Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Aroa Tejero, Fermín López Rodríguez i Rodolfo Gutiérrez, Universitat d'Oviedo

La Gran Recessió va canviar la pauta tradicional de risc de pobresa entre les persones en edat de treballar i en edat potencialment inactiva a Espanya. Durant tota l’última dècada, el primer grup ha tingut un risc de pobresa sensiblement més alt que el segon. El cicle de recuperació posterior pràcticament no va corregir aquest diferencial, i tot indica que la crisi de la pandèmia l’ha reforçat. Aquest estudi analitza la pobresa del conjunt d’individus en edat de treballar a Espanya, distingint segons la seva situació d’activitat, i mostra que el nivell i la intensitat de la pobresa s’associen, principalment, a dos factors: d’una banda, la desocupació dels individus (sobretot, l’atur) i la participació laboral incompleta de les llars, i de l’altra, l’extensió de les transferències socials i la seva compatibilitat amb les rendes del treball. Els resultats ofereixen evidències d’utilitat en el debat sobre les polítiques més adequades per reduir el risc de pobresa entre les persones en edat de treballar (en concret, sobre la pertinència de combinar rendes laborals amb diferents transferències socials), i mostren quines són les més efectives per aconseguir aquest objectiu.
Punts clau
  • 1
       El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va créixer un 20% durant la Gran Recessió, mentre que entre les persones en edat potencialment inactiva va disminuir un 35%.
  • 2
       A Espanya, el risc de pobresa entre els ocupats és moderadament alt en el context europeu (11,5% entre els assalariats i 22% entre els autoocupats).
  • 3
       Així i tot, per l’extensió de l’atur, les persones desocupades concentren més del 50% del risc de pobresa de la població en edat de treballar a Espanya.
  • 4
       Tenir feina és més que una protecció davant els riscos econòmics: redueix la bretxa de pobresa econòmica, i també redueix altres riscos materials i subjectius.
  • 5
       El risc de pobresa es concentra en llars amb participació laboral incompleta: gairebé la meitat de les llars pobres tenen una baixa participació laboral, amb una taxa del 64,3%.
  • 6
       El sistema de protecció social espanyol dificulta combinar rendes laborals i transferències a escala individual.
  • 7
       Les llars amb participació laboral incompleta es beneficien de la combinació de rendes salarials i transferències socials: tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita que les que només viuen de rendes salarials.
  • 8
       Les transferències socials redueixen el risc i la bretxa de pobresa a les llars amb baixa intensitat laboral un 26% i un 46,5%, respectivament.
  • 9
       Les llars amb intensitat laboral alta no poden reduir el risc de pobresa augmentant la participació laboral.
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials

Taxa de risc de pobresa i bretxa de pobresa de les llars amb intensitat laboral mitjana i baixa segons la composició de les rendes (2019).
 

Classificació

Autors

Aroa Tejero, Fermín López Rodríguez i Rodolfo Gutiérrez , Universitat d'Oviedo

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest estudi forma part de la col·lecció «Desigualtat i pacte social».

Continguts relacionats

Bones pràctiques

Propostes per reduir la pobresa infantil

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Formació de capital humà

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.