La pandèmia del coronavirus ha provocat l’impacte més gran en dècades en l’economia i el mercat laboral mundial. La crisi resultant ha posat de manifest les febleses del sistema de benestar i ha agreujat les desigualtats preexistents en ingressos i condicions de vida, vulnerabilitats del mercat de treball i freqüència de la violència domèstica.

Els llibres que ressenyem aquí ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars durant les etapes de deterioració econòmica. An intergenerational audit for the UK fa una anàlisi quantitativa de l’impacte causat per la crisi del coronavirus en les condicions de vida en una economia occidental avançada, la del Regne Unit. L’estudi reflecteix fins a quin punt la crisi actual ha posat a prova el sistema de benestar i subratlla la importància de les polítiques familiars com ara els subsidis per fills i les ajudes familiars. D’altra banda, Handbook of family policy examina les principals polítiques familiars en diversos contextos geogràfics i temporals, alhora que proposa algunes intervencions públiques que podrien alleujar els efectes de la crisi actual en les famílies.

Laura Gardiner i els altres autors del primer llibre fan una anàlisi de la fase inicial de la crisi per la covid-19 en diversos grups d’edat al Regne Unit. L’estudi se centra en els efectes de la pandèmia i el confinament en la vida de la població en quatre àmbits concrets: 1) les condicions laborals; 2) l’habitatge i la seguretat; 3) els impostos, els subsidis i els ingressos familiars, i 4) la riquesa i els actius. Així mateix, s’hi aborda l’impacte de la crisi del coronavirus en la salut i la satisfacció amb la vida. D’altra banda, analitza els canvis en les condicions de vida que ha implicat la pandèmia en el temps, per generacions i grups d’edat. Cada capítol estudia un d’aquests àmbits, amb l’ajut d’informació quantitativa rellevant.

Els autors identifiquen un tema d’interès específic en cada àmbit que examinen a fons i ofereixen una anàlisi centrada en els canvis que afecten avui el Regne Unit.
Després de llegir l’estudi, tenim la certesa que res no escapa als efectes de la crisi del coronavirus. La gent gran és especialment vulnerable al virus. Així doncs, s’han vist afectats per l’increment més destacat en les taxes de mortalitat, una greu deterioració en la salut mental i una caiguda remarcable en els índexs de satisfacció amb la vida. D’altra banda, el confinament ha tingut dràstiques conseqüències negatives en la població laboralment activa. Molts treballadors han perdut la feina de manera temporal o definitiva. Els treballadors més joves i els més grans n’han estat els més afectats.

Pel que fa a la salut mental i a la satisfacció amb la vida, els autors descriuen una relació similar en forma de U entre l’impacte negatiu de la pandèmia i l’edat. La deterioració més acusada en salut mental i insatisfacció es concentren en els extrems de la distribució d’edat. La gent gran pateix aïllament a causa del distanciament social, mentre que els joves estan amoïnats per l’estroncament de les seves perspectives vitals. Els índexs d’abandonament escolar han caigut a causa que la pandèmia ha afectat més el sector de serveis, com ara el comerç, l’hoteleria, la cultura i el lleure, que són precisament els llocs de treball en què abunden els joves que tenen entorn de 20 anys.

L’últim dels grups més afectats per la crisi és el de les famílies amb ingressos baixos que tenen fills. En aquestes llars, els adults solen tenir entre 30 i 50 anys. Aquestes famílies han patit comparativament més dificultats arran del confinament a causa del tancament de les escoles i de condicions pitjors de vida i habitatge. Durant la pandèmia aquestes llars han vist com els seus estalvis minvaven i en molts casos s’han hagut d’endeutar.

El llibre conté també informació detallada sobre els programes d’ajuda engegats pel govern britànic. Fins ara s’han posat en marxa tres polítiques principals: una per a
la conservació dels llocs de treball, una altra de suport als ingressos dels autònoms i una tercera d’estímuls fiscals. L’estudi mostra que la distribució del suport públic als ingressos es reparteix equitativament entre els ciutadans de 25 a 55 anys, amb menys suports relatius per als joves i els més grans. No fa gaire les mesures s’han prolongat fins al final del setembre del 2021, però hi ha una gran incertesa sobre si es mantindran o no. Per abordar aquesta qüestió, l’estudi formula algunes prediccions econòmiques –especialment alarmants per als joves i el sector de la població amb menys nivell educatiu– i fa algunes recomanacions en matèria de polítiques que no podem detallar aquí però que recomanem que els lectors interessats les examinin al llibre.

