Martin Ravallion: The economics of poverty. History, measurement, and policy. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2016.

Sendhil Mullainathan i Eldar Shafir: Scarcity. The new science of having less and how it defines our lives. Nova York: Times Books, Henry Holt and Company, 2013.

Una anàlisi de la distribució de la renda i la riquesa en una societat pot mostrar com s’hi reparteixen els guanys del creixement, però no té per què donar una explicació coherent sobre l’experiència de viure sota una escas­setat extrema o quines polítiques públiques ajuden els que menys tenen.

Els llibres que ens ocupen aquí intenten donar resposta a aquestes dues preguntes mitjançant una anàlisi econòmica estricta­ment centrada en la realitat i l’experiència de la pobresa, però des de perspectives ben diferents. L’enfocament de Ravallion a The economics of poverty és una mirada global a la pobresa; es tracta d’un complet manual que ofereix un recorregut pel coneixement teòric i empíric de la pobresa. A Scarcity, en canvi, Sendhil Mullainathan i Eldar Shafir abor­den el problema de la pobresa des del cantó oposat, estudiant com afecta aquells qui la pateixen.

Ravallion obre el seu llibre fent un repàs exhaustiu del paper que ha tingut l’anàlisi de la pobresa en la teoria econòmica. Els eco­nomistes clàssics del començament del segle XIX sovint només van plantejar solucions o estratègies per millorar la situació dels més necessitats com una eina per promoure l’es­tabilitat social, no com un fi en si mateix. No va ser fins al final del segle, amb l’utilitarisme primer i, sobretot, amb el sorgiment del mo­viment obrer, que la pobresa i la desigualtat van passar a ocupar un paper cabdal en el debat públic als països industrialitzats.

Ravallion utilitza aquest resum històric dels debats teòrics com una introducció a les complexitats que implica analitzar, mesurar i combatre la pobresa. Cadascun dels apartats del llibre combina la divulgació amb explica­cions formals de la teoria econòmica.

The economics of poverty és exhaustiu. Des­prés de la panoràmica teòrica, la segona part del llibre detalla el problema de la definició de la pobresa, que varia segons com mesurem l’accés als recursos, les oportunitats, els ser­veis o la seguretat econòmica dels afectats.

La part empírica del llibre posa de manifest la rellevància que hi tenen els indicadors. Ravallion examina l’extensa literatura sobre l’evolució global de la desigualtat i dels nivells de pobresa –tant en conjunt com per a cada país–, els models teòrics sobre desigualtat i desenvolupament, i com aquests models s’ajusten a la realitat de les dades. Finalment, tanca el llibre amb una enumeració detalla­da de desenes d’estratègies per combatre la pobresa, des de les transferències directes fins a la liberalització comercial, passant pels ser­veis universals o la reforma de l’administra­ció, i mostra l’evidència empírica dels efectes de cada estratègia.

La virtut principal de The economics of poverty és la seva enorme escala: examina un problema que és extraordinàriament complex des d’una àmplia varietat de perspectives. Ravallion és plenament conscient de les considerables diferències teòriques i pràctiques que implica parlar de pobresa en països en desenvolupament i en països rics. L’autor se centra sobretot en els problemes del primer grup, certament més apressants, i sovint deixa de banda els problemes i debats públics dels països desenvolupats.

Malgrat aquestes limitacions, The economics of poverty és una autèntica enciclopèdia de polítiques públiques, estratègies i indicadors utilitzats per tot el món. Es tracta d’una obra de referència immensament útil tant per entendre la pobresa com per pensar i avaluar possibles solucions.

En analitzar la pobresa des d’una perspecti­va agregada és fàcil perdre els matisos sobre el que passa més enllà de les estadístiques, la història que hi ha al darrere de les dades. Si Ravallion ofereix una mirada a la pobresa a gran escala, Sendhil Mullainathan i Eldar Shafir agafen el camí contrari: Scarcity: the new science of having less and how it defines our lives versa precisament sobre l’experiència de la pobresa. Scarcity no pretén parlar de les causes de la pobresa, sinó de les seves conseqüències. És un llibre quasi minimalista, que se centra en els qui pateixen directament la pobresa i com aquesta situació afecta les seves vides.

