Article
Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu
-
1A Espanya el 38,4% de les famílies amb rendes més baixes (primer quintil de renda) estan en situació de sobreesforç (llars en què el cost de la hipoteca o lloguer, representa més del 40% dels ingressos totals). Entre les llars del segon quintil aquesta taxa ja cau a l’11%, mentre que per al total de la població la mitjana és del 19,8%.
-
2Si observem específicament el segment del mercat de lloguer, la taxa de sobreesforç de la població en general es del 42,1%, la més elevada d’Europa.
-
3A Espanya hi ha uns 276.000 habitatges de lloger social, l'1,5% del parc d’habitatge. Històricament, l’acció pública ha prioritzat l’accés a la propietat mitjançant l’habitatge protegit de compravenda
-
4A Espanya la inversió en polítiques d’habitatge se situa a la part baixa de la comparativa europea: s’hi destina el 0,9% del pressupost total per a afers socials, la qual cosa representa el 0,23% del PIB.

La despesa en protecció social representa el 39,9 % de la despesa pública total. Dins d’aquest apartat dels pressupostos, hi ha molt poc marge per a la despesa en habitatge social, que suposa només un 0,1% de la despesa pública total.
La baixa despesa social en habitatge provoca uns desajustos que sobrecarreguen altres prestacions de l’estat del benestar i, de retruc, afecta les arques de l’estat. El fet de no disposar d’un habitatge digne i apropiat pel que fa a condicions físiques i econòmiques afecta negativament la salut, el desenvolupament educatiu dels infants i les necessitats d’assistència i de serveis socials de les persones més vulnerables que hi viuen.