Finalment, convé remarcar que An intergenerational audit for the UK fa palesa la rellevància de recórrer a una perspectiva intergeneracional a l’hora d’estudiar les con- dicions de vida. Aquest enfocament és pertinent per tres motius principals: en primer lloc, detecta els grups d’edat més afectats i vulnerables; en segon lloc, ofereix informació als responsables polítics sobre com projectar mesures que donin resposta als problemes assenyalats, i, en tercer lloc, permet d’identificar les dificultats de l’estat del benestar a l’hora de corregir els problemes preexistents que s’han vist exacerbats per la crisi derivada del coronavirus.

Trobem a faltar en l’estudi un debat detallat sobre l’impacte de la pandèmia des d’una perspectiva de gènere. Hi ha proves irrefutables que les mesures de
confinament i l’impacte negatiu en el mercat laboral han afectat les dones d’una manera desproporcionada. Com que les dones amb fills solen assumir més responsabilitats a l’hora de tenir cura dels fills, ajudar-los en els deures, etc. que no pas els homes, s’han vist més afectades pel tancament de les escoles. Així mateix, la violència domèstica ha augmentat significativament durant el confinament, i la deterioració de la salut mental a causa de la pandèmia és més freqüent en les dones que en els homes. Les polítiques familiars haurien de pal·liar les necessitats de les famílies d’ingressos baixos amb fills i de les dones greument afectades per la pandèmia.

Aquest és justament el tema que aborda el segon llibre que examinem aquí, Handbook of family policy, a cura de Guðný Björk Eydal i Tine Rostgaard. Handbook of family policy presenta una visió de conjunt de la recerca contemporània sobre polítiques familiars a tot el món. Hi contribueixen 44 especialistes i es divideix en cinc parts.

El volum s’obre amb un repàs de la història de la recerca sobre polítiques familiars i la descripció de conceptes analítics, teories i mètodes d’investigació. Aquesta part del llibre ofereix una guia excel·lent sobre indicadors, bases de dades i diferents enfocaments conceptuals que s’han fet servir per estudiar les polítiques familiars al llarg del temps.

Després d’aquest resum metodològic, l’estudi analitza les principals polítiques familiars dutes a terme tant pels governs com per les empreses privades: transferències monetàries (com ara subsidis familiars), permisos de maternitat i paternitat, cura dels fills i polítiques de conciliació. Centrem-nos en dues d’aquestes polítiques, els subsidis familiars per fills i les llars d’infants. Sorprèn constatar que, malgrat l’eficàcia dels subsidis familiars a l’hora de reduir la pobresa infantil, només uns pocs països ofereixen aquests subsidis en els seus sistemes de benestar. La literatura analitzada en el llibre mostra que l’educació preescolar és una de les polítiques familiars bàsiques, ja que facilita la participació de la dona en el mercat de treball i millora el desenvolupament cognitiu i social dels infants.

L’assaig ofereix així mateix una perspectiva comparada de les polítiques familiars en diversos països. A més d’incloure els models tradicionals de les economies occidentals, que han estat profusament estudiats –el model conservador de benestar d’Europa central, el model del sud d’Europa, el model igualitari dels països nòrdics i el model liberal del Regne Unit i els Estats Units–, també fa un ampli repàs d’altres regions geogràfiques: Sud-àfrica, l’Índia, Amèrica Llatina, Europa oriental i Àsia oriental.

L’última part del llibre se centra en l’impacte de les polítiques familiars –especialment les transferències monetàries i els impostos– sobre la pobresa infantil, el fet de tenir
fills i el benestar a la família. Subratlla la importància dels indicadors objectius per mesurar el benestar i la necessitat de reforçar els mecanismes existents per lluitar contra la pobresa infantil. Aquesta és també la part que conté més propostes i que aborda els desafiaments futurs per a la recerca i la formulació de polítiques. Dos dels aspectes plantejats presenten un interès especial.

El primer és com les polítiques públiques poden donar suport a les famílies durant els desastres, tant els naturals com els causats per l’home. I el segon és la necessitat d’una perspectiva de gènere a l’hora de dissenyar les polítiques familiars. Tots dos aspectes són particularment rellevants en les circumstàncies actuals.

La crisi pel coronavirus ha posat de manifest la importància de les polítiques de suport als ingressos com ara els programes per conservar els llocs de treball i els subsidis socials, entre els quals trobem les polítiques familiars. En An intergenerational audit for the UK, els autors ofereixen una anàlisi dels
efectes de la pandèmia al Regne Unit, un país amb un model liberal de política de benestar. Per la seva banda, Handbook of family policy descriu models alternatius de polítiques familiars i dona pistes per reformar-les que podrien ser ben útils per afrontar els desafiaments desencadenats arran de la crisi del coronavirus.