Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Miguel Artola Blanco, Universitat Carlos III de Madrid; Clara Martínez-Toledano, Imperial College London; Alice Sodano, Paris School of Economics;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Durant les dues últimes dècades, la desigualtat de la renda ha crescut de manera sostinguda a Espanya. Aquest estudi aplica una nova metodologia per assignar la totalitat de la renda nacional als adults residents a Espanya. Les partides de la renda nacional que més han augmentat han estat els lloguers i els beneficis no distribuïts de les empreses. Com que aquesta última forma d’ingressos es concentra entre els grups més rics, la desigualtat de la renda entre les persones ha augmentat. Així mateix, la dispersió d’ingressos entre grups d’edat s’ha accentuat a causa d’un increment de la taxa d’atur i uns salaris més baixos entre les cohorts més joves. Aquestes tendències són algunes de les raons que expliquen com és que Espanya presenta uns nivells de desigualtat de la renda abans d’impostos molt superiors a la mitjana europea.
Punts clau
  • 1
       Des de 2006, el pes de les rendes del capital ha augmentat sis punts percentuals a Espanya. L’augment de les rendes del lloguer i dels beneficis empresarials explica la major part d’aquesta tendència. Una part creixent de les rendes del capital no es declara a l’efecte de l’IRPF.
  • 2
       L’increment de les rendes del capital afavoreix principalment les llars amb ingressos més elevats, cosa que fa augmentar els nivells de desigualtat.
  • 3
       La participació en la renda nacional de l’1% més ric de la població se situa en màxims històrics. El 2018 aquest col·lectiu concentrava un 18% de la renda nacional, aproximadament tres punts més que durant la primera dècada del segle. El gruix d’aquest augment s’ha d’atribuir al creixement de les rendes del capital.
  • 4
       Espanya presenta nivells elevats de desigualtat en comparació amb altres economies desenvolupades. L’1% amb ingressos més alts percep dos punts percentuals més de la renda nacional que en altres països per als quals existeixen estimacions similars.
  • 5
       La desigualtat per grups d’edat s’ha accentuat. Durant la crisi de 2008, les rendes del treball es van reduir més entre els joves. Així mateix, com que aquestes cohorts han tingut menys possibilitats d’estalviar i diversificar el seu patrimoni, s’ha agreujat la forta inequitat en la distribució de les rendes del capital.
Els ingressos del top 1% lideren el creixement de la desigualtat
Els ingressos del top 1% lideren el creixement de la desigualtat

Renda del percentil superior, per tipus d’ingressos, com a percentatge de la renda nacional, Espanya, 1984-2018.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Analitzem per què Espanya és un dels països europeus en què el lloc de naixement i els ingressos dels progenitors condicionen, en gran mesura, la renda de les persones.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.