Vés enrere Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Aroa Tejero, Fermín López Rodríguez i Rodolfo Gutiérrez, Universitat d'Oviedo;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

La Gran Recessió va canviar la pauta tradicional de risc de pobresa entre les persones en edat de treballar i en edat potencialment inactiva a Espanya. Durant tota l’última dècada, el primer grup ha tingut un risc de pobresa sensiblement més alt que el segon. El cicle de recuperació posterior pràcticament no va corregir aquest diferencial, i tot indica que la crisi de la pandèmia l’ha reforçat. Aquest estudi analitza la pobresa del conjunt d’individus en edat de treballar a Espanya, distingint segons la seva situació d’activitat, i mostra que el nivell i la intensitat de la pobresa s’associen, principalment, a dos factors: d’una banda, la desocupació dels individus (sobretot, l’atur) i la participació laboral incompleta de les llars, i de l’altra, l’extensió de les transferències socials i la seva compatibilitat amb les rendes del treball. Els resultats ofereixen evidències d’utilitat en el debat sobre les polítiques més adequades per reduir el risc de pobresa entre les persones en edat de treballar (en concret, sobre la pertinència de combinar rendes laborals amb diferents transferències socials), i mostren quines són les més efectives per aconseguir aquest objectiu.
Punts clau
  • 1
       El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va créixer un 20% durant la Gran Recessió, mentre que entre les persones en edat potencialment inactiva va disminuir un 35%.
  • 2
       A Espanya, el risc de pobresa entre els ocupats és moderadament alt en el context europeu (11,5% entre els assalariats i 22% entre els autoocupats).
  • 3
       Així i tot, per l’extensió de l’atur, les persones desocupades concentren més del 50% del risc de pobresa de la població en edat de treballar a Espanya.
  • 4
       Tenir feina és més que una protecció davant els riscos econòmics: redueix la bretxa de pobresa econòmica, i també redueix altres riscos materials i subjectius.
  • 5
       El risc de pobresa es concentra en llars amb participació laboral incompleta: gairebé la meitat de les llars pobres tenen una baixa participació laboral, amb una taxa del 64,3%.
  • 6
       El sistema de protecció social espanyol dificulta combinar rendes laborals i transferències a escala individual.
  • 7
       Les llars amb participació laboral incompleta es beneficien de la combinació de rendes salarials i transferències socials: tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita que les que només viuen de rendes salarials.
  • 8
       Les transferències socials redueixen el risc i la bretxa de pobresa a les llars amb baixa intensitat laboral un 26% i un 46,5%, respectivament.
  • 9
       Les llars amb intensitat laboral alta no poden reduir el risc de pobresa augmentant la participació laboral.
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials

Taxa de risc de pobresa i bretxa de pobresa de les llars amb intensitat laboral mitjana i baixa segons la composició de les rendes (2019).
 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.