El punt de partida de Mullainathan i Shafir és l’economia del comportament i, concre­tament, l’efecte que té l’escassetat en aquells que la pateixen a l’hora de prendre decisions racionals. Els autors parteixen d’una idea aparentment senzilla, però molt potent: la dificultat que tots tenim a l’hora de prendre decisions en situacions d’estrès. L’argument és que la pobresa implica situacions de privació, per la qual cosa els qui la pateixen viuen en un estat de tensió contínua que els impedeix d’actuar de manera efectiva.

Mullainathan i Shafir combinen un nodrit volum d’evidència empírica tant d’experi­ments naturals com en laboratori per desen­volupar aquesta idea. L’escassetat i la privació generen una resposta cognitiva que fa que ens centrem en el curt termini, tot mirant de trobar solucions per als problemes immedi­ats. Els autors descriuen la presa de decisions com un problema d’amplada de banda: si no hi ha estrès podem avaluar les opcions i prioritzar pensant en el llarg termini, però en situació d’escassetat el nostre cervell respon a la defensiva i intenta resoldre tan sols el que tenim just al davant. Aquesta atenció en la immediatesa explica, per exemple, la dificul­tat que tenen les persones amb pocs ingressos per estalviar, evitar endeutar-se o acudir a cursos de formació de diversos mesos sense veure’s distretes per altres neguits. La nostra ment està dissenyada per respondre a emer­gències i centrar tota l’atenció en el que tenim just al davant; aquesta característica pot ser útil en situacions de perill, però no és gaire operativa a l’hora de trobar feina o mirar de pagar el lloguer.

La implicació directa d’aquesta hipòtesi és que les decisions aparentment irracionals dels pobres són, de fet, una conseqüència i no una causa de la pobresa. La tensió constant per no saber si arribaran a final de mes és una experiència extraordinàriament dura, gairebé inimaginable per a algú de classe mitjana. Tot plegat pot arribar a l’extrem de provocar es­très posttraumàtic, i no és estrany que enter­boleixi el procés de presa de decisions.

El resultat és que sovint les famílies que afronten la pobresa actuen de manera impul­siva, atenent les necessitats immediates en lloc de planificar a mitjà termini. Scarcity ex­plica per què una família pobra gasta diners en activitats escapistes, buscant maneres de relaxar-se davant l’abassegadora allau d’emer­gències i problemes, i com la tensió familiar pot fer que els infants rendeixin menys a escola o que el mateix rendiment laboral dels pares se’n ressenti.

Si volem reduir la pobresa, per tant, la prioritat ha de ser impulsar polítiques públiques que canviïn aquest cercle viciós, tant si és simplificant el procés de presa de decisions com si es fa mitjançant programes pensats per reduir el nivell d’estrès immediat de les famílies.

Segons els autors, un sistema de llars d’infants públiques pot ser que sigui més efectiu si les places s’assignen de manera automàtica, i així els pares no han de perdre el temps decidint a quina llar d’infants enviaran els fills. Un programa de formació professional començarà amb classes de formació general bàsica, i només donarà opcions per triar i especialitzar-se un cop que els alumnes se sentin còmodes en el sistema.

Una intervenció efectiva seria fer transferències monetàries a les persones que les necessitin, tant mitjançant ajudes adreçades als serveis (habitatge públic, per exemple) com amb transferències monetàries directes. Qualsevol programa que faci minvar la percepció d’escassetat de manera immediata farà que els receptors puguin afrontar amb més calma altres problemes a llarg termini (estalvi, salut, educació).

Tanmateix, el problema de l’argument que presenta Scarcity és que respon a una pregunta molt limitada, l’experiència de la pobresa, però sense abordar-ne les causes. Encara que és una resposta útil i necessària a una certa retòrica que tendeix a culpar les víctimes de la pobresa de la seva pròpia situació i per entendre per què és tan complicat escapar-ne, l’anàlisi només és vàlida per explicar la persistència de la pobresa en una sèrie de contextos, no les causes. També és molt útil per avaluar el disseny de polítiques públiques que vulguin trencar les trampes de la pobresa i promoure la mobilitat social, però no per abordar estratègies de desenvolupament econòmic.

Arribats a aquest punt ens trobem que el monumental volum de Ravallion –ambiciós, complex i detallat– resulta imprescindible. Tots dos llibres, en conjunt, constitueixen un recordatori potent de la complexitat de la pobresa. Ravallion ens ofereix les dades i les grans tendències; Mullainathan i Shafir, la dificultat de traduir polítiques públiques en intervencions efectives.