La taxa de pobresa infantil s’ha esta­bilitzat a Espanya al voltant del 29%, un dels percentatges més alts de la Unió Europea. Això vol dir que gairebé una tercera part dels nens espanyols sobreviuen amb el 60% o menys de la renda mediana equivalent.

Malgrat la recuperació de l’economia, el percentatge de nens afectats per privació material no s’ha reduït. Així, gairebé el 40% viuen en llars que no es poden permetre sortir de vacances una setmana l’any.

Davant d’aquestes dades, els estudis demostren que concentrar les trans­ferències socials en la infància és més eficaç per combatre la pobresa infantil que no canalitzar-les cap a tota la po­blació en funció de la renda.

Entitats organitzades en xarxes ter­ritorials apliquen les diferents ajudes del programa sobre la base d’un pla de treball.

Les famílies ateses tenen un nivell d’estudis primaris o inferior en quasi el 80% dels casos, i una situació labo­ral de desocupació que voreja el 65%. Reben prestacions públiques o no a parts quasi iguals. Gairebé la meitat de les famílies són monoparentals.

El 54% dels pares han nascut a l’es­tranger i el 83% dels menors han nas­cut a Espanya. El 100% de les famílies es troben en situació de pobresa.

El programa atén més de 300.000 nens i 176.000 famílies. El 39% dels infants atesos tenen entre 7 i 12 anys, però els que tenen entre 0 i 3 anys representen el 25%, una xifra que posa de manifest la importància de l’atenció a aquesta edat.

Les ajudes del programa són de re­forç educatiu (42%), d’alimentació i higiene (27%), de lleure i temps lliu­re (19%), d’atenció psicoterapèutica (9%) i de suport educatiu familiar (3%). La continuïtat mitjana en el programa és de 3,8 anys.

Les ajudes s’implementen per mitjà de 180 xarxes territorials formades per més de 400 entitats socials que arriben a 129 municipis espanyols de totes les comunitats autònomes.