Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill a càrrec sembla que redueixen la pobresa infantil i milloren la situació dels nens i de les seves famílies, tant des del punt de vista educatiu com de la salut. Així mateix, les dades apunten que tenen un efecte positiu (tot i que reduït) en l’increment de la fecunditat. No obstant això, el disseny d’aquestes prestacions resulta determinant per poder activar tot el seu potencial.

Dades bàsiques

 

  • Àmbit geogràfic: països de l’OCDE.

1. Context

En l’àmbit de les polítiques familiars, els darrers anys hi ha hagut un increment de les polítiques adreçades a grups específics (sobretot a les llars amb un nivell de renda més baix), en detriment de les polítiques universals (adreçades al conjunt de la població). Així mateix, es constata com es recorre sovint a les eines fiscals.

2. Debat

A causa que l’extensió dels instruments fiscals es vincula a un cert retrocés de les ajudes directes per fill a càrrec, la seva utilització (i, en particular, el seu disseny) té conseqüències directes en termes redistributius i de progressivitat del sistema fiscal. Tanmateix, hi ha dos enfocaments diferents que parteixen de lògiques contraposades:

  • Beneficis fiscals no reemborsables. Redueixen el deute tributari. Beneficien sobretot les llars d’ingressos mitjans o baixos; en canvi, les llars sense ingressos o amb ingressos molt baixos, que no tenen obligacions fiscals o bé suporten una càrrega impositiva molt reduïda, amb prou feines es beneficien d’aquestes deduccions.

  • Beneficis fiscals reemborsables. També redueixen els impostos, però quan la deducció és superior al deute tributari, la diferència s’abona com una prestació neta. Les deduccions per maternitat o per família nombrosa són exemples d’aquests beneficis, que afavoreixen totes les llars a les quals s’adrecen, al marge de la seva renda.

En general, les desgravacions o reduccions sobre la renda que cal tributar es consideren regressives, ja que beneficien principalment les persones amb ingressos més alts. En canvi, les deduccions en la quota són neutrals o moderadament progressives, ja que tenen un caràcter més equitatiu, en la mesura que solen representar un percentatge més alt del saldo fiscal per a les persones amb un nivell de renda més baix.

Des del punt de vista redistributiu, però, l’impacte dels instruments fiscals esmentats no és gaire clar i resulta difícil de preveure, ja que es troben estretament relacionats amb les altres característiques del sistema fiscal (tipus, possibilitats de declaració conjunta o individual, bases exemptes), la qual cosa en desaconsella la utilització com a eina redistributiva. Malgrat tot, la naturalesa reemborsable d’algunes d’aquestes deduccions comporta un canvi radical en la seva capacitat redistributiva. Els beneficis fiscals reemborsables són fortament progressius, independentment de l’entorn en què operin.
 

3. Conclusions

Si bé ni les desgravacions ni les deduccions són instruments particularment efectius des del punt de vista redistributiu, els crèdits fiscals reemborsables adreçats a les llars d’ingressos baixos sí que ho són. En aquest sentit, diverses anàlisis del sistema de prestacions i deduccions adreçades a la família i a la infància a Espanya subratllen l’escassa capacitat redistributiva dels instruments fiscals. Aquestes eines no poden arribar a tenir un efecte gaire rellevant en la reducció de la pobresa, ja que una part important de les llars que se situen per sota del llindar de pobresa estan exemptes de tributar per l’IRPF.
 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.