Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Miguel Artola Blanco, Universitat Carlos III de Madrid
Clara Martínez-Toledano, Imperial College London
Alice Sodano, Paris School of Economics

Durant les dues últimes dècades, la desigualtat de la renda ha crescut de manera sostinguda a Espanya. Aquest estudi aplica una nova metodologia per assignar la totalitat de la renda nacional als adults residents a Espanya. Les partides de la renda nacional que més han augmentat han estat els lloguers i els beneficis no distribuïts de les empreses. Com que aquesta última forma d’ingressos es concentra entre els grups més rics, la desigualtat de la renda entre les persones ha augmentat. Així mateix, la dispersió d’ingressos entre grups d’edat s’ha accentuat a causa d’un increment de la taxa d’atur i uns salaris més baixos entre les cohorts més joves. Aquestes tendències són algunes de les raons que expliquen com és que Espanya presenta uns nivells de desigualtat de la renda abans d’impostos molt superiors a la mitjana europea.
Punts clau
  • 1
       Des de 2006, el pes de les rendes del capital ha augmentat sis punts percentuals a Espanya. L’augment de les rendes del lloguer i dels beneficis empresarials explica la major part d’aquesta tendència. Una part creixent de les rendes del capital no es declara a l’efecte de l’IRPF.
  • 2
       L’increment de les rendes del capital afavoreix principalment les llars amb ingressos més elevats, cosa que fa augmentar els nivells de desigualtat.
  • 3
       La participació en la renda nacional de l’1% més ric de la població se situa en màxims històrics. El 2018 aquest col·lectiu concentrava un 18% de la renda nacional, aproximadament tres punts més que durant la primera dècada del segle. El gruix d’aquest augment s’ha d’atribuir al creixement de les rendes del capital.
  • 4
       Espanya presenta nivells elevats de desigualtat en comparació amb altres economies desenvolupades. L’1% amb ingressos més alts percep dos punts percentuals més de la renda nacional que en altres països per als quals existeixen estimacions similars.
  • 5
       La desigualtat per grups d’edat s’ha accentuat. Durant la crisi de 2008, les rendes del treball es van reduir més entre els joves. Així mateix, com que aquestes cohorts han tingut menys possibilitats d’estalviar i diversificar el seu patrimoni, s’ha agreujat la forta inequitat en la distribució de les rendes del capital.
Els ingressos del top 1% lideren el creixement de la desigualtat
Els ingressos del top 1% lideren el creixement de la desigualtat

Renda del percentil superior, per tipus d’ingressos, com a percentatge de la renda nacional, Espanya, 1984-2018.

Classificació

Autors

Miguel Artola Blanco , Universitat Carlos III de Madrid
Clara Martínez-Toledano , Imperial College London
Alice Sodano , Paris School of Economics

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest estudi forma part de la col·lecció «Desigualtat i pacte social».

Continguts relacionats

Infodada

Índex d'economia i societat digital

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.