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials

Taxa de risc de pobresa i bretxa de pobresa de les llars amb intensitat laboral mitjana i baixa segons la composició de les rendes (2019).
 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Analitzem per què Espanya és un dels països europeus en què el lloc de naixement i els ingressos dels progenitors condicionen, en gran mesura, la renda de les persones.

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.