La família és important per als joves i un referent a l’hora de formar-ne
una de pròpia. No obstant això, un estudi entre joves de 16 a 32 anys
residents a Espanya revela que només el 16 % té fills.
Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i
semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden
dissenyar amb eficiència?
La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també
econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives
complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de
deteriorament econòmic.
Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers
facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què
diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les
opinions.
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc
d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi
mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera
general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es
tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials
d’inclusió.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.