Publicador de continguts

Article

Estratificació social i integració dels immigrants a Espanya

Andrés F. Castro Torres, Centre d’Estudis Demogràfics; Carlos Ruiz-Ramos, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Social Research Call, 2022

Mitjançant dades representatives a escala nacional de 223.568 adults, s’identifiquen sis classes socials. Aquestes dades permeten visibilitzar els patrons de desigualtat i explorar la manera com els (des)avantatges socials i econòmics configuren les classes socials a Espanya. S’examina, també, com s’integren els immigrants en aquestes classes socials prenent en consideració les diferències observades segons la regió del món de la qual procedeixen i si són immigrants de primera o de segona generació. Els resultats assenyalen desigualtats significatives entre els ciutadans nascuts a Espanya, els immigrants, i els fills d’aquests, i que cada grup experimenta aquestes desigualtats d’una manera diferent.
Punts clau
  • 1
       A Espanya, les classes alta i mitjana alta representen el 33% de la població, mentre que les classes mitjana i mitjana baixa suposen el 43%, i les classes baixa i molt baixa, el 24%.
  • 2
       Els immigrants suposen el 16% de la població estudiada i estan presents en totes les classes socials, si bé els percentatges varien segons la seva regió d’origen. Els africans, en canvi, estan exclosos de les classes alta i mitjana alta, i estan sobrerepresentats en les classes baixa i molt baixa.
  • 3
       Hi ha una proporció significativa de la població nascuda a España en les classes baixa (77%) i molt baixa (63%). Això vol dir que la desigualtat social afecta de manera diferent la població nascuda a Espanya i la nascuda a l’estranger.
estratificacinSocialInmi_4.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

A les arrels de la desigualtat: mobilitat social intergeneracional i territori

Analitzem per què Espanya és un dels països europeus en què el lloc de naixement i els ingressos dels progenitors condicionen, en gran mesura, la renda de les persones.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.