Aroa Tejero, Fermín López Rodríguez i Rodolfo Gutiérrez, Universitat d'Oviedo;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)
La Gran Recessió va canviar la pauta tradicional de risc de pobresa entre les persones en edat de treballar i en edat potencialment inactiva a Espanya. Durant tota l’última dècada, el primer grup ha tingut un risc de pobresa sensiblement més alt que el segon. El cicle de recuperació posterior pràcticament no va corregir aquest diferencial, i tot indica que la crisi de la pandèmia l’ha reforçat. Aquest estudi analitza la pobresa del conjunt d’individus en edat de treballar a Espanya, distingint segons la seva situació d’activitat, i mostra que el nivell i la intensitat de la pobresa s’associen, principalment, a dos factors: d’una banda, la desocupació dels individus (sobretot, l’atur) i la participació laboral incompleta de les llars, i de l’altra, l’extensió de les transferències socials i la seva compatibilitat amb les rendes del treball. Els resultats ofereixen evidències d’utilitat en el debat sobre les polítiques més adequades per reduir el risc de pobresa entre les persones en edat de treballar (en concret, sobre la pertinència de combinar rendes laborals amb diferents transferències socials), i mostren quines són les més efectives per aconseguir aquest objectiu.
Punts clau
-
1El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va créixer un 20% durant la Gran Recessió, mentre que entre les persones en edat potencialment inactiva va disminuir un 35%.
-
2A Espanya, el risc de pobresa entre els ocupats és moderadament alt en el context europeu (11,5% entre els assalariats i 22% entre els autoocupats).
-
3Així i tot, per l’extensió de l’atur, les persones desocupades concentren més del 50% del risc de pobresa de la població en edat de treballar a Espanya.
-
4Tenir feina és més que una protecció davant els riscos econòmics: redueix la bretxa de pobresa econòmica, i també redueix altres riscos materials i subjectius.
-
5El risc de pobresa es concentra en llars amb participació laboral incompleta: gairebé la meitat de les llars pobres tenen una baixa participació laboral, amb una taxa del 64,3%.
-
6El sistema de protecció social espanyol dificulta combinar rendes laborals i transferències a escala individual.
-
7Les llars amb participació laboral incompleta es beneficien de la combinació de rendes salarials i transferències socials: tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita que les que només viuen de rendes salarials.
-
8Les transferències socials redueixen el risc i la bretxa de pobresa a les llars amb baixa intensitat laboral un 26% i un 46,5%, respectivament.
-
9Les llars amb intensitat laboral alta no poden reduir el risc de pobresa augmentant la participació laboral.
Les llars amb intensitat laboral incompleta tenen menys risc de pobresa i una bretxa de pobresa més petita quan combinen rendes salarials i transferències socials
Taxa de risc de pobresa i bretxa de pobresa de les llars amb intensitat laboral mitjana i baixa segons la composició de les rendes (2019).
