Publicador de continguts

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

Aroa Tejero, Fermín López Rodríguez i Rodolfo Gutiérrez, Universitat d'Oviedo;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

La Gran Recessió va canviar la pauta tradicional de risc de pobresa entre les persones en edat de treballar i en edat potencialment inactiva a Espanya. Durant tota l’última dècada, el primer grup ha tingut un risc de pobresa sensiblement més alt que el segon. El cicle de recuperació posterior pràcticament no va corregir aquest diferencial, i tot indica que la crisi de la pandèmia l’ha reforçat. Aquest estudi analitza la pobresa del conjunt d’individus en edat de treballar a Espanya, distingint segons la seva situació d’activitat, i mostra que el nivell i la intensitat de la pobresa s’associen, principalment, a dos factors: d’una banda, la desocupació dels individus (sobretot, l’atur) i la participació laboral incompleta de les llars, i de l’altra, l’extensió de les transferències socials i la seva compatibilitat amb les rendes del treball. Els resultats ofereixen evidències d’utilitat en el debat sobre les polítiques més adequades per reduir el risc de pobresa entre les persones en edat de treballar (en concret, sobre la pertinència de combinar rendes laborals amb diferents transferències socials), i mostren quines són les més efectives per aconseguir aquest objectiu.
Punts clau
  • 1
       El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va créixer un 20% durant la Gran Recessió, mentre que entre les persones en edat potencialment inactiva va disminuir un 35%.
  • 2
       A Espanya, el risc de pobresa entre els ocupats és moderadament alt en el context europeu (11,5% entre els assalariats i 22% entre els autoocupats).
  • 3
       Així i tot, per l’extensió de l’atur, les persones desocupades concentren més del 50% del risc de pobresa de la població en edat de treballar a Espanya.
  • 4
       Tenir feina és més que una protecció davant els riscos econòmics: redueix la bretxa de pobresa econòmica, i també redueix altres riscos materials i subjectius.
  • 5
       El risc de pobresa es concentra en llars amb participació laboral incompleta: gairebé la meitat de les llars pobres tenen una baixa participació laboral, amb una taxa del 64,3%.
  • 6
       El sistema de protecció social espanyol dificulta combinar rendes laborals i transferències a escala individual.
  • 7
       Les llars amb participació laboral incompleta es beneficien de la combinació de rendes salarials i transferències socials: tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita que les que només viuen de rendes salarials.
  • 8
       Les transferències socials redueixen el risc i la bretxa de pobresa a les llars amb baixa intensitat laboral un 26% i un 46,5%, respectivament.
  • 9
       Les llars amb intensitat laboral alta no poden reduir el risc de pobresa augmentant la participació laboral.
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials

Taxa de risc de pobresa i bretxa de pobresa de les llars amb intensitat laboral mitjana i baixa segons la composició de les rendes (2019).
 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

També et pot interessar

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions

Article

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions


Inclusió social

Quina relació hi ha entre l’addicció al joc, les apostes en videojocs i les inversions en actius financers?

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom


Inclusió social

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

Violència en les relacions de parella entre adolescents

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents


Inclusió social

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.