Publicador de continguts

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Elena Bárcena, Salvador Pérez i Fernando Morilla, Universitat de Màlaga;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Les persones que viuen en llars amb algun membre amb discapacitat presenten nivells de renda més baixos i una incidència més alta de la pobresa que la resta de la població. Aquesta bretxa per discapacitat va tendir a incrementar-se durant l’última etapa de recuperació econòmica, cosa que en fa palès el caràcter estructural. També s’evidencia que les persones que viuen en aquestes llars tendeixen a participar menys de la recuperació que la resta. L’estudi analitza en quina mesura les diferents prestacions monetàries garanteixen, o no, un nivell de renda que permeti a les llars amb discapacitat alleujar la seva situació de vulnerabilitat econòmica i el seu risc de pobresa. Si bé les prestacions monetàries redueixen la incidència i la intensitat de la pobresa a Espanya, tant el nivell de despesa com el de cobertura encara es troben lluny dels nivells que s’observen en el sistema comparat.
Punts clau
  • 1
       La renda de les persones que viuen en llars amb discapacitat es troba sistemàticament per sota de la de la resta de la població, i la bretxa ha augmentat amb la recuperació econòmica.
  • 2
       La quantia mitjana de les prestacions monetàries per discapacitat a Espanya permet superar el llindar de pobresa, si bé aquestes prestacions només arriben a una de cada quatre persones amb discapacitat.
  • 3
       Entre el 2012 i el 2018 la taxa de pobresa de les persones que vivien en llars amb discapacitat va augmentar 4,5 punts percentuals, mentre que la de la resta de la població es va reduir.
  • 4
       A Espanya, l’impacte de les prestacions monetàries per discapacitat sobre la renda presenta una tendència creixent des del 2007, i va passar de produir un increment de la renda del 8,5% el 2007 a un del 16,8% el 2018.
  • 5
       La reducció de la taxa de pobresa derivada de les prestacions monetàries per discapacitat s’ha intensificat aquesta última dècada, fins a superar els 10 punts percentuals. Malgrat això, la bretxa de pobresa per discapacitat ha augmentat.
  • 6
       Les prestacions monetàries per discapacitat redueixen la intensitat de la pobresa a Espanya, tot i que aquesta reducció és la meitat de l’observada a Suècia, Dinamarca o els Països Baixos.
  • 7
       La despesa pública en prestacions per discapacitat a Espanya (1,6% del PIB) representa poc més d’un terç de la de Dinamarca i una mica més de la meitat de la de Suècia.
La incidència de la pobresa disminueix al voltant de 10 punts percentuals gràcies a l’efecte de les prestacions monetàries per discapacitat (PMD)
La incidència de la pobresa disminueix al voltant de 10 punts percentuals gràcies a l’efecte de les prestacions monetàries per discapacitat (PMD)

Taxa de pobresa entre les persones que viuen en llars amb discapacitat abans i després de percebre PMD, Espanya, 2007-2018.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Capital humà ambicions de creixement dels empresaris

Aquest estudi fa èmfasi en la necessitat d’alinear la formació acadèmica amb experiències empresarials reals.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.