Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre
recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents
tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a
l'Espanya rural.
Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers
facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què
diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les
opinions.
Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest
informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i
les necessitats energètiques.
D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels
propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en
propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les
conseqüències d'aquest canvi.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.
Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden
contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat
entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la
contractació femenina.