Elena Bárcena, Salvador Pérez i Fernando Morilla, Universitat de Màlaga;
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)
Les persones que viuen en llars amb algun membre amb discapacitat presenten nivells de renda més baixos i una incidència més alta de la pobresa que la resta de la població. Aquesta bretxa per discapacitat va tendir a incrementar-se durant l’última etapa de recuperació econòmica, cosa que en fa palès el caràcter estructural. També s’evidencia que les persones que viuen en aquestes llars tendeixen a participar menys de la recuperació que la resta. L’estudi analitza en quina mesura les diferents prestacions monetàries garanteixen, o no, un nivell de renda que permeti a les llars amb discapacitat alleujar la seva situació de vulnerabilitat econòmica i el seu risc de pobresa. Si bé les prestacions monetàries redueixen la incidència i la intensitat de la pobresa a Espanya, tant el nivell de despesa com el de cobertura encara es troben lluny dels nivells que s’observen en el sistema comparat.
Punts clau
-
1La renda de les persones que viuen en llars amb discapacitat es troba sistemàticament per sota de la de la resta de la població, i la bretxa ha augmentat amb la recuperació econòmica.
-
2La quantia mitjana de les prestacions monetàries per discapacitat a Espanya permet superar el llindar de pobresa, si bé aquestes prestacions només arriben a una de cada quatre persones amb discapacitat.
-
3Entre el 2012 i el 2018 la taxa de pobresa de les persones que vivien en llars amb discapacitat va augmentar 4,5 punts percentuals, mentre que la de la resta de la població es va reduir.
-
4A Espanya, l’impacte de les prestacions monetàries per discapacitat sobre la renda presenta una tendència creixent des del 2007, i va passar de produir un increment de la renda del 8,5% el 2007 a un del 16,8% el 2018.
-
5La reducció de la taxa de pobresa derivada de les prestacions monetàries per discapacitat s’ha intensificat aquesta última dècada, fins a superar els 10 punts percentuals. Malgrat això, la bretxa de pobresa per discapacitat ha augmentat.
-
6Les prestacions monetàries per discapacitat redueixen la intensitat de la pobresa a Espanya, tot i que aquesta reducció és la meitat de l’observada a Suècia, Dinamarca o els Països Baixos.
-
7La despesa pública en prestacions per discapacitat a Espanya (1,6% del PIB) representa poc més d’un terç de la de Dinamarca i una mica més de la meitat de la de Suècia.
La incidència de la pobresa disminueix al voltant de 10 punts percentuals gràcies a l’efecte de les prestacions monetàries per discapacitat (PMD)
Taxa de pobresa entre les persones que viuen en llars amb discapacitat abans i després de percebre PMD, Espanya, 2007-2018.
