Publicador de continguts

Article

Vincular la formació acadèmica amb l’experiència en el mercat pot impulsar l’emprenedoria

Mircea Epure, Universitat Pompeu Fabra, BSE i UPF-BSM
Projecte seleccionat en la Social Research Call, 2021

Tant acadèmics com responsables polítics han destacat l’impacte positiu del capital humà en l’activitat empresarial. També s’ha fet molt d’èmfasi en el rol beneficiós que tenen en l’emprenedoria uns mercats liberalitzats des del punt de vista econòmic. No obstant això, pocs han relacionat els diferents tipus de capital humà amb les característiques institucionals. Aquest article analitza els efectes conjunts del context institucional i els diferents tipus de capital humà en les aspiracions de creixement empresarial en termes d’augment de l’ocupació. L’estudi utilitza dades representatives, tant a nivell individual (del Global Entrepreneurship Monitor) com institucional (de la Heritage Foundation), que comprenen 141.003 empresaris de 93 països durant el període 2005-2020.
Punts clau
  • 1
       Tant el capital humà general (educació superior) com el capital humà específic (experiència en empreses emergents o com a àngel inversor) estan positivament relacionats amb més aspiracions de creixement empresarial.
  • 2
       Els mercats liberalitzats es relacionen fortament amb un esperit emprenedor ambiciós gràcies a la reducció dels costos operatius i la garantia d’un entorn empresarial adaptatiu.
  • 3
       La relació positiva entre la liberalització econòmica i les aspiracions de creixement empresarial és més feble en aquells individus que posseeixen un capital humà general, i més forta en aquells que posseeixen un capital humà específic (experiència en el mercat).
  • 4
       Durant la crisi financera global i la pandèmia de la covid-19, l’efecte diferencial de la liberalització econòmica sobre les aspiracions de creixement empresarial tan sols es va observar en els empresaris amb un capital humà basat en el mercat.
  • 5
       Tots els resultats s’han confirmat mitjançant control en termes de demografia (edat, gènere i ingressos), xarxa de l’empresari (conèixer altres empresaris), condicions macroeconòmiques (producte interior brut per capita, creixement del producte interior brut i desocupació) i característiques del sector i del país.
capitalhumanoCAT-05.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.