Publicador de continguts

Article

Conèixer l’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades molt esteses?

El cas de la limitació dels lloguers de l’habitatge

Jordi Brandts, Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i Barcelona Graduate School of Economics (BGSE); Isabel Busom, UAB; Cristina Lopez-Mayan, Euncet Business School; Judith Panadés, UAB i BGSE
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

El suport a la fixació d’un límit màxim per als lloguers és molt estès, perquè molta gent pensa que aquesta mesura facilita l’accés a l’habitatge. La majoria d’estudis acadèmics, però, mostren que fixar un límit no té l’impacte desitjat: no tan sols no garanteix que més famílies puguin accedir a un habitatge, sinó que fins i tot pot reduir el nombre d’habitatges en lloguer. Davant d’un cas d’ampli consens científic com és aquest, estudiem l’impacte de donar al públic informació escrita sobre els efectes reals d’aquesta mesura. Comprovem, mitjançant un experiment, que donar informació, amb arguments i evidència científics, genera una reducció remarcable del suport a aquesta creença. La reducció és més acusada entre les persones que presenten més disposició al raonament reflexiu que a l’instintiu. D’altra banda, la preocupació per la igualtat d’oportunitats i el fet de tenir una opinió favorable al paper de les ciències socials en el disseny de la intervenció pública també comporten una reducció més gran del suport a la mesura.
Punts clau
  • 1
       El suport a la fixació d’un límit màxim al lloguer és molt estès en la societat, sense diferències importants segons el gènere, el nivell educatiu, l’edat i el règim de tinença de l’habitatge. No obstant això, la gran majoria d’estudis que investiguen l’efecte d’aquesta política mostren que no funciona bé i que pot encoratjar l’aparició de corrupció i de mercat negre.
  • 2
       Proporcionar un text amb informació científica, tant si és de naturalesa explicativa com refutatòria, redueix notablement la creença infundada entre els qui participen a l’experiment. El percentatge de persones que abans de llegir la informació científica estan d’acord o molt d’acord amb la creença és del 78%, mentre que després d’haver-la llegida aquest percentatge baixa al 41%.
  • 3
       Tant una disposició al raonament reflexiu com a l’instintiu, més alta en el primer cas, promouen un cert abandonament de la creença infundada. Així, mentre que el 60% de les persones més reflexives redueixen el suport a la creença, entre les més instintives ho fan el 50%.
  • 4
       La preocupació per la igualtat d’oportunitats contribueix a reduir el suport a la creença. El 60% dels qui estan més a favor de la igualtat d’oportunitats redueixen el seu suport a la creença. En canvi, entre els que hi estan més en contra, aquesta reducció és del 40%.
conocerLaEvidenciaCientficaCAT_1.png

Inicialment, un alt percentatge de participants, el 78%, estan d’acord o molt d’acord amb l’afirmació que la fixació d’un límit màxim als lloguers permetrà que més persones accedeixin a un habitatge de lloguer. Tot i que aquesta creença és tan estesa, no té el suport de la recerca científica social.

Després de la lectura d’un text amb informació científica sobre els efectes reals d’aquesta mena de regulació, el grau d’acord amb l’afirmació es redueix notablement: només el 41% dels participants estan d’acord o molt d’acord amb l’afirmació inicial, la qual cosa implica una caiguda de 37 punts percentuals.

Això indica que els resultats de les recerques de les ciències socials es poden comunicar de manera efectiva als ciutadans. La nostra recerca, però, mostra que l’èxit d’aquest format de comunicació només és parcial, perquè el 41% dels participants mantenen la creença infundada. Per això cal continuar l’exploració d’altres formats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Article

L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

Infodada

Empreses innovadores i cooperació empresarial en activitats d'R+D

A Espanya i Portugal, la proporció d’empreses innovadores, com també el grau en què col·laboren amb altres empreses i organitzacions, és inferior a la mitjana de l’EU-27.

També et pot interessar

Ús xarxes socials benestar adolescents

Article

Ús xarxes socials benestar adolescents


Ciència

Vuit de cada deu adolescents consumeixen continguts a les xarxes socials cada dia.

Actituds canvi climàtic i edat

Article

Actituds canvi climàtic i edat


Ciència

Els joves acostumen a donar més importància al canvi climàtic que a la situació econòmica.

Trucades per suïcidi al 112?

Article

Trucades per suïcidi al 112?


Ciència

Segons un estudi fet a València, les trucades per suïcidi al 112 van incrementar durant el període 2017-2022.