Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Elena Bárcena, Salvador Pérez i Fernando Morilla, Universitat de Màlaga

Les persones que viuen en llars amb algun membre amb discapacitat presenten nivells de renda més baixos i una incidència més alta de la pobresa que la resta de la població. Aquesta bretxa per discapacitat va tendir a incrementar-se durant l’última etapa de recuperació econòmica, cosa que en fa palès el caràcter estructural. També s’evidencia que les persones que viuen en aquestes llars tendeixen a participar menys de la recuperació que la resta. L’estudi analitza en quina mesura les diferents prestacions monetàries garanteixen, o no, un nivell de renda que permeti a les llars amb discapacitat alleujar la seva situació de vulnerabilitat econòmica i el seu risc de pobresa. Si bé les prestacions monetàries redueixen la incidència i la intensitat de la pobresa a Espanya, tant el nivell de despesa com el de cobertura encara es troben lluny dels nivells que s’observen en el sistema comparat.
Punts clau
  • 1
       La renda de les persones que viuen en llars amb discapacitat es troba sistemàticament per sota de la de la resta de la població, i la bretxa ha augmentat amb la recuperació econòmica.
  • 2
       La quantia mitjana de les prestacions monetàries per discapacitat a Espanya permet superar el llindar de pobresa, si bé aquestes prestacions només arriben a una de cada quatre persones amb discapacitat.
  • 3
       Entre el 2012 i el 2018 la taxa de pobresa de les persones que vivien en llars amb discapacitat va augmentar 4,5 punts percentuals, mentre que la de la resta de la població es va reduir.
  • 4
       A Espanya, l’impacte de les prestacions monetàries per discapacitat sobre la renda presenta una tendència creixent des del 2007, i va passar de produir un increment de la renda del 8,5% el 2007 a un del 16,8% el 2018.
  • 5
       La reducció de la taxa de pobresa derivada de les prestacions monetàries per discapacitat s’ha intensificat aquesta última dècada, fins a superar els 10 punts percentuals. Malgrat això, la bretxa de pobresa per discapacitat ha augmentat.
  • 6
       Les prestacions monetàries per discapacitat redueixen la intensitat de la pobresa a Espanya, tot i que aquesta reducció és la meitat de l’observada a Suècia, Dinamarca o els Països Baixos.
  • 7
       La despesa pública en prestacions per discapacitat a Espanya (1,6% del PIB) representa poc més d’un terç de la de Dinamarca i una mica més de la meitat de la de Suècia.
La incidència de la pobresa disminueix al voltant de 10 punts percentuals gràcies a l’efecte de les prestacions monetàries per discapacitat (PMD)
La incidència de la pobresa disminueix al voltant de 10 punts percentuals gràcies a l’efecte de les prestacions monetàries per discapacitat (PMD)

Taxa de pobresa entre les persones que viuen en llars amb discapacitat abans i després de percebre PMD, Espanya, 2007-2018.

Classificació

Autors

Elena Bárcena, Salvador Pérez i Fernando Morilla , Universitat de Màlaga

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest estudi forma part de la col·lecció «Desigualtat i pacte social».

Continguts relacionats

Infodada

Índex d'economia i societat digital

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.