Publicador de continguts

Article

Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

Jordi Bosch, Universitat Pompeu Fabra; Carme Trilla, Observatori Metropolità de l’Habitatge; Adaptació: Xavier Aguilar

Des del 1952 fins avui, s’han edificat a Espanya més de 6,8 milions d'habitatges amb alguna modalitat de protecció. Això representa un 26% del parc residencial total (estimat en 25,5 milions d’habitatges). No obstant, aquest parc d’habitatges ha anat passant a mans privades i el sector públic no s'ha pogut dotar de recursos residencials protegits per fer front a les necessitats de les successives generacions. Actualment, la demanda potencial d’habitatge social es calcula en 1,5 milions de llars i, d’acord amb les projeccions demogràfiques, es podria elevar fins als 2,6 milions l’any 2030.
Punts clau
  • 1
       A Espanya el 38,4% de les famílies amb rendes més baixes (primer quintil de renda) estan en situació de sobreesforç (llars en què el cost de la hipoteca o lloguer, representa més del 40% dels ingressos totals). Entre les llars del segon quintil aquesta taxa ja cau a l’11%, mentre que per al total de la població la mitjana és del 19,8%.
  • 2
       Si observem específicament el segment del mercat de lloguer, la taxa de sobreesforç de la població en general es del 42,1%, la més elevada d’Europa.
  • 3
       A Espanya hi ha uns 276.000 habitatges de lloger social, l'1,5% del parc d’habitatge. Històricament, l’acció pública ha prioritzat l’accés a la propietat mitjançant l’habitatge protegit de compravenda
  • 4
       A Espanya la inversió en polítiques d’habitatge se situa a la part baixa de la comparativa europea: s’hi destina el 0,9% del pressupost total per a afers socials, la qual cosa representa el 0,23% del PIB.
L’habitatge dins de la despesa pública
242020

La despesa en protecció social representa el 39,9 % de la despesa pública total. Dins d’aquest apartat dels pressupostos, hi ha molt poc marge per a la despesa en habitatge social, que suposa només un 0,1% de la despesa pública total.

La baixa despesa social en habitatge provoca uns desajustos que sobrecarreguen altres prestacions de l’estat del benestar i, de retruc, afecta les arques de l’estat. El fet de no disposar d’un habitatge digne i apropiat pel que fa a condicions físiques i econòmiques afecta negativament la salut, el desenvolupament educatiu dels infants i les necessitats d’assistència i de serveis socials de les persones més vulnerables que hi viuen.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Seminario longevitat 2024

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Infodada

Participación en las prestaciones del estado del bienestar

Entre el 2008 i el 2018, van augmentar les prestacions a la vellesa, però no es van millorar els ajuts familiars.

També et pot interessar

Seminario longevitat 2024

Informe

Seminario longevitat 2024


Inclusió social

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Aïllament social joves

Article

Aïllament social joves


Inclusió social

Les interaccions online no supleixen el valor de les relacions cara a cara per brindar suport emocional entre els joves.

Continuen vius els estereotips de gènere en el segle XXI?

Article

Continuen vius els estereotips de gènere en el segle XXI?


Inclusió social

Persisteixen els estereotips de gènere que fan que trets com el lideratge i l’emprenedoria s’identifiquin com a masculins.