Publicador de continguts

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

Accions per a transformar i promoure el desenvolupament infantil i de les famílies en situació d’exclusió social

Problemàtica

Els infants que viuen en llars pobres treuen pitjors resultats acadèmics i, quan són adults, tenen nivells de renda més baixos i pitjor salut que no pas els nens que creixen en llars sense estretors econòmiques

La taxa de pobresa infantil s’ha esta­bilitzat a Espanya al voltant del 29%, un dels percentatges més alts de la Unió Europea. Això vol dir que gairebé una tercera part dels nens espanyols sobreviuen amb el 60% o menys de la renda mediana equivalent.

Malgrat la recuperació de l’economia, el percentatge de nens afectats per privació material no s’ha reduït. Així, gairebé el 40% viuen en llars que no es poden permetre sortir de vacances una setmana l’any.

Davant d’aquestes dades, els estudis demostren que concentrar les trans­ferències socials en la infància és més eficaç per combatre la pobresa infantil que no canalitzar-les cap a tota la po­blació en funció de la renda.

1. Plantejament

El programa s’implementa de manera coordinada amb els agents del territori tant públics com privats a partir d’objectius determinats pels menors i les seves famílies

Entitats organitzades en xarxes ter­ritorials apliquen les diferents ajudes del programa sobre la base d’un pla de treball.

Les famílies ateses tenen un nivell d’estudis primaris o inferior en quasi el 80% dels casos, i una situació labo­ral de desocupació que voreja el 65%. Reben prestacions públiques o no a parts quasi iguals. Gairebé la meitat de les famílies són monoparentals.

El 54% dels pares han nascut a l’es­tranger i el 83% dels menors han nas­cut a Espanya. El 100% de les famílies es troben en situació de pobresa.

2. Resultats

Les dades indiquen que el programa cobreix una gran part del territori i compleix amb l’objectiu de donar suport a les famílies en situació de pobresa

El programa atén més de 300.000 nens i 176.000 famílies. El 39% dels infants atesos tenen entre 7 i 12 anys, però els que tenen entre 0 i 3 anys representen el 25%, una xifra que posa de manifest la importància de l’atenció a aquesta edat.

Les ajudes del programa són de re­forç educatiu (42%), d’alimentació i higiene (27%), de lleure i temps lliu­re (19%), d’atenció psicoterapèutica (9%) i de suport educatiu familiar (3%). La continuïtat mitjana en el programa és de 3,8 anys.

Les ajudes s’implementen per mitjà de 180 xarxes territorials formades per més de 400 entitats socials que arriben a 129 municipis espanyols de totes les comunitats autònomes.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa

Aquest informe analitza com alguns centres educatius a les Canàries (primària) i Catalunya (secundària) aconsegueixen que l’alumnat progressi més del que seria esperable, malgrat la vulnerabilitat social.

Article

Els joves i la seva idea de la família

La família és important per als joves i un referent a l’hora de formar-ne una de pròpia. No obstant això, un estudi entre joves de 16 a 32 anys residents a Espanya revela que només el 16 % té fills.

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.