Publicador de continguts

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

Accions per a transformar i promoure el desenvolupament infantil i de les famílies en situació d’exclusió social

Problemàtica

Els infants que viuen en llars pobres treuen pitjors resultats acadèmics i, quan són adults, tenen nivells de renda més baixos i pitjor salut que no pas els nens que creixen en llars sense estretors econòmiques

La taxa de pobresa infantil s’ha esta­bilitzat a Espanya al voltant del 29%, un dels percentatges més alts de la Unió Europea. Això vol dir que gairebé una tercera part dels nens espanyols sobreviuen amb el 60% o menys de la renda mediana equivalent.

Malgrat la recuperació de l’economia, el percentatge de nens afectats per privació material no s’ha reduït. Així, gairebé el 40% viuen en llars que no es poden permetre sortir de vacances una setmana l’any.

Davant d’aquestes dades, els estudis demostren que concentrar les trans­ferències socials en la infància és més eficaç per combatre la pobresa infantil que no canalitzar-les cap a tota la po­blació en funció de la renda.

1. Plantejament

El programa s’implementa de manera coordinada amb els agents del territori tant públics com privats a partir d’objectius determinats pels menors i les seves famílies

Entitats organitzades en xarxes ter­ritorials apliquen les diferents ajudes del programa sobre la base d’un pla de treball.

Les famílies ateses tenen un nivell d’estudis primaris o inferior en quasi el 80% dels casos, i una situació labo­ral de desocupació que voreja el 65%. Reben prestacions públiques o no a parts quasi iguals. Gairebé la meitat de les famílies són monoparentals.

El 54% dels pares han nascut a l’es­tranger i el 83% dels menors han nas­cut a Espanya. El 100% de les famílies es troben en situació de pobresa.

2. Resultats

Les dades indiquen que el programa cobreix una gran part del territori i compleix amb l’objectiu de donar suport a les famílies en situació de pobresa

El programa atén més de 300.000 nens i 176.000 famílies. El 39% dels infants atesos tenen entre 7 i 12 anys, però els que tenen entre 0 i 3 anys representen el 25%, una xifra que posa de manifest la importància de l’atenció a aquesta edat.

Les ajudes del programa són de re­forç educatiu (42%), d’alimentació i higiene (27%), de lleure i temps lliu­re (19%), d’atenció psicoterapèutica (9%) i de suport educatiu familiar (3%). La continuïtat mitjana en el programa és de 3,8 anys.

Les ajudes s’implementen per mitjà de 180 xarxes territorials formades per més de 400 entitats socials que arriben a 129 municipis espanyols de totes les comunitats autònomes.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.

Article

Els joves i la seva idea de la família

La família és important per als joves i un referent a l’hora de formar-ne una de pròpia. No obstant això, un estudi entre joves de 16 a 32 anys residents a Espanya revela que només el 16 % té fills.

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

També et pot interessar

Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental

Article

Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental


Inclusió social

Les persones de 60 a 75 anys mostren actituds favorables pel que fa a buscar ajuda en salut mental, especialment les dones, les persones amb un nivell educatiu més alt i qui ha rebut atenció psicològica prèviament. No obstant això, el desconeixement dels recursos disponibles i les dificultats percebudes per accedir-hi continuen sent obstacles importants.

Mentoria social, benestar i salut mental en persones migrants racialitzades

Article

Mentoria social, benestar i salut mental en persones migrants racialitzades


Inclusió social

El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials d’inclusió.

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.