Publicador de continguts

Article

Vincular la formació acadèmica amb l’experiència en el mercat pot impulsar l’emprenedoria

Mircea Epure, Universitat Pompeu Fabra, BSE i UPF-BSM
Projecte seleccionat en la Social Research Call, 2021

Tant acadèmics com responsables polítics han destacat l’impacte positiu del capital humà en l’activitat empresarial. També s’ha fet molt d’èmfasi en el rol beneficiós que tenen en l’emprenedoria uns mercats liberalitzats des del punt de vista econòmic. No obstant això, pocs han relacionat els diferents tipus de capital humà amb les característiques institucionals. Aquest article analitza els efectes conjunts del context institucional i els diferents tipus de capital humà en les aspiracions de creixement empresarial en termes d’augment de l’ocupació. L’estudi utilitza dades representatives, tant a nivell individual (del Global Entrepreneurship Monitor) com institucional (de la Heritage Foundation), que comprenen 141.003 empresaris de 93 països durant el període 2005-2020.
Punts clau
  • 1
       Tant el capital humà general (educació superior) com el capital humà específic (experiència en empreses emergents o com a àngel inversor) estan positivament relacionats amb més aspiracions de creixement empresarial.
  • 2
       Els mercats liberalitzats es relacionen fortament amb un esperit emprenedor ambiciós gràcies a la reducció dels costos operatius i la garantia d’un entorn empresarial adaptatiu.
  • 3
       La relació positiva entre la liberalització econòmica i les aspiracions de creixement empresarial és més feble en aquells individus que posseeixen un capital humà general, i més forta en aquells que posseeixen un capital humà específic (experiència en el mercat).
  • 4
       Durant la crisi financera global i la pandèmia de la covid-19, l’efecte diferencial de la liberalització econòmica sobre les aspiracions de creixement empresarial tan sols es va observar en els empresaris amb un capital humà basat en el mercat.
  • 5
       Tots els resultats s’han confirmat mitjançant control en termes de demografia (edat, gènere i ingressos), xarxa de l’empresari (conèixer altres empresaris), condicions macroeconòmiques (producte interior brut per capita, creixement del producte interior brut i desocupació) i característiques del sector i del país.
242020

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

També et pot interessar

Volem ser governats per algorismes?

Article

Volem ser governats per algorismes?


Ciència

Malgrat la reticència a que es prenguin decisions públiques fent servir la IA, l’opinió varia en funció de si el resultat coincideix amb les preferències personals.

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables

Article

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables


Inclusió social

Com es pot motivar la compra d’aliments saludables per part de famílies amb ingressos baixos? La formació per mitjà de tallers va tenir un impacte més positiu.

Els joves i la seva idea de la família

Article

Els joves i la seva idea de la família


La família és important per als joves i un referent a l’hora de formar-ne una de pròpia. No obstant això, un estudi entre joves de 16 a 32 anys residents a Espanya revela que només el 16 % té fills.