Les dades s’expressen en estàndard de poder adquisitiu per permetre eliminar les diferències en els nivells de preus entre països i per facilitar, per tant, una comparació més acurada del PIB que reflecteix millor la capacitat econòmica dels ciutadans de cada país.
El volum de PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu s’expressa en relació amb la mitjana de la Unió Europea (UE-28), que pren el valor 100. D’aquesta manera, si l’índex d’un país és de més de 100, el nivell de PIB per habitant d’aquest país és més alt que el valor mitjà de la Unió Europea, i viceversa.
Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció
social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que
cobren les persones de l’entorn social immediat.
La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de
treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos.
Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.
Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden
contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat
entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la
contractació femenina.