Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Alba Lanau i Mariona Lozano, Centre d’Estudis Demogràfics - CERCA Generalitat de Catalunya;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Sovint, el treball remunerat és descrit com la millor manera de sortir de la pobresa. No obstant això, per a un nombre creixent de llars, tenir un treballador no és suficient per evitar aquesta situació. Es considera que viuen en pobresa laboral les llars que es troben en situació de pobresa monetària malgrat que tenen un o més treballadors. Espanya té una de les taxes més altes de pobresa laboral d’Europa, i el risc es concentra a les llars amb menors i, particularment, a les llars amb menors i un sol treballador. Les conclusions d’aquest estudi suggereixen que entrar i sortir de la pobresa laboral s’associa principalment a salaris baixos i períodes d’inactivitat o atur d’un o més membres de la llar. Només un 8% de les entrades en la pobresa laboral s’associen a canvis en la composició de la llar. Finalment, l’estudi posa en relleu la necessitat que la llar tingui un doble ingrés per evitar la pobresa laboral.
Punts clau
  • 1
       A Espanya un nombre creixent de llars es troben en situació de pobresa laboral: el 16% de les llars amb persones treballadores són pobres, la qual cosa suposa una de les taxes més altes d’Europa.
  • 2
       La pobresa laboral afecta molt particularment les llars amb menors a càrrec i un sol treballador: el 34% d’aquestes llars es trobaven en situació de pobresa laboral el 2018. A Espanya, les llars amb doble ingrés són gairebé una necessitat per evitar la pobresa laboral.
  • 3
       El risc de pobresa laboral també és elevat a les llars on viuen joves (21%) i a les llars encapçalades per dones (18%).
  • 4
       A Espanya la pobresa laboral és fruit d’una combinació d’inestabilitat laboral, salaris baixos i polítiques familiars insuficients. En un 65% de les llars s’associa a salaris baixos i/o atur, mentre que en el 35% de casos restant s’associa a l’excés de càrrega a la llar.
  • 5
       La major part de les llars que entren en situació de pobresa laboral (sis de cada deu entrades) eren llars no pobres i amb un o més treballadors l’any anterior. D’altra banda, trobar feina no garanteix sortir de la pobresa: més de la meitat de les llars pobres en què un o més dels membres entren al mercat laboral continuen en situació de pobresa.
  • 6
       Els esdeveniments del mercat laboral, com ara períodes d’atur, reduccions de jornada o reduccions salarials, tenen més rellevància que els canvis en la composició de la llar per entendre l’entrada en la pobresa laboral. L’augment del nombre de persones a la llar representa només un 8% dels factors d’entrada en la pobresa laboral.
Les llars amb menors i un sol treballador són especialment vulnerables a la pobresa laboral
Les llars amb menors i un sol treballador són especialment vulnerables a la pobresa laboral

Percentatge de llars en situació de pobresa laboral segons el nombre de treballadors i la presència de menors, 2005-2018.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Analitzem per què Espanya és un dels països europeus en què el lloc de naixement i els ingressos dels progenitors condicionen, en gran mesura, la renda de les persones.

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.